Arxiu d'etiquetes: 2011

Cayrol, Antoni

5 Respostes

(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 novembre 1920 – Perpinyà, 11 setembre 2011)

“Jordi Pere Cerdà”  Poeta i escriptor. Residí a Perpinyà des del 1960, on regentà una llibreria fins al 1976, any en que passà a dirigir la revista “Sant Joan i Barres”. Ha estat un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i ha donat a conèixer en francès la literatura catalana.

Ha publicat La guatlla i la garba (1951), Tota llengua fa foc (1955), Ocells per a Cristòfor (1961) i altres reculls de poesia, que foren aplegats a Obra poètica (1966).

El seu teatre, reflex d’un costumisme camperol, és influït pel de García Lorca: Angeleta (1952), La set de la terra (1955) i altres títols editats el 1980 en el recull Obra teatral. Ha publicat també un llibre de contes i llegendes Contalles de la Cerdanya (1961).

El 1995 va ésser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Castañer i Segura, Ramon

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1929 – Madrid, 30 desembre 2011)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Conreà diverses tècniques, especialment la pintura a l’oli. Ha exposat individualment a Alcoi, València, Barcelona i París.

Com a muralista ha decorat, entre altres, el presbiteri de l’església arxiprestal de Santa Maria a Alcoi (1956) i la del Salvador a Cocentaina (1961).

Influït per l’estructura del cubisme, ha passat també per una etapa abstracta.

Caixa d’Estalvis del Mediterrani

3 Respostes

(Alacant, 1976 – 2011)

“CAM”  Entitat financera. Fundada per la fusió de cinc caixes. El balanç del 1991 presentava unes reserves de 50.226 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 613.716 milions.

De l’estructura del passiu destaca el fort pes dels comptes d’estalvi i els dipòsits a termini, i quant a la d’actiu, la forta inversió creditícia. Disposà d’una completa xarxa de més de 400 oficines.

El 2011 va entrar en fallida econòmica i fou adjudicada al Banc de Sabadell.

Caixa d’Estalvis de València, Castelló i Alacant

4 Respostes

(Castelló de la Plana, 1878 – 2011)

“Bancaixa”  Entitat financera fundada gràcies al fruït d’una proposta de Joan Navarro i Reverter a la Societat Econòmica d’Amics del País. Fins al 1931 no tingué obra benèfico-social pròpia i el seu creixement general fou molt lent.

Moltes caixes menors valencianes s’hi van fusionat. El 1984 era la primera caixa del País Valencià pel volum de dipòsits i tenia 444 oficines.

El 2011 es fusionà amb altres entitats per crear Bankia.

Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia

2 Respostes

(Alacant, 1976 – 2011)

Institució financera creada el 1887 amb el nom de Caixa d’Estalvis d’Alacant. El 1976, com a producte de diverses fusions, la més important de les quals era la Caixa d’Estalvis del Sud-est d’Espanya, va adoptar aquesta denominació.

El 2011 fou adjudicada al Banc de Sabadell.

Beneyto i Cunyat, Maria

Deixa un comentari

(València, 14 maig 1925 – 15 març 2011)

Escriptora en català i castellà. Es donà a conèixer el 1952 amb els reculls Altra veu i Eva en el tiempo, de poesia lírica amb reminiscències simbolistes, afermada en la seva obra posterior (Rialles a l’aire, 1956, etc).

És autora també de contes (La gent que viu al món, 1966) i de novel·les, com El río viene crecido (1959), La dona forta (1967) i Antigua patria (1968).

El 1956 obtingué el premi de poesia Calvina Terzaroli i el 1992, el Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana.

Llimona i Raymat, Núria

4 Respostes

(Barcelona, 17 març 1917 – 12 gener 2011)

Pintora. Filla del pintor Joan Llimona i Bruguera, i germana de Mercè. Estudià a l’Escola de Belles Arts.

Ha destacat com a paisatgista.

Ballester i Moragues, Alexandre

Deixa un comentari

(Gavà, Baix Llobregat, 25 febrer 1933 – sa Pobla, Mallorca, 30 juny 2011)

Dramaturg. Visqué a Mallorca d’ençà que tenia un any.

De la seva producció dramàtica cal assenyalar, Foc colgat (1966), Siau benvingut (1968), Dins un gruix de vellut (1973), L’única mort de Marta Cincinati (1984) i Les llàgrimes del vienès (1995).

L’any 1969 va publicar Joc de tres, que conté les obres Fins al darrer mot (1968), Massa temps sense piano (1968) i Un baúl groc per a Nofre Taylor. És autor també de la novel·la La servitud (1965).

Alòs i Domingo, Concepció

Deixa un comentari

(València, 22 maig 1926 – Barcelona, 1 agost 2011)

Novel·lista en castellà. S’inicià literàriament amb articles als diaris de Palma de Mallorca, on exercia el magisteri.

Traslladada el 1960 a Barcelona, continuà col·laborant a la premsa i publicà les seves novel·les d’intenció realista: Los enanos (1962), Los cien pájaros (1963), Las hogueras (1964) –premi Planeta– i El caballo rojo (1966).

Lucchetti i Farré, Alfred

(Barcelona, 3 febrer 1934 – 8 abril 2011)

Actor, germà de Francesc. Iniciat en el teatre independent (grups “La Pipironda”, “el Camaleó”, “GTI”, etc).

Ha treballat en teatre i cinema: La ciutat cremada (1976), Últimas tardes con Teresa (1984), La teranyina (1990), La febre d’or (1992), etc, i ha presidit l’Associació d’Actors i Directors.

També ha actuat a la televisió, en sèries com Poblenou i Nissaga de poder.

Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1995), el premi Max (2000) i el premi Butaca a la seva trajectòria teatral (2001)