Arxiu d'etiquetes: 1934

González i Alba, Manuel

3 Respostes

(Valls, Alt Camp, 27 agost 1894 – Barcelona, 7 octubre 1934)

Polític. Estudià a Marsella, però en esclatar la Primera Guerra Mundial es veié obligat a tornar a Barcelona. Fou acusat de col·laboració en el cop de mà de Prats de Molló i fou empresonat.

Ingressà al Bloc Obrer i Camperol i fundà l’editorial Arc de Berà, que publicà obres de caràcter socialista. Treballà en qüestions filològiques com a deixeble de Pompeu Fabra.

Ingressà al Partit Català Proletari i durant els Fets del 6 d’octubre de 1934 fou ferit al local del CADCI i morí poc després.

Gargallo i Catalán, Pau

10 Respostes

(Maella, Matarranya, 5 gener 1881 – Reus, Baix Camp, 28 desembre 1934)

Escultor. Germà de Francesc. Freqüentà els ambients modernistes de Barcelona i la taverna Els Quatre Gats i participà en l’ambient literari i artístic del moment.

A partir de 1903 entrà en contacte a París amb l’avantguarda artística europea. D’aquesta època són els seus treballs al Teatre Principal de Terrassa i, a Barcelona, a l’Hospital de Sant Pau, al Palau de la Música Catalana i al Teatre del Bosc.

Impressionat per les propostes i les realitzacions del cubisme, la seva obra començà a reflectir una tensió entre un cert classicisme i una reestructuració de volums, mentre experimentava amb noves tècniques.

De les seves obres es destaquen especialment Noia de Casp (1919), El virtuós (1920), Bou basc (1930), Ballarina espanyola (1931), Marc Chagall (1932), El profeta (1933), etc.

Formosa i Torres, Feliu

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 10 setembre 1934 – )

Escriptor i director escènic. Es llicencià en lletres. Fundador dels grups Teatre Independent Català i Gil Vicente, i promotor i difusor dels corrents del teatre d’avantguarda internacional. Cal destacar-ne diversos muntatges, com L’encens i la carn (1965), sobre texts dels segles XV i XVI.

Ha publicat diverses antologies de poesia alemanya de combat A la paret, escrit amb guix (1967, amb Artur Quintana), un llibre teòric sobre el teatre (Per una acció teatral, 1971), llibres de poesia, de caire realista i existencial, Albes breus a les mans (1973) i Llibre de meditacions (1973), un volum del seu diari (El present vulnerable, 1980) i el llibre de literatura infantil Les nits del llamp (1996). També ha destacat com a traductor, de l’alemany, de F. Kafka, B. Brecht, P. Weiss o P. Handke. El 1998 va ser guardonat amb el premi d’Honor de l’Institut del Teatre.

Farnés i Badó, Sebastià

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 15 juliol 1854 – Barcelona, 5 gener 1934)

Advocat, taquígraf i escriptor. Dins el corrent de la Renaixença fundà “L’Arc de Sant Martí” (1884-91), setmanari catalanista publicat al poble de Sant Martí de Provençals, del qual fou redactor, i col·laborà al “Diari Català”, “La Renaixença”, “La Veu de Catalunya” i “Lo Pensament Català”, entre altres.

Com a folklorista, publicà només una part del seu material: Narracions populars catalanes i Paremiologia comparada (1913). Com a bibliotecari del Foment del Treball Nacional, fou el qui primer aplicà a Espanya el sistema decimal de Brussel·les. Fou taquígraf oficial a l’Exposició Universal del 1888. Cal remarcar la seva ponència Reivindicació del llenguatge a les escoles primàries, un dels primers documents sobre la totalització del llenguatge català a les escoles.

Deixeble de Josep Balari i Jovany, fundador i animador de l’Institut Taquigràfic, fou autor del Diccionario según el método Garriga, Taquigrafía castellana i Taquigrafia catalana. De la seva obra literària cal tenir en compte Rondalles i La borda (novel·la de tema social). Formà part de l’equip dels fundadors de l’Orfeó Català, la Lliga de Catalunya i la Unió Catalanista.

Carner i Romeu, Jaume

6 Respostes

(el Vendrell, Baix Penedès, 22 febrer 1867 – Barcelona, 26 setembre 1934)

Advocat i polític. Doctor en dret, exercí d’advocat a Barcelona.

Destacat nacionalista, fou vice-president del Centre Nacional Català (1899), elegit regidor per Barcelona (1901), fou un dels dirigents de la Lliga Regionalista, representant de l’ala republicana i més esquerrana; se’n separà el 1904, degut a l’actitud dretana que prenia, i fou un dels fundadors del setmanari “El Poble Català” i del nou partit, que també dirigí, el Centre Nacionalista Republicà (CNR) (1906-09), que agrupà fonamentalment la petita burgesia, substituït (1910) per la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). Regidor i diputat pel Vendrell (1907-15) dins la coalició de Solidaritat Catalana.

El fracàs de la UNFR (1916) el féu retirar de la política i dedicar-se a l’advocacia i la indústria. El 1914 participà, encara, en el pacte de Sant Gervasi i en el Congrés de la Democràcia Catalana. Tornà a la vida política (1931) amb la República; diputat a les corts constituents per ERC, participà en la redacció de l’Estatut de Núria i fou elegit president de la Diputació Provincial de Catalunya. Azaña l’incorporà al seu segon gabinet com a ministre de finances (1931-33), on s’ocupà del plantejament de la reforma tributària i preparà el primer pressupost de la República. Malalt de càncer, dimití del càrrec i morí al cap de poc temps.

És autor d’Orientacions polítiques i socials del Centre Nacionalista Republicà (1907) i Els catalans i el comerç modern (1919).

Cardona i Castro, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 setembre 1934 – Stuttgart, Alemanya, 2 juliol 2014)

Físic. Llicenciat a Barcelona el 1955. Amplià estudis als EUA, on el 1959 obtingué el doctorat, a Harvard, i fou catedràtic de la Brown University de Providence (Rhode Island) del 1964 al 1971. Dedicat a la investigació de la física de l’estat sòlid, fou, des d’aquest darrer any, director del Max Planck Institut für Festkörperforschang, a Stuttgart. Fou fellow de l’American Physical Society i del consell directiu de la Deutsche Physikalische Gesellschaft.

Ha publicat nombrosos treballs i llibres, entre els quals destaquen Modulation Spectroscopy i Light Scattering in Solids. La seva especialitat és la física dels semiconductors, sobre la qual ha publicat més de 400 treballs. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1983) i el premi F. Isakson de la American Physical Society (1984), i és doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i la de Madrid (1985).

Campana de Gràcia, La

21 Respostes

(Barcelona, 8 maig 1870 – 11 octubre 1934)

Setmanari satíric publicat en català, llevat del 26 primers números bilingües. Innocenci López i Bernagossi en va ser el primer editor i Josep Roca i Roca el gran animador.

Prohibida en diverses ocasions, aparegué amb el nom de “L’Esquella de la Torratxa”, publicació que, des del 19 de gener de 1879, continuà existint amb caràcter independent. En etapes successives, en què va arribar a tirar vint mil exemplars, va ser dirigit per Prudenci Bertrana i Màrius Aguilar, fins a l’any en què va desaparèixer.

D’ideari esquerrà i anticlerical, tingué magnífics col·laboradors tant en la seva part literària: Valentí Almirall, Robert Robert, Frederic Soler, J. Puig i Ferreter i Ventura Gassol, com en la gràfica: Apel·les Mestres i Ricard Opisso, com a il·lustradors.

Si bé, inicialment fou contrària al catalanisme, a la primera dècada del segle XX rectificà aquesta actitud i, durant la II República, tingué un caire nacionalista i esquerrà, gràcies sobretot a la incorporació de destacats militants de l’Esquerra. Els fets d’octubre de 1934 posaren fi a la seva existència.

Cabana i Vancells, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 desembre 1934 – )

Advocat i especialista en economia. Ha publicat treballs relacionats amb la història bancària com: La banca a Catalunya (1965), Bancs i banquers a Catalunya (1972), El Banc de Barcelona (1844-1920) (1978), Banca Catalana: un capítol de la seva història (1978) i Banca Catalana. Diari personal (1988); o amb l’economia catalana en general: Catalunya i l’economia: dues preocupacions (1983), Les multinacionals a Catalunya (1984), Fàbriques i empresaris (4 volums, 1992-94).

Coordinador de la Història econòmica de la Catalunya contemporània (6 volums, 1989-92), col·laborà al diari “Avui” com a comentarista econòmic. També publicà Cròniques de Guinea Equatorial (1995) i La burgesia catalana (1996).

Busquets i Punset, Antoni

Deixa un comentari

(Sant Hilari Sacalm, Selva, 20 octubre 1876 – Calders, Moianès, 19 agost 1934)

Escriptor i mestre. Seguint la poesia de l’escola creada per Jacint Verdaguer.

Va escriure els reculls Lliroia (1895), Flors del Montseny (1897) i Ventijols de Guiller (1901). És autor de l’antologia Aplec (1932), models en prosa i en vers de la nostra renaixença literària elaborada per a les escoles, de les novel·les de costums Dos amors (1907) i Plantalamor (1908), i del recull de contes Del meu viure rural (1929; 2a edició, 1998).

També són importants les narracions Del Montseny (1903) i l’ordenació de les poesies de Verdaguer amb el títol La mellor corona (1902). Dirigí la “Revista Il·lustrada Jorba” i col·laborà en diverses publicacions.

Alavedra i Moner, Macià

3 Respostes

(Barcelona, 26 març 1934 – 29 setembre 2018)

Polític. Fill de Joan Alavedra i Segurañas. Passà una part de la seva infantesa a l’exili francès, i més tard treballà com a assessor jurídic en l’empresa privada.

Com a copresident d’Esquerra Democràtica de Catalunya es convertí en un dels dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya des de l’any 1978, quan s’integraren ambdós partits. Diputat a Corts (1977 i 1979) i del Parlament català (1980), on fou el portaveu del grup de Convergència i Unió fins que l’agost de 1982 el nomenaren conseller de Governació de la Generalitat.

Fou confirmat en el seu càrrec, després de la seva reelecció com a diputat del Parlament, a les eleccions d’abril de 1984. En successius governs de la Generalitat ha estat conseller d’Indústria i d’Economia i Finances. El 1997 dimití dels seus càrrecs.

El 2009 va ser arrestat i empresonat pel cas Pretòria, sortí sota fiança. Se’l jutjà el 2017 i va confessar haver cobrat comissions il·legals del 4% en dues operacions urbanístiques.