Arxiu d'etiquetes: dansa

Domenyo (Serrans)

1 Resposta

Municipi dels Serrans (País Valencià): 68,5 km2, 250 m alt, 698 hab (2014)

(cast: Domeño) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’aiguabarreig del riu de Xelva i el Túria, el qual travessa el terme d’oest a est, i que en aquest sector passa profundament engorjat. El territori és molt muntanyós i en gran part improductiu, amb abundància de pinedes, pasturatges i erms.

Els conreus són bàsicament de secà (cereals, oliveres, vinya i garrofers). Ramaderia de bestiar de llana. Àrea comercial de València. El municipi va perdre bona part de la seva població, que es va traslladar a Marines (Camp de Túria), en ésser parcialment negat pel pantà de Loriguilla.

El poble és a la confluència del riu de Xelva amb el Túria, en un coster dominat pel castell de Domenyo, probablement d’origen romà; l’església parroquial és dedicada a Santa Caterina. Són cèlebres les danses locals, dites danses de Domenyo.

Ananda Dansa

Deixa un comentari

(València, 1981 – 2020)

Companyia de dansa. Fundada per Rosa Àngeles Valls, coreògrafa i ballarina.

Entre altres, ha realitzat els muntatges V-36/9 crónica civil (1988), Homenatge a K. (1988), Destiada (1990), Basta danza (1991) i Borgia imperante (1993).

albat, dansa de l’

Deixa un comentari

(País Valencià)

Costum de la tradició funerària de les comarques valencianes de dellà el riu Xúquer, on ha persistit fins a l’actualitat el costum de fer ballar la jovenalla en vetllar el cadàver d’un infant o albat.

La dansa de l’albat es feia al so de guitarres, amb la mateixa melodia “per la de l’u” de la riberenca, però amb cançons que expressaven alegria perquè un àngel havia pujat al cel.

Aquest ball funerari rep també el nom de dansa del vetlatori (Albaida, Valldigna) i del mortitxol (Alacant).

Ferriol i Boixerans, Bartomeu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Tractadista de coreografia. La seva obra principal és Reglas útiles para los aficionados a danzar (Nàpols 1745).

Ferran (varis)

Deixa un comentari

Ferran  (Catalunya ?, segle XIII)  Fill natural de Jaume I el Conqueridor i de mare desconeguda. Estudià a París. El 1248 fou nomenat abat de Montaragó.

Ferran  (Catalunya, segle XIII – 1251)  Fill de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria. Morí a molt tendra edat.

Bartomeu Ferran  (Barcelona, segle XV – després 1475)  Mestre campaner. Treballà per a la seu de Vic i d’altres temples. També fou canoner.

Jaume Ferran  (Barcelona, segle XVI – 1621)  Jesuïta. És autor de l’obra De repudio sinagogue i d’altres.

Joan Ferran  (Catalunya, segle XVII)  Doctor en teologia a la universitat de Barcelona. Publicà dos opuscles concepcionistes en català (1648). Hom l’ha identificat amb l’autor d’una Cançó lírica premiada en un certamen en honor de santa Eulàlia, del 1686.

Josep Ferran  (Barcelona, 2 gener 1924 – 2 març 2000)  Ballarí. Formà part de l’Original Ballet Russe i d’altres companyies. Fou professor de dansa a Cannes.

Corchero i Salgado, Andreu

Deixa un comentari

(Puertollano, Castella, 1957 – )

Ballarí i coreògraf. Des del 1985 s’ha especialitzat en la tècnica japonesa butho amb Min Tanaka i Kazuoh Ohno.

Establert a Barcelona des de l’any 1963, hi ha presentat diversos muntatges.

El 2003 la Generalitat li concedí el Premi Nacional de Dansa.

Búbulus, Companyia de Dansa

Deixa un comentari

(Barcelona, 1991 – )

Companyia fundada pels ballarins i coreògrafs Carles Salas i Rosa Muñoz. A partir del 1992 n’assumí la direcció Carles Sales.

Han realitzat diversos espectacles.

Biosca i Sagristà, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1801 – 5 agost 1865)

Mestre de dansa. Fou un dels primers estudiosos dels balls populars catalans.

Publicà Arte de danzar o reglas e instrucciones para los aficionados a bailar las contradanzas francesas o rigodones (1832).

Zotal Teatre

Deixa un comentari

(Catalunya, 1981 – 1998)

Companyia teatral. Creada per Elena Castellar i Manel Trias, que ha produït espectacles que combinen diversos llenguatges escènics (dansa, mim, música) des d’una òptica arriscada i innovadora.

Les característiques visuals de les seves propostes han permès la realització regular de nombroses produccions específiques per a la televisió. En les seves escenificacions hi ha una continua exploració de l’ésser humà enfrontat a si mateix i a tot allò que l’envolta.

La seva tasca de recerca i creació teatral meresqué el premi Crítica Serra d’Or (1989). Han actuat a diversos països europeus i de l’Amèrica del Sud.

Trànsit, Companyia de Dansa

Deixa un comentari

(Barcelona, 1985 – )

Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Maria Rovira.

Ha presentat els espectacles Novembre (1985), Funcions complexes (1987), Trastorn (1989), Entre asesinos (1990), El pols de l’àngel (1992), Benvingudes (1993), Amunt i avall (1994), El punt de la memòria, Quatre roses per a Maria, El joc (1995) i Deu anys deTrànsit (1996).