(Barcelona, 18 juny 1881 – Sabadell, Vallès Occidental, 11 abril 1964)
Pintor. Fou també dibuixant i decorador ceramista. Realitzà nombrosos ex-libris. Obtingué premis importants.
Casademunt i Giralt, Modest de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1964
Garcia, Carme
(Barcelona, 1908 – 1964)
Ballarina. Estudià a l’Escola de Dansa del Teatre del Liceu, d’on formà part del seu cor de ballet.
Més tard derivà cap al ballet espanyol i formà parella amb Vicente Escudero. També actuà amb Antònia Mercè.
Usava el nom artístic de Carmina.
Font i Sabaté, Josep
(Maials, Segrià, 17 març 1903 – Barcelona, 8 agost 1964)
Músic. Germà del pintor Ismael. Deixeble d’Agustí Quintas, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa.
Féu nombroses tournées i escriví moltes sardanes.
És autor d’un llibre titulat Ballets populars catalans (1954).
Díaz i Costa, Eusebi
(Oix, Garrotxa, 1909 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1964)
Ceramista i pintor. Deixeble de Joan Colom, inicià la seva activitat artística com a pintor paisatgista.
Fou premiat a la Biennal de Venècia (1941) i a l’Exposició Internacional de Canes (1955).
Des del 1950 s’instal·là a la Bisbal d’Empordà, on es dedicà a la producció de ceràmica artística, inspirada en formes tradicionals catalanes.
Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona.
Cuenca i Ordinyana, Maria Josep
(Barcelona, 7 gener 1964 – )
Lingüista. Professora del departament de filologia catalana de la Universitat de València.
Especialitzada en l’estudi de la sintaxi, és autora d’obres com L’oració composta (I); la coordinació (1988), L’oració composta (II); la subordinació (1991), Les oracions adversatives (1991, premi Pompeu Fabra 1990) i Sintaxi fonamental. Les categories gramaticals (1996).
És autora del volum Lingüística i ensenyament de llengües (1994). També publicà Teories gramaticals i ensenyament de llengües (1992) i Introducción a la lingüística cognitiva (1999), juntament amb Joseph Hilferty.
Concèntric
(Barcelona, 1964 – 1973)
Editora catalana de discs.
Ha publicat nombrosos discs dels membres més joves d’Els Setze Jutges, discs infantils, un curset de català per a no catalans, discs de jazz, etc.
Codina i Duran, Salvador
(Sabadell, Vallès Occidental, 5 setembre 1879 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 20 gener 1964)
Doctor en farmàcia. El 1908 instal·là a Caldes de Montbui un laboratori d’anàlisis químiques.
Fou un dels primers preparadors de iogurt als Països Catalans.
El 1930 fundà l’Associació de Cultura de Caldes, que presidí, i impulsà la creació de diverses entitats musicals d’aquesta vila.
Claret i Vallès, Joaquim
(Camprodon, Ripollès, 21 novembre 1879 – Olot, Garrotxa, 25 desembre 1964)
Escultor. Deixeble a Olot de Josep Bersa, i a Barcelona de l’Escola de Belles Arts.
A París fou ajudant d’A. Maillol, que fou el seu veritable mestre i influí en el seu estil fi i elegant, relacionat formalment amb el noucentisme.
Centelles i Roig, Joan
(Barcelona, 1887 – 1964)
Escultor. Fou deixeble de Miquel i de Llucià Oslé, plasmà com ells la vida del poble; la seva obra En romeria (1907, Museu d’Art Modern de Barcelona) fou premiada pel bisbe Torras i Bages.
Excel·lent retratista (retrats dels seus pares, al Museu d’Art Modern de Barcelona), realitzà el bust del pintor Vicent Rodés que li fou encarregat per a la façana d’aquest museu.
Es retirà el 1918. Regalà una gran part de la seva obra al Museu d’Igualada.
Després tornà a esculpir dins un hieratisme estilitzat (Eivissenca, plaça d’Eivissa, Barcelona).
CC -moviment nacionalista-
(Catalunya, 1954 – 1964)
Sigles d’un moviment parapolític nacionalista català -amb el significat de Crist-Catalunya, Catalans Cristians o Catòlics Catalans-, sorgit a l’escalf de les organitzacions eclesials -escoltisme, Congregacions Marianes, Montserrat– més arrelades al país.
Inspirat ideològicament per Raimon Galí i dirigit per Frederic Roda (1955-57) i Xavier Muñoz i Pujol (1957-62), sobretot es dedicà a tasques de reflexió i conscienciació, per bé que el sector més activista, encapçalat per Jordi Pujol, organitzà (1959-60) la campanya de l’afer Galinsoga, els fets del Palau de la Música Catalana, etc.
Després de la separació del grup de J. Pujol, CC esdevingué (1962) Comunitat Catalana i assumí un programa socialitzant, i el 1964 es convertí en el Partit Força Socialista Federal, que es dissolgué en 1968-69.
Dades dels Països Catalans 