(València, 1880 – 1963/64)
Empresa. Fou un dels primers tallers de la zona de l’Horta. Els principals productes foren els de caldereria, de foneria i de motlles.
Inicialment era al centre de la ciutat; posteriorment les instal·lacions foren traslladades al Cabanyal.
Després de la guerra civil de 1936-39 perdé importància i desaparegué en 1963-64.
(el Cabanyal, València, 8 desembre 1900 – València, 20 febrer 1964)
Poeta. Mestre i col·laborador, com a crític d’art, de la premsa valenciana de l’època.
Publicà diversos llibres de poemes, alguns en castellà: Los niños cantan (1936), Libertad feliz (1937), Los cuatro horizontes (1938), Desnuda verdad (1939), Primavera sencilla (1939), Viento del destino (1954), etc, i en català: Jocs d’alfils, 1935; Els poemes quotidians, 1950, i l’Any, 1960).
Escriví també teatre: farses i passos en Hombre en el sueño (1938) i Teatro épico infantil (1938). Fou autor de les notes Aportación valenciana a la poesía de este siglo (1952).
(València, 1898 – 23 abril 1964)
Empresari. Relacionat amb empreses dels sectors navilier, agrari, banca, assegurances, immobiliàries i serveis, fou director general de comerç i política aranzelària (1933-34 i 1935) i creà el Consolat de la Llotja de València i el Servei d’Ordenació, Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions.
També fou president de l’Ateneu Mercantil (1952-55) i del València Club de Futbol (1959-61).
(Londres, Anglaterra, 10 abril 1908 – Llucmajor, Mallorca, 27 gener 1964)
Pintor i col·leccionista. Era membre de l’agència d’espionatge britànica MI5. Residí a Mallorca vint-i-nou anys.
Conreà la pintura a l’oli, el gravat i la litografia, i pintà ceràmica. Donà una visió de Mallorca molt personal. Exposà a Palma de Mallorca, Madrid, Nova York, etc.
Era col·leccionista i tenia obres d’El Greco, Velázquez i Goya; la col·lecció de gravats que tenia d’aquest darrer és avui al Museo del Prado.
(València, 7 març 1886 – Madrid, 11 abril 1964)
Escriptor en castellà. Orador brillant i de públic heterogeni, popularitzà les seves charlas, on sovint al·ludí l’esperit de reconquesta, d’Imperio i les virtuts del Movimiento Nacional.
Escriptor prolífic, d’una certa filiació modernista, escriví novel·les, assaigs i teatre, a part de moltes col·laboracions periodístiques.
Cal destacar les seves memòries Tierras, tiempos y vida (1958) i América, españolear (1963).
(País Valencià, 1910 – 1964)
Empresa. Creada per tal de construir i explotar conjuntament les línies de la Vila Joiosa a Dénia i d’Alacant a la Vila Joiosa, inaugurades durant els anys 1911 i 1915, respectivament. El 1939 fou inaugurada la prolongació fins al port d’Alacant, que fou clausurada el 1967.
El 1969 incorporà a la seva línia el tram de Gandia a Dénia, de la línia de Carcaixent a Dénia, en ésser clausurada aquesta línia.
Des del 1964 és explotada per la companyia dels Ferrocarrils de Via Estreta.
(València, 23 maig 1964 – )
Artista plàstica. Estudià a la facultat de belles arts de València i s’especialitzà en escultura. Des del 1989 fou professora d’aquesta matèria a la facultat de belles arts de Conca i l’any 1992 es doctorà per la Universitat Politècnica de València.
Treballà individualment i també amb el col·lectiu valencià Laboratorio de Luz. Ha exposat individualment a Madrid, també ha participat en diverses exposicions col·lectives.
En la seva obra reflexiona sobre l’espai i el temps amb la projecció de llums sobre materials diversos.
(València, 1932 – 1964)
(Compañía Industrial Film Español SA) Societat creada per a la producció i distribució de films.
Fundada per Manuel Casanova i Llopis a València, però, fou en la delegació de Madrid on hom portà a terme la majoria de pel·lícules.
Des del 1952 minvà progressivament la seva activitat fins al 1964, que la societat distribuïdora esdevingué una cooperativa amb el nom de Cinesco.
(València, gener 1964 – )
Publicació setmanal de butxaca, escrit en castellà amb alguns continguts en català. Fundada per Enrique Pastor, Manuel Mantilla, José Aibar i Julio Guardiola. Ofereix l’actualitat cultural i d’espectacles del País Valencià.
A diferència d’altres cartelleres, s’ocupa de les manifestacions culturals i sociopolítiques de la vida valenciana (cinema, teatre, gastronomia, vida política, societat, etc) amb un enfocament viu i progressista i amb contingut crític i sentit de l’humor.
Des del 1980 José Vanaclocha n’és el director i té un tiratge de 15.000 exemplars.
(València, 29 agost 1884 – Madrid, 9 març 1964)
Escultor. Germà de Pasqual. Aprengué la tècnica en el taller d’imatgeria religiosa del seu pare, Antoni Capuz i Gil. Pensionat per l’estat a Roma (1909) i a París, posteriorment s’instal·là a Madrid.
Amb la realització del grup Paolo i Francesca de Rimini -primera medalla de l’Esposición Nacional de Bellas Artes (1912)-, trencà la tradició classicista i creà una obra escultòrica religiosa, monumental i i una sèrie de retrats i figures de notable expressió psicològica.
És autor de la majoria de les imatges de la processó del divendres sant de Cartagena, de les estàtues del palau de l’Equitativa i del fris del Círculo de Bellas Artes (Madrid). Té obres al Museo de Arte Moderno de Madrid i al Museu Nacional de Ceràmica de València.
Fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles.
Dades dels Països Catalans 