Arxiu d'etiquetes: 1895

Comorera i Soler, Joan

3 Respostes

(Cervera, Segarra, 5 setembre 1895 – Burgos, Castella, 7 maig 1958)

Polític. Graduat en magisteri, aviat s’integrà en moviments d’esquerra i republicans. S’exilià a França (1915-19) i a l’Argentina (1923-30), on s’afilià al Partit Socialista Argentí i dirigí el setmanari “Nació Catalana” (1923-30); després residí a Montevideo, on també s’afilià al Partit Socialista. Tornà a Barcelona amb la proclamació de la II República i s’afilià a la Unió Socialista de Catalunya, a la qual havia ja estat adherit el 1923.

“Si l’estat va contra la Nació, ens devem a la Nació i hem d’anorrear l’Estat opressor”

Director del setmanari “Justícia Social” (1933-36), fou secretari general de la USC a partir del 1932 i president a partir del 1933. En controlà la tasca organitzativa, dirigí contra Serra i Moret el procés de radicalització de la USC i influí decisivament en la creació del PSUC (juliol 1936), organització de la qual fou secretari general (1936-49).

Diputat al Parlament de Catalunya (1932), Lluís Companys el nomenà conseller d’Economia i Agricultura de la Generalitat (1934), fou empresonat arran dels fets del Sis d’Octubre (1934). A les eleccions del febrer de 1936 fou elegit diputat a corts i reintegrat a la seva conselleria. El 1937 anà a França i a l’URSS per aconseguir l’ajut dels governs respectius i establir-hi tractats comercials.

“Abans que espanyols, som catalans. Som catalans per naturalesa. Som espanyols per coacció”

Acabada la guerra civil, passà a França i d’allí a Moscou. Després anà a Mèxic, i, el 1945, tornà a França per seguir més de prop la lluita a l’interior del país. A l’exili menà una política d’independència respecte al PCE fins que, acusat de nacionalista i titista, en fou expulsat del PSUC (1949). Retornat clandestinament a Catalunya (1951), fou detingut a Barcelona (1954), processat i condemnat a 30 anys de presó, morí a la presó de Burgos.

Carrera i Pujal, Jaume

Deixa un comentari

(Centelles, Osona, 1895 – Barcelona, 8 gener 1961)

Historiador i periodista. Fou redactor de “La Veu de Catalunya” i director de “Cataluña Marítima” i de les publicacions de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona. Dedicat als estudis moderns i contemporanis, la seva obra aporta molts materials, però hi ha vacil·lacions de mètode i de rigor.

Entre altres treballs publicà Historia de la economia española (1943-47), Historia política y económica de Cataluña. Siglos XVI, XVII y XVIII (1945-48), Historia política de Cataluña en el siglo XIX (1957), La economía de Cataluña en el siglo XIX (1961) i La Lonja del Mar y los Cuerpos de Comercio de Barcelona (1953).

Havia publicat també obres d’historiografia local: La vila de Castellterçol (1948), La Barcelona del segle XVIII (1951), i de caràcter polític: La protecció de les minories nacionals (1923) i Per un ordre polític i econòmic (1935).

Capdevila i Vilallonga, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 18 agost 1895 – Andorra la Vella, 17 març 1980)

Escriptor, dramaturg i periodista. De jove residí a París. De retorn a Barcelona fundà la revista “Los Miserables” i fou empresonat. Dirigí posteriorment “L’Esquella de la Torratxa”, “La Campana de Gràcia” i “La Humanitat”.

Fou una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina. Milità a l’Esquerra Republicana, i el 1939 s’exilià a França, on fou professor a la facultat de lletres de la universitat de Poitiers i el 1968 inicià la publicació d’Història de la meva vida i els meus fantasmes.

Retornat de l’exili, residí a Andorra des del 1973 on publicà un volum de memòries: De la Rambla a la presó (1975). És autor de novel·les: El pas de l’amor (1924), Al cor de la muntanya (1924), Venus i els bàrbars (1927), La bella i el monstre (1932) i Home d’amor i d’aventura (1935); de biografia: Beethoven en edicions francesa, alemanya i italiana; i de teatre El seu millor amor (1918), El rei per força (1928), La falç (1931), Adrianna i l’amor (1935), Crim de mitjanit (1937), Tres estampes de Nadal (1939).

Biblioteca Pública Arús

4 Respostes

(Barcelona, 24 març 1895 – )

(BPA) Biblioteca pública. Creada per Valentí Almirall acomplint l’encàrrec testamentari del pròcer Rossend Arús i Arderiu i cedida a la ciutat l’any 1891. Dels 25.000 volums fundacionals fou publicat un Catàleg general.

Fou clausurada l’any 1939 i no tornà a obrir-se al públic fins al 1967, en integrar-se al conjunt de Biblioteques Populars de la Diputació Provincial de Barcelona.

Especialitzada en literatura, teatre, sociologia, dret i, sobretot, història del segle XIX, consta de més de 62.000 volums.

Des del 1975 és considerada com a biblioteca d’investigació, especialitzada en la cultura del segle XIX, i en història del moviments obrers i de l’anarquisme, gràcies a diversos donatius. Hi ha catàlegs d’autors i de matèries (sistemàtic i alfabètic), i un Catàleg de revistes, imprès. L’administració correspon, estatuàriament, a un patronat.

Enllaç web:  Biblioteca Pública Arús

Batista i Roca, Josep Maria

8 Respostes

(Barcelona, 23 juny 1895 – 27 agost 1978)

Historiador, etnòleg i polític. Després de llicenciar-se en dret i en lletres a la Universitat de Barcelona, on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (1917), visqué alguns anys a Londres i Oxford, on féu estudis sobre el lul·lisme i els exiliats catalans del segle XIX. Publicà també Rabindranath Tagore, poeta bengalí (1918).

Fou un dels introductors als Països Catalans de l’escoltisme, i el 1927 fundà l’organització dels Minyons de Muntanya. El mateix any publicà el Manual d’excursionisme, i fou un dels fundadors de la revista “Excursionisme”.

El 14 d’abril de 1931 organitzà amb Pere M. Rossell i Vilar i amb Miquel A. Baltà una mena de guàrdia cívica entorn de Francesc Macià, i fou el creador de l’agrupació nacionalista Palestra.

Exiliat a Anglaterra el 1939, on fou professor d’història al Trinity College de Cambridge, prosseguí la tasca de propagador de la problemàtica i la personalitat de Catalunya.

Promotor de l’Anglo-Catalan Society, del Consell Nacional de Catalunya (del qual fou secretari el 1940) a Londres i fou el principal promotor del Consell Nacional Català, i impulsor de la Unió Federalista de les Comunitats Étniques Europees.

El 1976 tornà de l’exili i prosseguí les seves activitats a favor del nacionalisme català.