Arxiu d'etiquetes: 2011

Gelpí i Vintró, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1936 – Cànoves i Samalús, Vallès Oriental, 11 març 2011)

Escultor i gravador. Pràcticament autodidacte. Es presentà el 1960 a l’Ateneu Barcelonès. Ha fet diverses exposicions a Barcelona i ha participat en exposicions col·lectives a Montecarlo i Sardenya.

Amb expressivitat i esquematització de les formes, ha conreat especialment l’escultura animalista i molt concretament la dels ocells nocturns.

Són molt coneguts els calendaris que edità des del 1970, il·lustrats amb dibuixos d’animals del país.

Fornas i Martínez, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 desembre 1927 – 1 setembre 2011)

Grafista, pintor i decorador. Es va formar a l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i va obtenir una beca per a ampliar estudis a París.

Després va participar en algunes exposicions col·lectives, fins que es va donar a conèixer individualment el 1953 a Barcelona.

De la seva copiosa producció com a grafista destaquen especialment les col·laboracions durant anys amb Edicions 62, la revista “Serra d’Or” i la discogràfica Edigsa, els productes de les quals renovà estèticament fins al punt de dotar-los d’una inconfusible marca d’identitat.

Font i Coll, Martirià

Deixa un comentari

(Bordils, Gironès, 14 gener 1923 – Banyoles, Pla de l’Estany, 3 febrer 2011)

Instrumentista de tible, compositor i director de cobla. Iniciat en la música pel seu pare, Josep Font i Grau, també músic de cobla.

Fou un dels fundadors de la cobla-orquestra Caravana, de Torroella de Montgrí (1943), si bé la major part de la seva vida artística ha estat dedicada a la cobla-orquestra Els Montgris, de la qual esdevingué director.

Entre la seva producció cal esmentar Dolç record, Mà i manetes, Regal de reis, Sardanes al casino, La Maria Teresa i en Josep, Ireneta, Per la nostra amistat, etc.

Fargas i Falp, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 5 març 1926 – 16 abril 2011)

Arquitecte (1952). Amb Enric Tous decorà les dependències del deganat i de la junta de govern del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona (1958-60); tots dos han orientat la seva arquitectura cap a una actitud de recerques tecnològiques complexes.

Entre llurs obres més significatives hi ha la casa Ballvé, a Pedralbes (Barcelona, 1960-61), la Fàbrica Dallan (Sant Feliu de Llobregat, 1963), la central de la Banca Catalana (Barcelona, 1965-68) i l’edifici del Banc Industrial de Catalunya (Barcelona, 1980).

Ha estat degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Fabra i Foignet, Albert

Deixa un comentari

(Buenos Aires, Argentina, 1920 – Perpinyà, 14 octubre 2011)

Pintor i gravador. Residí a Barcelona des del 1923. Es formà a Girona.

L’exposició que féu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató (1943) aportà un aire nou a l’art català de la postguerra. Féu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s’establí definitivament i a on ha exposat reiteradament.

Partint d’una estètica cézanniana, acusà, en arribar a París, la influència de Picasso i el cubisme, i arribà a una abstracció geomètrica classificable d’op art.

Espada i Pié, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1930 – 25 juny 2011)

Pintor. S’ha dedicat de preferència a l’escenografia. Ha destacat també com a figurinista.

Obtingué el Trofeu Barcelona dels premis d’escenografia del Cicle de Teatre Llatí els anys 1958, 1959 i 1960.

Entitat Metropolitana del Transport

2 Respostes

(Catalunya, 1987 – 2011)

(EMT)  Organisme. Creat en el marc de les Lleis d’Organització Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya amb l’objectiu de coordinar i gestionar el transport públic (autobusos, metro i taxi) en 18 municipis de la conurbació de Barcelona.

L’entitat s’encarrega del desenvolupament de la integració tarifària, la millora de la competitivitat del transport col·lectiu respecte al privat i de pal·liar les necessitats que es deriven de l’augment de la mobilitat a la primera i segona corona metropolitana, cosa que ha requerit l’ampliació de la infraestructura del metro i del ferrocarril i el manteniment i la millora global del servei.

L’any 2011 quedà integrada dins l’administració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Entesa Catalana de Progrés

Deixa un comentari

(Catalunya, març 2000 – 2011)

(ECP)  Candidatura conjunta al Senat del PSC, ERC i IC en les eleccions generals.

L’objectiu era articular una proposta comuna de l’esquerra catalana per a la reforma del Senat que reconegués la plurinacionalitat de l’estat.

La candidatura obtingué 8 senadors, els quals se sumaren als 3 senadors per representació autonòmica, de manera que es constituí un grup parlamentari propi. El portaveu era Isidre Molas.

La candidatura ha continuat en les eleccions del 2004 i del 2008.

Dauder i Guardiola, Jordi

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 5 març 1938 – Madrid, 16 setembre 2011)

Actor, poeta i narrador. Ha destacat sobretot en el món de la interpretació.

En teatre, ha dirigit l’obra L’últim vals (1992) de S. Beckett, i ha interpretat diverses obres. El 1991 va rebre el premi d’interpretació de la Crítica Sant Jordi com a millor actor.

En la seva filmografia destaquen La febre d’or (1991), Tierra y libertad (1994), Orígens (1999), entre d’altres.

Ha fet també televisió, a Catalunya i a França.

Ciutadans pel Canvi

1 Resposta

(Catalunya, 1998 – 13 desembre 2011)

Moviment polític. Creat per Pasqual Maragall per tal d’agrupar diversos sectors socials aliens a la dinàmica política partidista, però interessats a promoure un canvi de govern a la Generalitat de Catalunya.

Funciona a partir de diverses plataformes sectorials i territorials. Pasqual Maragall aconseguí que la formació es presentés en coalició amb el PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999, i obtingué 16 diputats.

A l’octubre de 2000 creà un govern alternatiu al de la Generalitat, encapçalat pel mateix P. Maragall, amb l’objectiu de dur a terme una política d’oposició més contundent, mitjançant la crítica i la presentació de propostes alternatives davant les actuacions del govern de Jordi Pujol.