Arxiu d'etiquetes: 1892

Folch i Girona, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 2 maig 1892 – 19 febrer 1984)

Geòleg i enginyer. Fou l’impulsor de la mineria i de la metal·lúrgia del plom a Catalunya i un dels membres principals de la societat Mines del Priorat.

Cooperà en la Institució Catalana d’Història Natural. Membre del Centre Excursionista de Catalunya, impulsà l’esquí a la Molina. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Escriví, entre altres obres, L’anatasa cristal·litzada (1912), Suposta troballa de la smithsonita i la hidrocincita a Catalunya (1912), Les sals potàssiques de Súria (1914), L’hal·loïsita a Santa Creu d’Olorda (1914), Los minerales de uranio en España.

Fou el pare de l’industrial i químic Albert Folch i Rusiñol.

Ferrocarril Central Català

1 Resposta

(Catalunya, 1892 – 1919)

(o Ferrocarril Econòmic d’Igualada a Martorell)  Societat creada per a construir i explotar la concessió de la línia d’Igualada a Martorell obtinguda el 1884; fou inaugurada el 1892.

El 1919 entrà a formar part de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans.

Ferran i Coromines, Àngel

2 Respostes

(Palafrugell, Baix Empordà, 1892 – Tolosa de Llenguadoc, França, 1971)

Periodista i dibuixant. Fou un personatge bohemi i dispers, que es distingí per un humorisme innovador.

Fou redactor de “La Publicidad”, “La Publicitat”, “El Be Negre”, “D’Ací i d’Allà” i “El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses”. És autor d’un llibre per a infants: 3 al Pol.

Un cop exiliat el 1939, fou presoner dels nazis.

Va col·laborar a “Vida Nova”, revista de Montpeller.

Ensesa i Pujadas, Josep

2 Respostes

(Sarrià de Ter, Gironès, 12 octubre 1865 – 28 febrer 1940)

Industrial. Creà a Girona una important fàbrica de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA instal·lés a la ciutat els tallers de reparació de màquines.

Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial.

Urbanitzà el sector gironí de l’Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s’Agaró.

Fou pare de Josep Ensesa i Gubert  (Sarrià de Ter, Gironès, 1892 – Castell d’Aro, Baix Empordà, 1981)  Mecenes i industrial. Ha continuat les obres del centre residencial de s’Agaró i hi ha creat un festival de música anual.

Elias i Bracons, Francesc

3 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 gener 1892 – Reus, Baix Camp, 27 gener 1991)

Ceramista, dibuixant i decorador de vidre. Germà de Feliu i de Lluís. Es formà com a ceramista a França i al Brasil.

Es dedicà amb el temps a l’esmaltat sobre vidre, especialitat en la qual destacà molt. Posteriorment es limità a la producció industrial.

Treballà en diverses poblacions fins que obrí un taller de ceràmica a Cornellà de Llobregat (1945), que després traslladà a Sant Just Desvern (1960).

Fou el pare de Núria Elias i Ubach.

Cutchet i Font, Lluís

2 Respostes

(Llívia, Baixa Cerdanya, 1815 – Barcelona, 27 febrer 1892)

(o Cuchet)  Periodista i polígraf. És una de les figures de la Renaixença, a la qual col·laborà amb les seves poesies, recollides a les primeres antologies en català del segle XIX, i amb alguns assaigs històrics: El compromiso de Caspe (1851), Cataluña vindicada (1858) i Història del sitio de Girona en 1809 (1868).

Amb Víctor Balaguer fundà “El Conceller”, i fou un proteccionista aferrissat.

Escriví els estudis econòmics Ensayo económico político a propósito de la reforma de los aranceles (1851), La soberanía nacional en España (1868) i La guerra al sentido común (1869), entre d’altres.

Crónica Científica

2 Respostes

(Barcelona, 1878 – 1892)

Revista quinzenal de divulgació científica, en castellà. Fundada per Rafael Roig i Torres.

Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents -fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya-, bibliografia, estudis originals, etc.

Entre d’altres, hi col·laboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol.

Conferència Físico-Matemàtica Experimental

12 Respostes

(Barcelona, 18 gener 1764 – 1892)

Institució científica. Pel desembre de 1765 s’aprovaren els estatuts, instal·là la seva seu al Col·legi de Cordelles, en fou designat president el capità general de Catalunya i obtingué el títol de reial (Reial Conferència Física).

El 1770 s’anomenà Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i el 1887, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Comas i Calvet, Pere

Deixa un comentari

(Berga, Berguedà, 23 juliol 1892 – Panamà, 4 abril 1969)

Advocat i polític. Fou un dels components del grup de “L’Opinió”, membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i, en 1933-36, del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra.

Ocupà la conselleria de Justícia i Dret del govern de la Generalitat (desembre 1931-gener 1933 i maig-juliol 1936).

Codorniu i Nieto de Samaniego, Antoni

1 Resposta

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 11 juliol 1817 – Madrid, 14 gener 1892)

Metge. Fill de Manuel Codorniu i Farreres.

Des del 1844 residí a les Filipines.

Publicà una Topografía médica de Filipinas (1858) i altres treballs professionals de mèrit.