Banca Catalana

(Catalunya, març 1959 – febrer 1984)

Entitat bancària. Sorgida de la compra de la Banca Dorca d’Olot per un grup no bancari d’homes de sectors econòmics diversos. L’any 1961 traslladà a Barcelona la central i canvià el nom per l’actual.

Els anys 1960 i 1970 realitzà una forta expansió a l’empara de la nova llei d’Ordenació Bancària i obrí oficines als Països Catalans, així com en algunes grans ciutats espanyoles. Absorbí el Banc d’Expansió Comercial (Capellades), el 1971, el Banc Mercantil de Manresa, el 1980, i el Banc de Barcelona, el 1980. Aquest mateix any integrà el Banc Industrial de Catalunya amb caràcter de soci majoritari. A petició del Banco de España es féu càrrec de dos bancs en dificultats: el Banc de Girona (1975) i el Banc Industrial del Mediterrani (1979).

El 1981, Banca Catalana encapçalava el primer grup bancari català amb uns dipòsits de 262.226 milions de pessetes, una xarxa de 352 oficines i 5.256 empleats. Mantenia també posicions de control sobre el Banc d’Alacant i el Banc de Crèdit i Inversions. Era el desè grup bancari de l’estat espanyol. A l’exterior tenia sucursal a Nova York i delegacions a Londres, París i Mèxic. L’any 1982, en un ambient de crisi bancària, un fals anunci de suspensió de pagaments provocà una forta sortida de dipòsits. Un primer intent de solució fracassà, en un ambient de moltes connotacions polítiques.

El Banco de España nomenà tres administradors el 1982, els quals anunciaren un fort desequilibri patrimonial, la reducció del capital i una forta ampliació per a revitalitzar l’entitat. L’ampliació fou coberta pel Fons de Garantia de Dipòsits al des/1982. El 1983 el grup fou traspassat a un consorci format per tota la gran banca espanyola.

El 1984 el Banco de Vizcaya, gestor del grup, es féu càrrec de prop del 89% de les accions de Banca Catalana i del control del Banc Industrial del Mediterrani, Banc de Barcelona i Banc Industrial de Catalunya. El 1984, Banca Catalana i el seu grup tenien uns dipòsits de 246.456 milions de pessetes i 403 oficines. Durant la crisi hom retirà el 38% dels dipòsits, fet únic en la història financera catalana. El 1988, dins del procés de fusió del Banco de Vizcaya i el Banco de Bilbao, absorbí la Banca Mas Sardà.

2 pensaments sobre “Banca Catalana

  1. Retroenllaç: Gràcia, Passeig de | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Fundació Catalana | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s