Arxiu d'etiquetes: dansa

Ferriol i Boixerans, Bartomeu

(Catalunya, segle XVIII)

Tractadista de coreografia. La seva obra principal és Reglas útiles para los aficionados a danzar (Nàpols 1745).

Ferran (varis)

Ferran  (Catalunya ?, segle XIII)  Fill natural de Jaume I el Conqueridor i de mare desconeguda. Estudià a París. El 1248 fou nomenat abat de Montaragó.

Ferran  (Catalunya, segle XIII – 1251)  Fill de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria. Morí a molt tendra edat.

Bartomeu Ferran  (Barcelona, segle XV – després 1475)  Mestre campaner. Treballà per a la seu de Vic i d’altres temples. També fou canoner.

Jaume Ferran  (Barcelona, segle XVI – 1621)  Jesuïta. És autor de l’obra De repudio sinagogue i d’altres.

Joan Ferran  (Catalunya, segle XVII)  Doctor en teologia a la universitat de Barcelona. Publicà dos opuscles concepcionistes en català (1648). Hom l’ha identificat amb l’autor d’una Cançó lírica premiada en un certamen en honor de santa Eulàlia, del 1686.

Josep Ferran  (Barcelona, 2 gener 1924 – 2 març 2000)  Ballarí. Formà part de l’Original Ballet Russe i d’altres companyies. Fou professor de dansa a Cannes.

Corchero i Salgado, Andreu

(Puertollano, Castella, 1957 – )

Ballarí i coreògraf. Des del 1985 s’ha especialitzat en la tècnica japonesa butho amb Min Tanaka i Kazuoh Ohno.

Establert a Barcelona des de l’any 1963, hi ha presentat diversos muntatges.

El 2003 la Generalitat li concedí el Premi Nacional de Dansa.

Búbulus, Companyia de Dansa

(Barcelona, 1991 – )

Companyia fundada pels ballarins i coreògrafs Carles Salas i Rosa Muñoz. A partir del 1992 n’assumí la direcció Carles Sales.

Han realitzat diversos espectacles.

Biosca i Sagristà, Antoni

(Barcelona, 1801 – 5 agost 1865)

Mestre de dansa. Fou un dels primers estudiosos dels balls populars catalans.

Publicà Arte de danzar o reglas e instrucciones para los aficionados a bailar las contradanzas francesas o rigodones (1832).

Zotal Teatre

(Catalunya, 1981 – 1998)

Companyia teatral. Creada per Elena Castellar i Manel Trias, que ha produït espectacles que combinen diversos llenguatges escènics (dansa, mim, música) des d’una òptica arriscada i innovadora.

Les característiques visuals de les seves propostes han permès la realització regular de nombroses produccions específiques per a la televisió. En les seves escenificacions hi ha una continua exploració de l’ésser humà enfrontat a si mateix i a tot allò que l’envolta.

La seva tasca de recerca i creació teatral meresqué el premi Crítica Serra d’Or (1989). Han actuat a diversos països europeus i de l’Amèrica del Sud.

Trànsit, Companyia de Dansa

(Barcelona, 1985 – )

Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Maria Rovira.

Ha presentat els espectacles Novembre (1985), Funcions complexes (1987), Trastorn (1989), Entre asesinos (1990), El pols de l’àngel (1992), Benvingudes (1993), Amunt i avall (1994), El punt de la memòria, Quatre roses per a Maria, El joc (1995) i Deu anys deTrànsit (1996).

Sota de Bastos, La

(Barcelona, 1985 – 1996)

Companyia de dansa. Fundada pels coreògrafs Jordi Cardoner i Xavier Tur.

Ha presentat els espectacles: Liliana i Macuerdo (1990), Urim-Tumim, K-lorro (1991), Cap de burro (1992), Iaio rojo, La fàbula del santet (1993), Maurizia i Pessic d’infern (1994).

Solé i Valdívia, Ramon

(Cartagena, Múrcia, 1938 – Barcelona, 3 març 1997)

Ballarí i coreògraf. Debutà a França el 1956 amb la companyia Ballet des Étoiles. Entre el 1959 i el 1974 actuà amb les companyies de més prestigi del món.

El 1974 s’instal·là a Barcelona, on fundà la Companyia de Dansa de Barcelona i impulsà iniciatives com les Temporades Populars de Ballet, la revista “Dansa-79” o el Festival de Peralada.

Sol Picó, Companyia

(València, 1992 – )

Companyia de dansa. Fundada per Sol Picó i Monllor, coreògrafa i ballarina del grup Los Rinos.

Ha presentat les coreografies: Diversos animals (1992), Pevequi (1993), Peve, espectacular dance poemato (1994), Spitbrides (1995), La bèstia, Razona la vaca (1996), Love is fastic (1997), Del planeta basura (1997), E.N.D. (Esto No Danza) (1998), D.V.A. Dudoso Valor Artístico (1999), Bésame el cactus (2000), premi Max de les arts escèniques 2002, Amor Diesel (2001) i El 64, Corto De Danza (2002).

L’any 2002 signà un conveni de residència amb el Teatre Nacional de Catalunya per a dues temporades, durant les quals creà els espectacles La dona manca o Barbi-Superestar (2003), premi Max de les arts escèniques 2004 i premi Butaca al millor espectacle de dansa 2004, i Paella mixta (2004). Per al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 creà La diva y el hombre bala.

L’any 2004 rebé el Premi Nacional de dansa de la Generalitat de Catalunya.

Enllaç web: Companyia Sol Picó