Antic nom de la població de la Bisbal d’Empordà.
Arxiu d'etiquetes: Bisbal d’Empordà
Jonama i Bellsolà, Manuel
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – Guatemala ?, segle XIX)
Polític guatemalenc. Germà de Jaume i de Llúcia.
Fou alcalde de Guatemala i ministre de la guerra de la República de Guatemala (1850-53).
Jonama i Bellsolà, Jaume
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – segle XIX)
Lingüista. Germà de Llúcia i de Manuel.
És autor del llibre Sinónimos en lengua castellana, reeditat diverses vegades, i d’altres escrits.
Guitard, Rafael
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Teòleg. És autor d’alguns estudis de la seva especialitat.
Ferrer i de Lloret, Xavier de
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1853 – Lleida, 17 maig 1909)
Enginyer. Realitzà bons treballs de repoblació forestal, especialment a la fixació de les dunes a la conca del Baix Ter i del golf de Roses, que amenaçaven les ruïnes d’Empúries, i fou autor d’escrits que s’hi referien.
Lloberas i Vidal, Pere
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 14 octubre 1896 – 1987)
Escriptor. Alcalde de la Bisbal (1931-34), hi dugué a terme obres importants.
És autor de La Bisbal en la història i el record (1959), Antologia de poetes bisbalencs de la Renaixença (1965), Un segle de vida bisbalenca (1969) i La Bisbal. Anys enrera (1900-1939) (1974).
Jonama i Bellsolà, Llúcia
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 18 març 1785 – Girona, 10 setembre 1858)
Heroïna de la guerra del Francès. Era germana de Jaume i Manuel.
Casada amb l’irlandès Latino Fitz-Gerald, tinent de les forces que defensaven Girona el 1808.
Es distingí en la defensa d’aquesta ciutat durant el setge del 1809 i fou comandant de l’esquadra de Sant Narcís de la companyia de Santa Bàrbara.
Ferrer i Ferrer, Tadeu Miquel
(Besalú, Garrotxa, 1764 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1827)
Marí. Publicà una Memòria sobre les fortificacions costaneres catalanes.
Assaltà Toló en la Guerra Gran (1793) i el fort de caputxins de Mataró en la guerra del Francès. Acabada la guerra, reorganitzà el material naval abandonat pels francesos.
Fou nomenat cavaller i noble (1819) i comandant militar de marina de Palamós (1824).
Ferrer i de Manresa, Melcior de
(Peralada, Alt Empordà, 1821 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 18 maig 1884)
Compositor. Estudià dret, a Bolonya, i música amb Josep Barba a Barcelona.
Compongué nombroses obres religioses, de les quals destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater (1873). Escriví una òpera en dos actes (Guidita) i una sarsuela (Una broma pesada). També és autor de Primera fantasia (1843), d’una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre, per a quatre mans.
Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo. Li fou concedida la baronia de Ferrer.
Fargnoli i Janetta, Adolf
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 7 octubre 1890 – Barcelona, 1951)
Ebenista i orfebre. Residí a Girona.
S’especialitzà en la fabricació de cofrets i capses artístiques, a les quals donava títols decadentistes, i les decorava amb un barroquisme personal, amb aplicacions de pedres, ferros i metalls.
Assolí grans èxits en les exposicions que realitzà a Barcelona, Tarragona, Bilbao, París i Buenos Aires.
