(Barcelona, 28 març 1902 – 2 abril 1982)

Escriptor i polític. Fill de l’enginyer Octavi Saltor i Lavall.

Col·laborador i crític de “La Revista” i de “La Veu de Catalunya” (1923-24), i també de la “Revista de Poesia”. Secretari de la Junta Permanent del II Congrés Universitari Català (1919). President de l’Associació Catalana d’Estudiants (1922). Regidor de la Lliga Regionalista per Barcelona.

Premi Pelfort d’història literària pel treball Les idees literàries en la Renaixença catalana (1934). El 1935 va passar a formar part del consell directiu dels Jocs Florals de Barcelona. Membre numerari de les Acadèmies de Bones Lletres i de Jurisprudència i Legislació de Barcelona.

Publicà poemes simbolistes: Cendra votiva (1952), Port-Salvi (1955) i El rescat diví (1960).

Es distingí per la seva brillant fecunditat oratòria.