Arxiu d'etiquetes: 1936

Federació Socialista Catalana

7 Respostes

(Catalunya, 1880 – 1936)

Federació política. Agrupà els diversos grups socialistes de Catalunya afiliats al PSOE. Coneguda també per Federació Catalana del PSOE.

Els primers grups socialistes sorgiren al Principat entorn de Josep Pàmias i el setmanari “El Obrero” (1880). Tanmateix, la ruptura de la direcció madrilenya amb Pàmias (1887-88) frustrà el futur desenvolupament del socialisme a Catalunya, precisament quan tant el PSOE com la UGT havien estat formalment creats a Barcelona (1888). El marginament dels socialistes respecte al moviment obrer català assolí el seu punt més alt en negar-se el PSOE a fer costat a la vaga general de 1902.

A partir del 1904 els socialistes catalans iniciaren un tímid apropament envers el sindicalisme del Principat, que els permeté participar en el moviment de Solidaritat Obrera el 1907. Reorganitzada la Federació, tingué una forta incidència en la campanya de protesta per la guerra del Marroc i en els fets de la Setmana Tràgica de 1909. El seu òrgan de premsa era aleshores “La Internacional”.

El 1916 adoptà reivindicacions catalanistes, però el distanciament amb Madrid anà en augment. La formació de la Unió Socialista de Catalunya el 1923 comportà l’escissió del sector més catalanista, que s’integrà en la nova formació.

Ja durant la República, la força de la Federació es veié debilitada per una nova escissió de militants que es passaren a l’USC el 1933. Malgrat això, la Federació dominà la secció catalana de la UGT i prengué de nou cert relleu amb una nova generació dirigent; finalment, el 1936 participà en la fundació del PSUC.

Reconstruïda a l’exili en 1945-46, es relacionà amb el Moviment Socialista de Catalunya, es reorganitzà sota el seu secretari general, Josep M. Triginer, el novembre de 1976 i entrà en la coalició Socialistes de Catalunya que participà en les primeres eleccions democràtiques de 1977; un any més tard s’integrà al Partit dels Socialistes de Catalunya.

Federació Obrera d’Unitat Sindical

2 Respostes

(Barcelona, maig 1936 – setembre 1936)

(FOUS)  Central sindical, creada pels sindicats influïts pel POUM.

Intentà de promoure una lluita reivindicativa basada en la formació de fronts únics sindicals, coordinant l’acció, al Principat, de totes les organitzacions sindicals d’una determinada indústria. Defensà també la unió entre la UGT i la CNT.

Amb especial força a Lleida, Balaguer, Tàrrega i Tarragona, afirmà tenir uns 60.000 afiliats. El seu secretari general fou Andreu Nin.

El 1936 es dissolgué i entrà a la UGT catalana.

Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, inici 1936 – juliol 1936)

(FOSIG)  Organització que reuní la majoria de cambrers i cuiners del Principat, especialment de Barcelona (on tingué uns 4.000 afiliats).

Fou la principal base sindical del Partit Comunista de Catalunya, i aconseguí de dirigir una vaga general del ram, pel maig del 1936.

Ingressà a la UGT de Catalunya a la darreria del juliol de 1936.

Federació Local de Sindicats d’Oposició de Sabadell

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1910 – 1936)

Organització. Reuní la majoria dels sindicats obrers de Sabadell. Pel març de 1933 tenia 14.012 afiliats.

Havia pertangut a la CNT des de 1910-11, i fou la principal federació local que s’oposà, en 1931-33, a la direcció (en fou expulsada pel setembre de 1932), i posteriorment fou la més forta dels Sindicats d’Oposició a Catalunya.

Poc després d’esclatar la guerra civil s’integrà a la UGT.

Edità “Vertical” (1932-34 i 1937).

Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya

5 Respostes

(Catalunya, agost 1936 – 1939)

(FESAC)  Organisme constituït d’acord amb el decret de Sindicació Obligatòria, de la Generalitat de Catalunya, per la fusió de la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya i Unió de Sindicats i Pagesos de Catalunya.

Federació de Mestres Nacionals de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1908 – 1936)

(FMNC)  Associació professional. Sorgí arran de les converses pedagògiques (1901-08) celebrades per tot Catalunya, i el seu objectiu principal fou de tractar els problemes professionals de l’ensenyament públic primari. El seu estatut legal fou sempre molt irregular, fins a ésser suspès en 1923-31.

Participà activament en les escoles d’estiu i celebrà assemblees generals. Publicà un butlletí des del 1921 i “El Magisteri Català” (1932-38).

A partir de l’agost de 1936 s’adherí a la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament.

Farga i Pellicer, Ònia

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 novembre 1882 – 6 desembre 1936)

Violinista i compositora. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Matthieu Crickboom.

Féu una carrera brillant com a concertista internacional, i fundà, a Barcelona, l’acadèmia de música del seu nom.

Compongué glosses de cançons populars catalanes i escriví nombroses cançons. Deixà obres per a violí i piano, la sardana de concert Flabiolejant, una missa de rèquiem per a cors, orquestra i orgue i l’obra escènica La bella Lucinda, sobre un text de Frederic Pujulà i Vallès.

Fundà i dirigí l’associació “Música Pro Amore Artis”.

Exèrcit Popular de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 6 desembre 1936 – maig 1937)

Exèrcit creat per decret de la Generalitat. Se’l denominà també Exèrcit Nacional de Catalunya o Exèrcit de Catalunya.

Pretengué assegurar la militarització de les milícies a Catalunya i, alhora, evitar la total submissió a l’Exèrcit Popular, creat pel govern de la República.

Dirigit especialment a l’organització de la rereguarda, estigué basat en la creació de regiments i el seu agrupament en tres divisions comandades pels coronels Peña i Cusí (Barcelona), Villalba (Girona) i pel comandant Medrano (Tarragona).

De tota manera, fou molt dificultosa la incorporació real de les lleves del 1932 i del 1935, les quals n’havien de permetre l’existència efectiva, i posteriorment no es pogué impedir la centralització militar dictada pel govern de la República degut als fets de Maig de 1937.

Euzkadi en Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 desembre 1936 – 27 novembre 1937)

Setmanari. Editat per un grup de refugiats bascos durant la guerra civil.

Redactat en castellà, té interès per la guia d’evacuats d’Euzkadi que publicava.

Estudis Universitaris Catalans -revista-

10 Respostes

(Catalunya, 1907/1936 – 1979/1985)

Revista erudita, de periodicitat anual. Publicada com a portaveu dels Estudis Universitaris Catalans.

Fou la plataforma a través de la qual veieren la llum els primers estudis literaris d’investigadors com Jordi Rubió, Nicolau d’Olwer, Ferran Soldevila, Miquel Coll i Alentorn, etc.

No sortí entre el 1919 i el 1925. Fou represa el 1926 i sobretot es dedicà a la historiografia i a la història literaria. Era publicada sota el mecenatge de la Institució Patxot.

Interrompuda per la guerra civil, aquesta publicació és una de les més cabdals per a la investigació dels erudits del nou-cents.

Amb l’aparició (1979-85) dels quatre volums de la Miscel·lània dedicada a R. Aramon i Serra, s’inicià una segona època de la revista.