Arxiu d'etiquetes: 1904

Donadiu i Puignau, Delfí

(Vilajuiga, Alt Empordà, 1845 – Barcelona, 14 agost 1904)

Catedràtic de llengua hebrea (1882) i de filosofia a la Universitat de Barcelona.

Publicà, a més de nombrosos opuscles de filosofia i ciència del llenguatge, Curso de geografía histórica (1873), Curso de metafísica (1881), Método de enseñanza de lengua hebrea (1881) i Diccionario de la lengua castellana (1890), amb correspondència catalana.

En col·laboració amb Rafael Bocanegra, va publicar Novísimo Diccionario Enciclopédico de la lengua castellana.

Domènech i Maranges, Francesc

(Barcelona, 13 maig 1820 – 16 setembre 1904)

Químic, metge i farmacèutic. Fou el primer que assajà la llum elèctrica a Barcelona (1866).

És autor de nombrosos escrits (Tratado elemental de química industrial, 1850), especialment de col·laboracions periodístiques. Dirigí la revista “La Abeja Médica Española”.

Fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i catedràtic de química a la Universitat de Barcelona.

Daura i Oller, Emili

(Terrassa, Vallès Occidental, 18 febrer 1845 – 21 maig 1904)

Músic i advocat. Exercí l’advocacia a Barcelona. Abandonà la professió per seguir la seva vocació musical.

Destacà com a director d’orquestra. El 1882 actuà a València i ho féu repetidament a Barcelona.

Dalmau i Ferreres, Rafael

(Barcelona, 1904 – 28 octubre 1976)

Editor i escriptor. Va pertànyer a Estat Català i fou secretari de la Unió Catalanista.

Fundà les Edicions Mediterrània (1935), l’Editorial Dalmau i Jover (1945) i finalment Rafael Dalmau.

Ha publicat Memòries d’un aprenent d’antiquari (1946). Cal remarcar la col·lecció, creada per ell, “Episodis de la Història”.

Cuyàs i Tolosa, Josep Maria

(Badalona, Barcelonès, 16 desembre 1904 – 19 agost 1992)

Historiador. Fou l’impulsor i el primer director del Museu Municipal de Badalona (1954).

Ha publicat treballs sobre historiografia badalonina: La Badalona del segle XVIII (1936), Notas históricas de Badalona (1941), etc. Publicà també el dietari del baró de Maldà en les seves estades a Badalona. Entre el 1975 i el 1982 publicà en set volums una documentadíssima Història de Badalona.

Realitzà prop de 300 prospeccions arqueològiques, de les quals publicà nombrosíssims articles majoritàriament a la premsa local.

Cunillera i Rius, Miquel dels Sants

(el Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 6 abril 1904 – les Escaldes, Andorra, 16 abril 1978)

Metge i polític. Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona. Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions.

Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona (1936-39).

Després de la guerra civil s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra.

Creus i Vidal, Lluís

(Barcelona, 1904 – 1990)

Enginyer industrial i publicista. Fill de Manuel Creus i Esther.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1936) i publicà Visió econòmica de Catalunya (1934) i La immigració a Catalunya (1935).

Durant la guerra civil (1936-39) es passà a la zona del govern de Burgos i hi publicà Análisis de liberalismo económico… Paganismo y cristianismo en la economía (1938).

Fundà i dirigí la revista “Acero y Energía” (1944) i col·laborà a “Cristiandad” i a “El Correo Catalán”.

Costa i Cabré, Josep

(Barcelona, 1904 – serra de Cavalls, Terra Alta, 1938)

Escalador. El 1936 escalà sol per primera vegada el Cavall Bernat de Montserrat i hi col·locà al cim la bandera catalana.

Milità en el Sindicat Únic i en l’Aliança Obrera i organitzà la Societat de Transports de Catalunya.

El 1936 havia de participar en l’expedició anglesa a l’Everest, però el nomenament de secretari del Comitè de les Olimpíades Populars de Barcelona (juliol 1936) li ho impedí.

S’incorporà a les forces republicanes durant la guerra civil. Morí, essent tinent, a la batalla de l’Ebre, al front de la seva unitat.

Cornudella i Barberà, Joan

(les Borges Blanques, Garrigues, 3 novembre 1904 – Barcelona, 26 març 1985)

Polític. Milità de jove en el catalanisme i fou secretari general d’Estat Català (1936-38).

Dirigent del Front Nacional de Catalunya (1939), participà en la resistència antifranquista, especialment en el Consell Nacional de la Democràcia Catalana (1945-52). Fou detingut diverses vegades.

Ingressà al PSC-Reagrupament (1978) i després al PSC-PSOE, pel qual fou elegit diputat, per Barcelona, al Parlament de Catalunya (1980 i 1984).

Comissió d’Acció Política

(Catalunya, 1904 – 1933)

Organisme de direcció política de la Lliga Regionalista, creat per resoldre les qüestions immediates que es plantejaven al partit.

Funcionà fins al 1933, però no es conserva cap testimoni escrit de les seves deliberacions.

Format per un grup reduït i homogeni de persones (normalment 5) es distingí per la coincidència de pensament i d’acció.

Entre altres documents que redactà, cal destacar les bases per a l’estatut d’autonomia del 1919, la declaració contrària a la Conferència Nacional Catalana del 1922 i la proposta de transformar la Lliga Regionalista en Lliga Catalana el 1933.