Arxiu d'etiquetes: 1979

Comas i Camps, Joan

Deixa un comentari

(Alaior, Menorca, 23 gener 1900 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 18 gener 1979)

Pedagog i antropòleg. Estudià els monuments megalítics de Menorca. El 1938 fou secretari general del ministre d’Instrucció de la República.

El 1939 s’exilià a Mèxic, on s’especialitzà en etnografia i antropologia. Del 1945 al 1952 dirigí el ‘Boletín Bibliográfico de Antropología Americana”.

Escriví les obres: Cantinas y colonias escolares (1935), Aportaciones al estudio de la prehistoria de Menorca (1936), ¿Existe una raza judía? (1941), Los mitos raciales (1955), Manual de antropología física (1957), Unidad y variedad de la especie humana (1967) i una bibliografia de Pere Bosch i Gimpera.

Colom i Ferrà, Guillem

6 Respostes

(Sóller, Mallorca, 16 setembre 1890 – Palma de Mallorca, 1979)

Poeta i dramaturg. La seva poesia, que recull l’esperit de la llengua popular i de certs costums, és una de les més representatives de l’Escola Mallorquina.

És autor dels poemes Juvenília (1918), L’amor de les tres taronges (1925), De l’alba al migdia (1929), Cançons de la terra (1947) i el poema èpic El comte Mal (1950), entre d’altres.

També escriví teatre (Jaume IV de Mallorca, 1949), féu traduccions i deixà unes memòries, Entre el caliu i la cendra (1890-1965) (1972), que són un reflex de la vida literària, costumista i política de l’illa.

Fou nomenat mestre en gai saber als Jocs Florals de Barcelona (1973).

Codina i Armengot, Eduard

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 13 febrer 1908 – 9 agost 1979)

Arxiver i publicista. Dirigí el “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, la revista “Penyagolosa” i el Museu de Belles Arts de Castelló, del qual ha publicat un inventari del seu fons.

També és autor de les monografies Artistas y artesanos del siglo XVIII en la villa de Castellón (1946), Peñíscola (1957), Missatge (1964) i Aportación documental a la historia de la Real fábrica de loza fina (1980).

Centre Universitari de Perpinyà

3 Respostes

(Perpinyà, 1971 – 1979)

Institució d’ensenyament superior.

Aplegava les tres branques universitàries aleshores existents a Perpinyà: l’Institut d’Estudis Jurídics (creat el 1957), el Col·legi Científic Universitari (1958) i el Col·legi Literari Universitari (1963), que depenien de la universitat de Montpeller.

L’any 1979 passà a ésser Universitat de Perpinyà.

Centre Pluridisciplinari d’Estudis Catalans

1 Resposta

(Perpinyà, 1972 – 1979)

(CPEC)  Organisme. Creat dins del Centre Universitari de Perpinyà.

Tenia com a objectiu la investigació, la publicació de treballs, l’organització de col·loquis o de seminaris i de conferències, i la formació de professors i investigadors en tots els àmbits del coneixement dels Països Catalans i de la seva civilització.

Dirigit per Jordi Estivill, ha publicat treballs d’investigació i edità, des del 1974, la revista “Aïnes”.

Barnadas i Gorina, Carme

Deixa un comentari

(Camprodon, Ripollès, 23 novembre 1904 – Barcelona, 1 juny 1979)

Pintora. Destaca com a paisatgista i com a pintora de temes florals.

Féu diverses exposicions a Barcelona, Madrid i Donostia.

Hora, L’ -setmanari, 1979/81-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1979 – 1981)

Setmanari d’informació general. Publicat i dirigit per Pere Oriol Costa i Badia.

Molt influït pel Partit dels Socialistes de Catalunya, deixà de publicar-se per manca de suport publicitari i de públic.

Estela i Moret, Josep

Deixa un comentari

(Pals, Baix Empordà, 3 juliol 1888 – 30 gener 1979)

Músic i compositor. Autor de més d’un centenar de sardanes, entre les quals destaquen Primavera, Cançó d’infants, Somriure d’enamorada, Romiatge, Mar blavosa, etc, a més de ballables i música sacra.

Escaire, L’

Deixa un comentari

(Barcelona, 1979 – ? )

Revista trimestral de didàctica de les matemàtiques. És la primera revista monogràfica d’aquesta temàtica publicada als Països Catalans.

Ha publicat també articles en castellà, francès i italià.

Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya

7 Respostes

(Catalunya, 1932 – 1939 / 1979 – )

Òrgan superior del govern de Catalunya, dirigit pel president de la Generalitat.

Exerceix funcions executives i administratives, segons els Estatuts d’autonomia del 1932 i del 1979.