(Barcelona, 23 juny 1895 – 27 agost 1978)

Historiador, etnòleg i polític. Després de llicenciar-se en dret i en lletres a la Universitat de Barcelona, on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (1917), visqué alguns anys a Londres i Oxford, on féu estudis sobre el lul·lisme i els exiliats catalans del segle XIX. Publicà també Rabindranath Tagore, poeta bengalí (1918).

Fou un dels introductors als Països Catalans de l’escoltisme, i el 1927 fundà l’organització dels Minyons de Muntanya. El mateix any publicà el Manual d’excursionisme, i fou un dels fundadors de la revista “Excursionisme”.

El 14 d’abril de 1931 organitzà amb Pere M. Rossell i Vilar i amb Miquel A. Baltà una mena de guàrdia cívica entorn de Francesc Macià, i fou el creador de l’agrupació nacionalista Palestra.

Exiliat a Anglaterra el 1939, on fou professor d’història al Trinity College de Cambridge, prosseguí la tasca de propagador de la problemàtica i la personalitat de Catalunya.

Promotor de l’Anglo-Catalan Society, del Consell Nacional de Catalunya (del qual fou secretari el 1940) a Londres i fou el principal promotor del Consell Nacional Català, i impulsor de la Unió Federalista de les Comunitats Étniques Europees.

El 1976 tornà de l’exili i prosseguí les seves activitats a favor del nacionalisme català.