(Blanes, Selva, 1893 – Barcelona, 9 juliol 1979)
Escriptor i periodista. Deixeble de Joaquim Ruyra. Publicà novel·les, obres de teatre i diversos estudis sobre Blanes.
Són interessants les seves memòries Blanes, Barcelona i San Remo (1969) i la novel·la El cas insòlit de Marianna Carull (1978).
(Barcelona, 22 novembre 1918 – 25 gener 1979)
Escenògraf. Deixeble de Salvador Alarma i de J. Mestres i Cabanes, fou encarregat del seu taller al Liceu. Obrí tallers propis i féu decoracions per a diversos teatres i companyies.
Inaugurà a Barcelona els teatres Windsor i Candilejas i féu muntatges, com l’acte sacramental El pleito matrimonial del alma y el cuerpo, a la Sagrada Família, i Alejandro Magno, Ondina i El hospital de los locos, al Teatre Grec.
Des del 1952 treballà molt per al cinema (Plàcido, Cabezas cortadas, Ditirambo, Dante no es únicamente severo, etc). Exposà pintures a Barcelona.
Fou professor de perspectiva i d’història de l’escenografia (1952) i secretari general de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Estrenà algunes peces teatrals, obtingué el premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil i publicà contes, com Els set fills del tintorer, En Xeu se’n va a l’oest, etc.
(Barcelona, 25 gener 1888 – Buenos Aires, Argentina, 14 juliol 1979)
Editor. Fill d’Antoni López i Benturas. Féu estudis, inacabats, d’enginyeria i de dret.
Format a la Llibreria Espanyola, s’independitzà des de molt jove del negoci del pare i l’any 1925 fundà la llibreria Catalònia i una impremta.
Donà aires de modernitat a la venda de llibres i, com a editor, creà les col·leccions “Quaderns Blaus”, “Biblioteca Literària”, “Biblioteca Catalònia” i “Biblioteca Univers”.
Publicà els set volums de l’inacabada obra de Rovira i Virgili Història nacional de Catalunya, i la de Pompeu Fabra Diccionari general de la Llengua catalana.
El 1936 s’exilià a França, des d’on passà a Buenos Aires, on fundà l’editorial Sudamericana.
(Catalunya, 1976 – setembre 1979)
Grup polític. Fundat per Salvador Millet i Bel -procedent del Club Catalònia-, amb Octavi Saltor, Modest Sabaté, etc.
Pretenia de recuperar l’espai de la històrica Lliga Regionalista, i es presentà com una opció de dreta liberal, no vinculada al franquisme, regionalista i monàrquica.
El mateix any es fusionà amb Acció Democràtica, de J.M. Figueras i Bassols, la qual cosa donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però la desfeta electoral del 1977 provocà la desintegració del partit -formalment dissolt el 1979-, l’ala més jove del qual ingressà a la Unió de Centre de Catalunya.
(Valls, Alt Camp, 3 octubre 1918 – Madrid, 30 novembre 1979)
Realitzador cinematogràfic. Autor d’una obra prolífica.
Dirigí diversos films de tema bèl·lic durant el decenni que va entre els anys 1950 i 1960 (La patrulla, 1954; Torrepartida, 1956; La fiel infanteria, 1959), comèdies turístiques en el decenni següent (La ciudad no es para mí, 1966; El turismo es un gran invento, 1969) i comèdies eròtiques en els anys setanta (Black Story, 1971; Yo soy fulana de tal, 1975), sempre al servei de l’establishment franquista.
(Barcelona, 1906 – 1979)
Organisme. Creat amb les finalitats de procedir al manteniment, l’increment, la reorganització, la classificació i la catalogació dels fons i de les col·leccions dels objectes d’interès per a les ciències naturals, dipositats en els museus municipals, especialment en el Museu Martorell.
Succeí una Junta Tècnica creada el 1893 i serví de precedent per a la creació, el 1907, de la Junta de Museus. L’any 1917 la Junta esdevenia mixta en incorporar-s’hi la diputació de Barcelona, presidida per Prat de la Riba.
Suprimida el 1939, reaparegué el 1943 amb el nom d’Institut Municipal de Ciències Naturals que, convertit el 1977 en unitat operativa dels Museus de Ciències, desaparegué el 1979 en ésser creada l’entitat integradora denominada Museus de l’Ajuntament de Barcelona.
(Barcelona, 10 novembre 1900 – 1979)
Anarco-sindicalista. Conegut com a Josep J. Domènech.
Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments (setembre-desembre 1936 a l’abril 1937), d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social (abril 1937) i de nou de serveis públics (abril-maig 1937).
Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya (del juliol de 1937 al gener de 1939).
A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”.
(Catalunya, 1979 – )
(ICEA) Associació creada per a l’estudi de l’agricultura catalana, impulsar-ne les investigacions i difondre’n els estudis especialitzats.
És filial, adscrita a la secció de Ciències, de l’Institut d’Estudis Catalans.
Enllaç web: Institució Catalana d’Estudis Agraris
(Barcelona, maig 1979 – )
Saló internacional de les arts gràfiques, l’envasament i l’embalatge, celebrat quadriennalment al firal de Montjuïc.
Hi concorren expositors de productes, materials i maquinària d’arts gràfiques d’arreu de la península Ibèrica, Amèrica del Sud, del nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà.
A partir del 1983 hom celebra el certamen Hispack, dedicat exclusivament a l’envasament i l’embalatge, amb periodicitat bianual.
(Borriana, Plana Baixa, 1908 – Barcelona, 1979)
Autor teatral. Germà d’Assumpta.
Dirigí la revista “Sants” i ha publicat, entre altres, Els milions del maletí (1959).
Dades dels Països Catalans 