(o la Fàbrica de Bellveí) Colònia industrial, a la dreta de la riera de Calders.
Bellveí -Moianès-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Calders
Manganell, el -Moianès-
Colònia tèxtil, a la dreta de la riera de Calders.
Fou fundada el 1892 per Pere Jorba i Gassó, aprofitant el salt d’un vell molí, al gorg del Manganell, prop del mas del mateix nom.
És un nucli principal de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls de Calders.
Grossa, la -Moianès-
Canadell -Moianès-
Església romànica (Sant Salvador) i masia (mas de Canadell) de la comarca, a la dreta de la riera de Calders, vora Viladecavalls de Calders.
Bosch i Jover, Miquel
(Calders, Moianès, 29 juny 1900 – 17 novembre 1960)
Pedagog i escriptor. Exercí de mestre als Hostalets de Balenyà i escriví obres de tema folklòric: Verdaguer, poeta de la cançó, Verdaguer i el Montseny, Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga, Col·lecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost.
Calders (Moianès)
Municipi del Moianès (Catalunya): 33,09 km2, 552 m alt, 953 hab (2016)
Situat a l’enllaç del pla de Bages i la vall de la riera de Calders, afluent del Llobregat. Hi ha pinedes, rouredes i alzinars, així com pasturatges.
La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya, olivera), i la ramaderia porcina i ovina. Les colònies industrials tèxtils de Bellveí i el Manganell es troben en crisi. Àrea comercial de Manresa. La població ha sofert un ràpid descens des del 1920.
El poble és a la serra que separa les valls de les rieres de Malrubí i de Calders, prop d’un turó, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Calders, arruïnat; l’església parroquial és dedicada a sant Vicenç.
Dins el terme es troben també l’església romànica de Canadell, la masia i església de la Grossa, el mas de la Guàrdia i el poble de Viladecavalls de Calders.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Busquets i Punset, Antoni
(Sant Hilari Sacalm, Selva, 20 octubre 1876 – Calders, Moianès, 19 agost 1934)
Escriptor i mestre. Seguint la poesia de l’escola creada per Jacint Verdaguer.
Va escriure els reculls Lliroia (1895), Flors del Montseny (1897) i Ventijols de Guiller (1901). És autor de l’antologia Aplec (1932), models en prosa i en vers de la nostra renaixença literària elaborada per a les escoles, de les novel·les de costums Dos amors (1907) i Plantalamor (1908), i del recull de contes Del meu viure rural (1929; 2a edició, 1998).
També són importants les narracions Del Montseny (1903) i l’ordenació de les poesies de Verdaguer amb el títol La mellor corona (1902). Dirigí la “Revista Il·lustrada Jorba” i col·laborà en diverses publicacions.
Dades dels Països Catalans 