(València, 1918 – 1933)
Partit polític regionalista valencià. Fundat per Cebrià Mezquita i Ignasi Villalonga. En esclatar el cop d’estat de Primo de Rivera, un sector fundà l’Acción Valenciana (novembre 1923).
Dirigida per Joaquim Reig a partir del 1930, fou dissolta el 1933.
(València, 30 agost 1982 – 2011)
(UV) Partit polític regionalista. Fundat per Vicent González i Lizondo i sectors de la dreta regionalista i de Coalición Popular. Té com a referència ideològica el secessionisme lingüístic del català i la defensa d’una “llengua valenciana” amb normativa diferent de la catalana. Tot i que Lizondo fou fundador i president del partit (1982-95), les tensions amb el sector liderat pel nou president, Hèctor Villalba, determinaren la seva expulsió pel novembre de 1996.
Unió Valenciana (UV) obtingué un escó en les eleccions generals del 1986, dos en les del 1989 i un en les del 1993 i el 1996. Al Parlament valencià aconseguí sis escons els anys 1987 i 1991 i cinc el 1995. Aquest any, féu un pacte de govern amb el PP que li atorgà la presidència de les Corts Valencianes i una conselleria. Amb el concurs d’UV, el Govern valencià mantingué posicions bel·ligerants contra institucions culturals valencianes i contra la normalització lingüística en general.
En les eleccions del 1999 UV patí una forta davallada i no aconseguí cap escó al Parlament valencià. Aquest mateix any Villalba fou substituït per Josep Maria Chiquillo en la presidència del partit, que entrà en una fase de marginalitat i de dissensions, sense obtenir representació ni a les Corts Valencianes ni a Corts Generals, en bona part a causa de la imposició del 5% com a límit per a obtenir representació al Parlament valencià, però també per l’adopció del discurs secessionista i anticatalà del PP valencià.
Els successius presidents de la formació han estat Juli Chanzá (2003-05), Joaquim Ballester (2005-06) i Josep Manuel Miralles (des del 2006).
(Illes Balears, abril 1934 – 1938)
Grup polític. Fundat per la fusió dels partits Republicà Radical i Socialista Independent i de l’Acció Republicana de Mallorca; posteriorment s’hi afegiren les seccions d’Izquierda Comunista de Menorca i Eivissa.
Els dirigents principals foren Bernat Jofre, Francesc Carreras, Manuel Cirer (president honorari) i Emili Darder.
Adoptà un fort caràcter regionalista i defensà l’autonomia de les Illes i va publicar el setmanari “República”, el diari “Antorxa” i el butlletí “Mallorca Nova”, editat a Barcelona durant la guerra civil (1937-38).
(la Vall d’En Bas, Garrotxa, 1850 – Barcelona, 1900)
Industrial. Tenia fàbrica a Sant Joan les Fonts.
Fou un actiu propagador de la ideologia regionalista a la Garrotxa.
(Barcelona, 1849 – 1909)
Metge i polític. Defensà l’ideari regionalista. Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona. Col·laborà a la premsa catalana, especialment a “La Renaixença”.
Era coneguda la seva especial aptitud per a recitar. Fou sovint lector públic dels poemes premiats a la festa dels Jocs Florals.
(Reus, Baix Camp, 15 agost 1886 – 16 juliol 1903)
Diari regionalista en català. Fou fundat per Pau Font i de Rubinat, que formà part de la redacció ensems amb altres reusencs. El 1901 s’incorporaren joves de la Lliga Catalanista.
Entre el 25 de març i el 17 d’abril de 1897 publicà un suplement diari escrit pels redactors de “La Renaixença”, que aleshores havia estat suspesa.
(Catalunya, 1976 – setembre 1979)
Grup polític. Fundat per Salvador Millet i Bel -procedent del Club Catalònia-, amb Octavi Saltor, Modest Sabaté, etc.
Pretenia de recuperar l’espai de la històrica Lliga Regionalista, i es presentà com una opció de dreta liberal, no vinculada al franquisme, regionalista i monàrquica.
El mateix any es fusionà amb Acció Democràtica, de J.M. Figueras i Bassols, la qual cosa donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però la desfeta electoral del 1977 provocà la desintegració del partit -formalment dissolt el 1979-, l’ala més jove del qual ingressà a la Unió de Centre de Catalunya.
(Barcelona, fi segle XIX – després 1928)
Entitat proteccionista. Creada amb l’objectiu de defensar els interessos de l’estament comercial i industrial davant del govern espanyol.
Durant la seva existència elaborà un programa amb les aspiracions de Catalunya en els aspectes fiscal, comercial i polític (1898), participà en el Tancament de Caixes (1899), fet que provocà la seva dissolució, i, una vegada restablerta, defensà la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914).
Entre els seus presidents figuraren Sebastià Torres, que fou un dels quatre presidents de la candidatura regionalista del 1901.
(Barcelona, 19 març 1899 – 29 abril 1900)
Setmanari catòlic regionalista. Fundat i dirigit per Jacint Verdaguer, hi col·laboraren Valeri Serra i Boldú i joves escriptors com Eugeni d’Ors, Bofill i Mates, Costa i Déu, Xavier Viura, etc.
Deixà de publicar-se (en sortiren 58 números) amb motiu de l’enfrontament de la casa editora, Impremta Antoniana, amb la jerarquia eclesiàstica.
(Celrà, Gironès, segle XIX – 1901)
Polític. Fou un propagador actiu de les idees regionalistes.
Pronuncià nombrosos parlaments de caràcter patriòtic i polític, en els quals demostrà la seva facilitat oratòria, estimada al seu temps.
Dades dels Països Catalans 
