Arxiu d'etiquetes: 1934

Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

(Països Catalans, 1934 – )

Denominació que rebé a partir del vuitè dels Congressos de Metges de Llengua Catalana, que se celebrà a Barcelona (juny-juliol 1934), presidit per H. Puig i Sais, incloïa la commemoració del segon centenari del naixement d’Antoni de Gimbernat.

El novè congrés se celebrà a Perpinyà (juny 1936), presidit per Joan Puig-sureda.

La guerra civil impedí la celebració del desè congrés, que s’havia de celebrar a València, presidit per Manuel Corachan. Aquest no se celebrà fins el 1976, a Perpinyà, presidit per Alsina i Bofill, amb una ponència sobre la dinàmica de la infecció i una altra sobre la funció social de la medicina.

L’onzè se celebrà a Reus l’any 1980 i fou presidit per Josep Laporte.

El dotzè tingué lloc a Benicàssim, l’any 1984 i fou presidit per Emili Balaguer.

Compte i Canelles, Jaume

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1897 – Barcelona, 7 octubre 1934)

Polític i dirigent obrer. Treballà activament al CADCI, fou membre d’Estat Català i dirigent del grup d’acció Bandera Negra.

Al davant d’un grup de militants d’aquesta organització (entre els quals Miquel Badia), preparà un atemptat a les costes de Garraf contra Alfons XIII de Borbó (juny de 1925), que fou descobert. Durant l’estada a la presó (1925-30), evolucionà en un sentit marcadament esquerrà.

Bé que seguí col·laborant amb Francesc Macià, se’n distancià gradualment (1931-32), se separà d’Estat Català i fundà l’Estat Català – Partit Proletari, que aviat esdevingué el Partit Català Proletari (gener de 1934).

El 1934 ingressà a Aliança Obrera, moviment promogut a Catalunya pel Bloc Obrer i Camperol (1933), i el 6 d’octubre organitzà la resistència armada contra l’exèrcit del govern espanyol al local del CADCI, on fou mort juntament amb el seu correligionari González i Alba.

Comissariat de la Casa Obrera

(Catalunya, 13 juny 1932 – 19 març 1934)

Institució creada per la Generalitat de Catalunya.

Fusionada, el 19 de març de 1934, amb l’Institut contra l’Atur Forçós per tal d’estudiar i fixar normes sobre higiene, arquitectura, moblament, expropiació de sòl i finançament de la casa obrera, i elaborar un pla urbanístic de Catalunya, començant pel de Barcelona i afores, que restà formalitzat el 1934 en el pla Macià.

El 1933, el president Francesc Macià inaugurà un grup de cases pilot al carrer de Torras i Bages, i fou iniciada la construcció de la Casa Bloc.

Era integrat per una àmplia representació ciutadana.

Codina i Vinyes, Joaquim

(la Cellera de Ter, Selva, 20 novembre 1867 – 26 desembre 1934)

Botànic. Considerat el pare de la micologia a Catalunya. Obtingué la llicenciatura de medicina el 1891, i exercí en el seu poble nadiu.

El 1908 publicà uns Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca. És coautor, amb Font i Quer, de la Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya (1930).

Catalunya Roja

(Barcelona, 1932 – 1934)

Setmanari polític. Redactat gairebé tot en castellà.

Era l’òrgan del Partit Comunista de Catalunya, adherit al Partido Comunista de España.

N’eren els principals col·laboradors Antoni Sesé, Hilari Arlandis, Pere Ardiaca, Lina Odena i Ramon Casanellas.

Casanovas i Cladellas, Maria Lourdes

(Sabadell, Vallès Occidental, 1934 – )

Paleontòloga. Alumna de Miquel Crusafont, es doctorà l’any 1975 a la Universitat de Barcelona.

Especialista en mamífers del Terciari inferior, introductora a l’estat espanyol de l’estudi de les petjades de dinosaures i altres vertebrats fòssils. Juntament amb altres investigadors portà a terme l’estudi dels dinosaures a la península Ibèrica, participant en nombroses campanyes de prospecció i excavació, especialment a les conques prepirinenques.

Ha publicat diversos articles de la seva especialitat i és autora de monografies científiques i llibres com Geología y Paleontología de las capas rojas de Morella, Morella y su fauna fósil, Dinosaures i el seu entorn geològic i Dinosaurios de la Comunidad Valenciana.

Cardona i Agut, Josep

(Cardona, Bages, 1871 – Sabadell, Vallès Occidental, 14 febrer 1934)

Poeta i eclesiàstic.

Es destacà com a orador sagrat en català; predicà milers de sermons, alguns dels quals foren publicats: Elogi fúnebre del doctor Robert (1902).

Fundà i dirigí a Sabadell la revista “Garba”, dins la línia dels Pomells de Joventut.

Publicà diversos reculls poètics, influïts per la poesia mística de Verdaguer: Cançons i moralies (1927), Terrals (1927), Lliris blaus (1928).

Carandell i Robusté, Josep Maria

(Barcelona, 13 febrer 1934 – 13 agost 2003)

Assagista i publicista. Fill de Joan Carandell i Marimon, i germà de Lluís. Estudià a Barcelona i després a Alemanya i al Japó.

Al costat d’una dilatada tasca periodística, ha publicat, en català i castellà, assaigs de divulgació, en especial de temes culturals i sociològics alemanys: Peter Weiss. Poesía y verdad (1968), Las comunas. Alternativa a la familia, 1972; Franco acorralado, 1998; poesia: Vísperas de San Juan (1978); teatre en català: Violeta i A les 20h futbol (1980); novel·la: Prínceps (1985), i diversos llibres sobre la ciutat de Barcelona: Guía secreta de Barcelona (1974), La Barcelona viva (1980), L’Eixample (1982), Salons de Barcelona (1984), El Palau de la Música Catalana (1996), etc.

Cantallops i Valeri, Lluís

(Barcelona, 1934 – )

Arquitecte. Director general d’Urbanisme durant el període de la Generalitat provisional.

Ha intervingut en el Pla Especial de Reforma Interior del Centre de Tarragona, de gran interès metodològic.

Canalias i Mestres, Anna

(Magallón, Aragó, 1886 – Molins de Rei, Baix Llobregat, 1934)

Poetessa, de pares catalans. Exercí el magisteri a Barcelona, Osca, Segòvia i Girona.

Publicà els reculls poètics Líriques, Natura. Sonets erudits i Poesies, evocació de mons medievals i orientals.