(Barcelona, 28 febrer 1936 – 29 març 1982)
Pintor. Ha format part dels grups “Síntesi” i “Arte de Hoy”.
Realitzà la seva primera exposició individual a Mataró el 1961. Ha exposat també a Barcelona, Madrid, Torí, Milà, Florència i Palerm. En 1965 rebé la primera medalla Gimeno de Tortosa.
Té obres als Museus d’Art Modern i d’Art Contemporani de Barcelona.
La seva pintura és figurativa, caricaturesca, amb una intenció satírica d’agressivitat molt remarcable.
(Barcelona, 24 maig 1929 – 19 juliol 1936)
Diari catòlic independent en català. Amb una presentació i edició molt acurades, tingué un públic molt concret i estable. Fou proper a UDC i als grups i moviments cristians catalans.
En fou director Josep M. Capdevila i hi col·laboraren diversos escriptors de l’època. Va editar un suplement il·lustrat i literari, “Esplai”, que el 1934 s’independitzà.
Amb l’inici de la guerra civil, el diari fou clausurat per les seves posicions catòliques i contràries als partits del Front d’Esquerres. A la seva impremta s’edità el diari “Treball” del PSUC.
En acabar el conflicte bèl·lic, li fou impossible reaparèixer per catalanista.
(Barcelona, vers 1895 – Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1936)
(Jaume Bagunyà i Casanovas) Historiador. Ingressà a l’orde dels caputxins.
Es llicencià en història a Lovaina, i des del 1926 dirigí la revista “Estudis Franciscans”.
El 1924 edità la Història de la primacia de la seu de Tarragona, de Jaume Caresmar. Especialitzat en Francesc Eiximenis, en transcriví la Doctrina compendios (1929) i, amb Norbert d’Ordal i Feliu Maria de Tarragona, tres-cents cinquanta-dos capítols del Terç del cresti (1929-32).
Fou assassinat per la FAI a l’inici de la guerra civil.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1869 – Barcelona, 2 febrer 1936)
Arquitecte, titulat el 1891. És autor d’alguns edificis públics de Barcelona, com, alguns hostals, el del Banco Hispano Americano (1914), del carrer de Fontanella, el xalet d’Araceli Fabra del carrer de Muntaner (1916) i el Teatre Tívoli.
Té també obres a Arenys de Munt i a Palma de Mallorca, on, juntament amb Pasqual Sanz i Lluís Callú, projectà i dirigí durant un quant temps la construcció del Cercle Mallorquí, projecte que fou premiat el 1899.
Presidí l’Associació d’Arquitectes (1922-25), i ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1926.
(Lleida, 1936 – 1939)
Grup artístic d’avantguarda. Fou presentat per l’ADLAN al públic de Barcelona.
Els seus components foren: Artur Carbonell, Leandre Cristòfol, Àngel Ferrant, E. Francès, A. Gamboa-Rothwoss, J. Ismael, Antoni G. Lamolla, Ramon Marinel·lo, Joan Massanet, M. Mallo, A. Planell, J. Sans, N. Sokalova i Remei Varo.
Volien unir l’estètica surrealista amb una mena d’espiritualisme.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 24 maig 1936 – Barcelona, 29 maig 2023)
Perruquer. Obrí la seva primera perruqueria a Barcelona el 1957, i des d’aleshores ha obert nombrosos establiments a tot Espanya, així com a París, Ginebra, Lisboa i Tòquio, entre d’altres ciutats d’arreu del món.
Ha publicat diversos llibres, on exposa una visió artística i creativa de la seva professió, com ara El método Llongueras (1979).
També és dedica a l’escultura i a la fotografia, i ha publicat el llibre de poesia El vell matís de l’imprevist (1992).
(Mataró, Maresme, 23 juliol 1936 – gener 1939)
Diari en català. Fou continuació del “Diari de Mataró” i canvià el nom en passar al Comitè Local Antifeixista la impremta de l’antic diari.
Dirigit per Julià Gual, hi col·laboraren J. Peiró, J. Cases i Busquets, S. Lleonart, etc.
(Barcelona, 1888 – 1936)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Germà del músic Antoni, amb qui anà a estudiar a Brussel·les.
Exposà repetidament a Barcelona, i es dedicà especialment al retrat i a les natures mortes, dins una factura manifestament realista.
(Barcelona, 3 novembre 1923 – 26 juny 1936)
Setmanari socialista en català. Editat en una primera etapa fins al 20 de març de 1926.
Fou l’òrgan dels qui posteriorment formaren la Unió Socialista de Catalunya. Fou dirigit per Cristòfor de Domènech.
En una segona època, del 11 de juliol de 1931 al 1936 va editar-se ja com a portaveu de la Unió.
Fusionat amb “Octubre” publicà dos números, i després del 19 de juliol de 1936 es transformà en el diari “Treball”.
(Piera, Anoia, 21 desembre 1871 – Barcelona, 16 agost 1936)
Advocat i polític. Fou cap dels carlins a Catalunya, director d’“El Correo Catalán”, diputat a corts per Vic i senador.
S’adherí a la Solidaritat Catalana i formà part del seu consell directiu.
Dades dels Països Catalans 