Arxiu d'etiquetes: 1964

Matons i Colomer, August

(Buenos Aires, Argentina, 1890 – Barcelona, 1964)

Enginyer agrònom i assagista. Estudià a la Universitat Agrària de Pisa. Professà a l’Escola Superior d’Agricultura.

En col·laboració amb Josep Maria Valls dirigí la revista “Agricultura” (1917-27), publicació que continuà amb el títol “Agricultura i Ramaderia”, que durà fins al 1936.

Fou bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès. És important el seu donatiu a la Biblioteca de Catalunya, d’un lot de 15.000 títols.

És autor de L’olivera (1923) i Contribució a l’estudi de l’esporga de l’olivera (1922).

Marès i Gribbin, Joaquim Pere

(Barcelona, 2 gener 1888 – 9 setembre 1964)

Violoncel·lista. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i realitzà el seu perfeccionament a Brussel·les i a Berlín.

Actuà amb gran èxit a Alemanya i fou fundador del Trio Barcelona, juntament amb Marià Perelló i Ricard Vives.

Marcet i Poal, Adeodat F.

(Terrassa, Vallès Occidental, 1875 – Montserrat, Bages, 1 març 1964)

Botànic. Germà d’Antoni Maria. Perit agrònom de professió, ingressà a l’orde benedictí i residí a l’abadia de Montserrat.

Realitzà diverses recerques sobre la flora montserratina i fou membre corresponent de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans.

A més de les seves col·laboracions científiques al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i a la “Revista Montserratina”, escriví algunes obres de caràcter religiós.

Mancomunitat de Sabadell i Terrassa

(Sabadell / Terrassa, Vallès Occidental, 1964 – 1993)

Corporació de dret públic, amb categoria d’entitat municipal, per l’associació d’ambdós municipis.

Té com a principals objectius l’ordenació urbanística de l’àrea situada entre les dues ciutats i la construcció i el sosteniment de diversos serveis. La zona d’influència de la mancomunitat quedà fixada (1972) en 1.650 ha.

El govern està format per un president -càrrec en el qual alternen els alcaldes d’ambdués ciutats- i una comissió en què hi ha membres de cadascun dels consistoris.

Fou dissolta l’any 1993.

Jou i Francisco, Pere

(Barcelona, 3 novembre 1891 – Sitges, Garraf, 19 abril 1964)

Escultor. Deixeble de Venanci Vallmitjana i de Pau Gargallo.

Anà a viure a Sitges, on va fer gairebé tota la seva obra, en general treballada directament sobre pedra.

Decorà escultòricament el museu Maricel i creà un gran nombre d’escultures amb funció decorativa (l’Escut de la Casa de Correus, el Sant Francesc del Parc Zoològic, ambdós a Barcelona, etc).

Fou professor de l’Escola Massana durant vint anys.

Guilanyà i Roure, Pere

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 29 març 1897 – París, França, 18 gener 1964)

Poeta. S’exilià a París per no fer el servei militar.

Publicà Voluptat (1926), Elegies (1933), Evocacions (1943) i Odes (1945), dins un corrent d’un simbolisme popularitzant.

Visqué uns anys a Buenos Aires i a París, i es destacà pel seu ajut als catalans refugiats de totes dues bandes de la guerra civil.

Gual i Masoller, Julià

(Mataró, Maresme, 1905 – Perpinyà, 1964)

Escriptor. Director dels periòdics “Diari de Mataró” i “Llibertat”.

El 1939 s’exilià a Perpinyà, on hi comprà una llibreria (1951) i hi esdevingué un dels promotors de la cultura catalana.

Amb la seva muller, Rita Casals, inicià l’emissió radiofònica Aires del Canigó i fundà l’Esbart Dansaire del Rosselló.

Amb el pseudònim de Galdric de Prada col·laborà, en català, al diari “La Dépêche”. Publicà l’opuscle El segle XIX. Capítol d’un llibre inèdit (1963).

Fou el pare de Ramon Gual i Casals.

Grau i Huguet, Agustí

(Alforja, Baix Camp, 23 març 1893 – 1964)

Compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona.

Entre les seves obres destaquen Hores íntimes i Hores tristes, per a piano, l’òpera Laia, Escenes de la llar, per a violí o violoncel i piano, Corranda i Faula, per a guitarra, i un Trio de piano, violí i violoncel.

Garcia, Carme

(Barcelona, 1908 – 1964)

Ballarina. Estudià a l’Escola de Dansa del Teatre del Liceu, d’on formà part del seu cor de ballet.

Més tard derivà cap al ballet espanyol i formà parella amb Vicente Escudero. També actuà amb Antònia Mercè.

Usava el nom artístic de Carmina.

Font i Sabaté, Josep

(Maials, Segrià, 17 març 1903 – Barcelona, 8 agost 1964)

Músic. Germà del pintor Ismael. Deixeble d’Agustí Quintas, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa.

Féu nombroses tournées i escriví moltes sardanes.

És autor d’un llibre titulat Ballets populars catalans (1954).