(Tarragona, 1982 – )
Revista sobre antropologia i etnologia. Institucionalment, la revista es troba vinculada a l’Àrea d’Antropologia social de la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona.
Arxiu d’Etnografia de Catalunya
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: etnòlegs/gues
Serra i Güell, Eudald
(Barcelona, 1 maig 1911 – 7 octubre 2002)
Escultor i expert en el treball etnològic. Deixeble d’Àngel Ferrant a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Viatjà per Europa i després s’establí al Japó, on s’estigué molt de temps. En aquest país obtingué diversos premis i fou catedràtic d’escultura a l’Escola Militar nord-americana de Tòquio.
En tornar a Barcelona, la seva obra, tant la figurativa com la no figurativa, es mostrà molt influïda per la morfologia japonesa.
Participà en la formació del Museu Etnològic de Barcelona.
Palau i Martí, Montserrat
(Barcelona, 1916 – Sant Julià de Lòria, Andorra, 17 gener 2004)
Bibliotecària i etnòloga. Féu la carrera de bibliotecària a Barcelona i es llicencià en lletres i psicologia a París. Fou doctora en etnologia amb un estudi sobre etnologia africana.
Ha publicat l’estudi Andorra (1967).
Museu Etnològic de Barcelona
(Barcelona, 1948 – )
Museu municipal. El 1973 fou instal·lat en un nou edifici dels arquitectes Lozoya i Puigdengoles, situat al mateix lloc de l’anterior, al parc de Montjuïc.
El fons es basa en les expedicions organitzades pel propi museu, entre les quals destaquen les del Marroc, Japó, Amazones, Perú, Nepal, Índia, Nova Guinea, Etiòpia i Austràlia.
El 2018 es fusionà amb el Museu de les Cultures del Món i adoptà el nom de Museu Etnològic i de Cultures del Món.
Enllaç web: Museu Etnològic i de Cultures del Món
Coll i Armengol, Ermengol
(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell, 11 gener 1859 – Santa Isabel, Fernando Poo, 21 abril 1918)
Missioner i etnòleg claretià. Fou el tercer prefecte apostòlic (1890) i el primer bisbe-vicari apostòlic (1904) de Fernando Poo.
Hi impulsà l’agricultura i els estudis etnològics, lingüístics i geogràfics. Fundà “La Guinea Española”, única publicació periòdica d’aquells territoris. Inventà una esclofolladora de cacau i una desfibradora d’abacà.
La seva obra principal és la Segunda memoria de las misiones de Fernando Poo y sus dependencias (1899).
Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria
(Barcelona, 1923 – 1926)
(ACAEP) Entitat científica. Creada a la Universitat de Barcelona, per tal d’agrupar les activitats del laboratori d’antropologia, l’arxiu d’etnografia i folklore i el seminari de prehistòria.
Publicà un “Butlletí”, amb col·laboracions dels més eminents especialistes, així com notícies d’interès científic i recensions bibliogràfiques.
Violant i Simorra, Ramon
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà, 30 novembre 1903 – Barcelona, 23 gener 1956)
Etnòleg. Fou director del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, i el folklorista català més destacat de la postguerra.
De la seva obra cal destacar El llibre de Nadal (1948), Art popular decoratiu a Catalunya (1948), El Pirineo español (1949), La Setmana Santa al Pallars i la Ribagorça (1953), Els pastors i la música (1953), La rosa segons la tradició popular (1956) i Etnografia de Reus i la seva comarca (1955-59).
Panyella i Gómez, August
(Barcelona, 9 agost 1921 – 14 setembre 1999)
Etnòleg. Estudià a la Universitat de Barcelona, format com a prehistoriador, es decantà vers l’etnologia. El 1948 participà a l’exposició al golf de Guinea, patrocinada per l’Institut d’Estudis Africans, i des d’aquell mateix any s’encarregà del Museu Etnològic de Barcelona, institució que dirigí fins al 1986.
Va fer expedicions al Marroc (del 1952 al 1969), al Nepal (1960), al Perú (1963), al Japó (1964), a nombrosos països de l’Amèrica Central, a Mèxic (1965), a l’Índia (1967), a l’Afganistan (1971), a Etiopia (1974), al Senegal (1975) i a Turquia (1976).
Fou autor de nombrosos treballs sobre arqueologia i etnologia, dels quals cal destacar Las razas humanas (1952), El hombre, naturaleza y vida (1963), en col·laboració, i els catàlegs monogràfics del Museu Etnològic, sobre etnologia en general, i d’altres aplicats a Catalunya, com Qüestionari de cistelleria (1975).
Carreras i Artau, Tomàs
(Girona, 3 abril 1879 – Barcelona, 23 octubre 1954)
Filòsof, advocat i etnòleg. Estudià dret a Barcelona i es féu conèixer per les conferències pronunciades a l’Ateneu sobre Composicions ètiques i jurídiques a Espanya. Fou catedràtic d’ètica de la Universitat de Barcelona (1912-49). Fundà l’Arxiu de Psicologia Col·lectiva i Ètica Hispanes, que més tard esdevindria l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya. Col·laborà amb Serra i Hunter i Ramon Turró a la Societat Catalana de Filosofia, dependent de l’Institut d’Estudis Catalans.
Les seves doctrines revelen una actitud sorgida contra l’escola sociològica francesa, d’ascendència comtiana, a la qual censurava l’intent de convertir l’estudi de la realitat eticosocial en una ciència natural positiva. Publicà valuoses investigacions sobre filòsofs, juristes i metges: Orígenes de la filosofía de Raimundo Sibiuda (1928), Luis Vives (1942), Balmes y la filosofía de la historia (1947). Altres obres seves són: Demostración del principio de casualidad por el principio de contradicción (1897), Manual per a les recerques d’etnografia de tot Catalunya (1922), Introducció a la història del pensament filosòfic a Catalunya (1931), Historia de la filosofía española (2 volums, 1939) i Estudios sobre médicos-filósofos españoles del siglo XIX (1952). És també autor de la Historia de la filosfía española. Filosofia cristiana de los siglos XIII al XV (1939-43), escrita en col·laboració amb el seu germà Joaquim. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1918).
Militant de la Lliga Regionalista, fou diputat al Parlament de Catalunya (1932) i, després de la guerra civil, deu anys ponent de cultura de l’ajuntament de Barcelona (1943-53); impulsà la creació de l’Orquestra Municipal de Barcelona (1944) i diversos museus, com el Museu Etnològic.
Batista i Roca, Josep Maria
(Barcelona, 23 juny 1895 – 27 agost 1978)
Historiador, etnòleg i polític. Després de llicenciar-se en dret i en lletres a la Universitat de Barcelona, on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (1917), visqué alguns anys a Londres i Oxford, on féu estudis sobre el lul·lisme i els exiliats catalans del segle XIX. Publicà també Rabindranath Tagore, poeta bengalí (1918).
Fou un dels introductors als Països Catalans de l’escoltisme, i el 1927 fundà l’organització dels Minyons de Muntanya. El mateix any publicà el Manual d’excursionisme, i fou un dels fundadors de la revista “Excursionisme”.
El 14 d’abril de 1931 organitzà amb Pere M. Rossell i Vilar i amb Miquel A. Baltà una mena de guàrdia cívica entorn de Francesc Macià, i fou el creador de l’agrupació nacionalista Palestra.
Exiliat a Anglaterra el 1939, on fou professor d’història al Trinity College de Cambridge, prosseguí la tasca de propagador de la problemàtica i la personalitat de Catalunya.
Promotor de l’Anglo-Catalan Society, del Consell Nacional de Catalunya (del qual fou secretari el 1940) a Londres i fou el principal promotor del Consell Nacional Català, i impulsor de la Unió Federalista de les Comunitats Étniques Europees.
El 1976 tornà de l’exili i prosseguí les seves activitats a favor del nacionalisme català.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 