(Barcelona, 1904 – 1965)
Pintor. Conreà una temàtica social relacionada amb el món del treball, les prostitutes i els indigents.
Ideològicament, la seva pintura de volums escultòrics fou semblant a la de Joan Sandalinas, però estilísticament vinculada al neorealisme.
(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX – Barcelona, 1904)
Professor mercantil. Excel·lí a l’ensenyament.
Les seves idees esquerranes li valgueren persecucions de les autoritats espanyoles.
Ramon Clapés i González (Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1963) Pintor. Estudià a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. Destacà com a paisatgista.
Lluís Clapés i González (Sabadell, Vallès Occidental, 14 setembre 1911 – 1983) Escultor. El 1935 exposà les seves obres a Barcelona, amb teles del seu germà Ramon. Fou nomenat director de la secció de Belles Arts del museu sabadellenc.
(Barcelona, 1907 – 13 gener 1961)
Violinista. Estudià a Barcelona i a Brussel·les. Ha format part de diversos conjunts de cambra.
Fou primer violinista de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
Fou germà seu Joan Pau Bocquet i Bertran (Barcelona, 1904 – 1966) Dibuixant. Ha destacat com a il·lustrador d’edicions, amb una producció molt activa.
Eren fills i deixebles de Joan Baixas i Carreter.
Mercè Baixas i Castellví (Barcelona, 1900 – segle XX) Pintora. Ha conreat l’aquarel·la amb qualitat remarcable.
Montserrat Baixas i Castellví (Barcelona, 1900 – segle XX) Pintora. Ha practicat especialment l’aquarel·la, i ha obtingut diverses distincions.
Josep Maria Baixas i Castellví (Barcelona, 1902 – segle XX) Dibuixant. Dirigí la famosa acadèmia del seu pare. Ha destacat com a aquarel·lista.
Ignasi Baixas i Castellví (Barcelona, 11 abril 1904 – Santiago de Xile, Xile, 1956) Pintor i aquarel·lista. Professor de dibuix a la càtedra d’arquitectura de la universitat catòlica de Santiago de Xile, assolí gran fama com a aquarel·lista. Es dedicà també a la pintura mural (església dels passionistes de Los Andes).
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1904)
Compositor, violinista i professor d’arpa. Fou director de capella a l’església del Pi de Barcelona i professor al Conservatori del Liceu.
(Barcelona, 1904 – 1989/90)
Pintor i orfebre. Ha conreat sovint els temes de ballet, en els quals ha excel·lit.
(Barcelona, 17 desembre 1854 – 28 juliol 1904)
Escriptor. Col·laborador del “Diari Català” i de “Lo Nunci”.
Escriví una vintena d’obres de teatre de molt èxit, entre les quals Endavant les atxes! (1877), De Nadal a Sant Esteve (1878), Ral per duro (1880), Lo cant de la Marsellesa, Les devanadores (1881), La nit de nuvis (1882), L’hortolana del Born (1883) i Quatre casats i un viudo (1885).
Publicà també algunes paròdies de Serafí Pitarra: Cèrcol de bóta (1881), Lo bando de l’alcaldia (1882) i Baralla de pescateres (1887).
Fou el pare de l’escriptor i advocat Joan Molas i Valverde.
(Catalunya, febrer 1904)
Drama d’Adrià Gual, considerada per la crítica la millor obra de l’autor.
Estrenat per la companyia del Teatre Íntim, sota la direcció de l’autor, al Teatre de les Arts de Barcelona.
En aquesta peça el dramaturg barceloní abandona el tractament simbolista d’anteriors creacions i s’endinsa en el drama rural, de fortes passions, a l’estil d’Àngel Guimerà.
(Barcelona, 9 gener 1904 – 19 novembre 1998)
Escriptor i filòleg. Deixeble de Pompeu Fabra.
Ha escrit novel·la (Seixanta minuts, 1948), poesia, teatre i nombroses biografies, a més d’una Gramàtica catalana (1938) i, entre altres, La restauració dels Jocs Florals (1960) i el Diccionari nacional de la llengua catalana (1993).
Dades dels Països Catalans 