Antoni Ferrer (València, segle XVII – Sant Joan de la Ribera, València, 1644) Frare franciscà. Gaudí de gran fama per les seves virtuts. És autor d’escrits religiosos.
Antoni Ferrer (Olot, Garrotxa, 1728 – 1823) Religiós. És autor d’algunes obres piadoses. Ensenyà filosofia i teologia a Tortosa.
Antoni Ferrer (Palma de Mallorca, segle XVIII) Jurisconsult. Escriví diversos treballs de caràcter jurídic.
(Olot, Garrotxa, 1918 – 1993)
Pintor. Ha obtingut diversos premis. Destacà com a paisatgista i com a autor de retrats de personatges del teatre, del ballet i del circ.
(Olot, Garrotxa, segle XVIII – 1772)
Farmacèutic. Fou apotecari de cambra del rei Ferran IV de Nàpols.
(Lloret de Mar, Selva, 1677 – Olot, Garrotxa, 1737)
Frare caputxí. Fou continuador del manuscrit Anales de los varones ilustres y cosas notables de nuestra santa provincia… de Cataluña, d’interès per als estudis referents a l’orde.
(Las Palmas de Gran Canaria, 21 octubre 1934 – Olot, Garrotxa, 31 juliol 2018)
Pintor. Fill d’un fabricant olotí d’imatgeria, es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot i freqüentà la penya Cràter d’art. Exposà per primera vegada (essencialment paisatges) l’any 1953.
Un contacte, a Mallorca (1956), amb Anglada i Camarasa i altres pintors, el féu derivar per un cert temps cap a una pintura informalista. Quan retornà a la figuració havia trencat del tot amb la tradició olotina i des d’aleshores la seva pintura, que defuig la lluminositat, sembla prendre model de les escoles nòrdiques.
Ha realitzat també il·lustracions de caire comercial.
(Olot, Garrotxa, 5 desembre 1893 – 10 setembre 1961)
Escriptora. És autora dels reculls poètics Elvira (1950), Tribut al paisatge, Fonts d’Olot (1953), i De l’amor i de la desamor (1954).
(Olot, Garrotxa, 1783 – 1855)
Poeta en castellà. Conreà la poesia religiosa: Corona de veinticinco actos de amor a Dios (1885, pòstumament), i deixà inèdit un Diario espiritual.
(Olot, Garrotxa, 1621 – 1691)
Escriptor. Carmelità descalç a Olot (1636), ocupà diversos càrrecs dins l’orde.
Publicà, entre d’altres obres, Jardín del Carmelo (1660) i Elegàncies de Paulo Manucio (1679), traducció catalana de la versió castellana de Llorenç Palmireno.
(Ripoll, Ripollès, segle XIII – Olot ?, Garrotxa, segle XIII)
Noble. Vivia a Olot el 1293. Es el cap conegut del llinatge del mateix nom residenciat a la capital de la Garrotxa, del qual han sortit en temps moderns eminents naturalistes.
Fins a mitjan segle XIX els membres d’aquesta família visqueren a la mateixa casa.
(Olot, Garrotxa, 1 febrer 1720 – 8 maig 1794)
(Lluís Bassols i Bastons) Frare caputxí i gramàtic. Bibliotecari del convent de Barcelona.
Escriví un Tratado del origen y arte de escribir bien, il·lustrat amb 25 làmines que contenen el dibuix de diversos tipus de lletres d’aquell moment.
Fou un cal·lígraf de fama, i també gravador.
Dades dels Països Catalans 