Arxiu d'etiquetes: 1892

Bayo Piraud, Alberto

(Camagüey, Cuba, 27 març 1892 – l’Havana, Cuba, 4 agost 1967)

Militar. Establert a Barcelona a l’inici de la guerra civil de 1936-39, comandà, amb èxit, l’expedició republicana per a sotmetre Eivissa. Passà després a Mallorca, on desembarcà a Portocristo, però el contraatac, ajudat per l’aviació italiana, obligà el cos expedicionari a retirar-se. Per l’octubre del mateix any obstaculitzà l’ofensiva contra Madrid amb la tàctica de guerrilla.

S’exilià a Cuba i després a Mèxic (1955) on conegué Fidel Castro, el qual li demanà de dirigir l’entrenament dels membres de l’organització Gramma.

A més de Mi desembarco en Mallorca (Mèxic 1944) i Mi aporto a la Revolución Cubana, és autor d’una vintena d’obres dedicades a la guerrilla.

Ballester i Marco, Artur

(València, 3 agost 1892 – 21 juny 1981)

Pintor, dibuixant i cartellista. Format a l’Acadèmia de Sant Carles com a pintor, posteriorment es dedicà al cartellisme i al disseny gràfic, i va col·laborar en diverses editorials de la ciutat de València.

Durant la guerra civil realitzà cartells de propaganda política, especialment per a la CNT, de la qual era militant.

Aragó, Esteve

(Perpinyà, 9 febrer 1802 – París, França, 7 març 1892)

Polític i escriptor en francès. Germà de Francesc. Traslladat de jove a París, col·laborà amb Balzac a L’héritière de Birague (1822), però, davant el poc èxit de l’obra, es decanta pel teatre i esdevingué un popular autor de vodevils.

Paral·lelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys. El 1870 fou alcalde de París.

Aragó, Alfred

(París, França, 1816 – 1892)

Pintor. Fill del científic Francesc Aragó. Deixeble de Paul Delaroche i d’Ingres.

Cultivà la pintura d’història amb estil acadèmic. Fou cobert d’honors i càrrecs oficials tant per monàrquics com per republicans.

Alfonso -varis bio-

Francesc Alfonso  (València, 1848 – País Valencià, segle XX)  Autor dramàtic i periodista.

Francesc Alfonso  (València, 1908 – ? )  Guitarrista. Ha ofert nombrosos concerts amb èxit remarcable. Ha editat una col·lecció d’obres per a guitarra d’autors espanyols clàssics.

Joaquim Alfonso  (València, 1808 – Madrid, 1860)  Escriptor. Dirigí el Conservatorio de Artes de Madrid i el Real Instituto Industrial, i fundà la Real Academia de Ciencias Físicas.

Lluís Alfonso  (Palma de Mallorca, 1845 – 1892)  Escriptor. Dirigí el diari “La Dinastía”, de Barcelona. És autor d’alguns treballs narratius i biogràfics.

Jover i Cortés, Gregori

(Terol, Aragó, 24 octubre 1892 – Mèxic, 22 març 1964)

Anarquista. Al voltant del 1911 va emigrar a Barcelona, on formà part del grup Los Solidarios en 1923-24 i, exiliat a França, participà en l’intent revolucionari de Bera de Bidasoa (novembre 1924).

Acompanyà després Durruti i Ascaso en el viatge que feren a l’Amèrica Llatina i posteriorment en l’organització del fracassat atemptat contra Alfons XIII de Borbó a París. Sota la II República tingué un especial paper en la insurrecció del gener de 1933.

Destacà durant la guerra civil com a cap militar i comandà la Divisió 28 (el 1937) i el X Cos de l’exèrcit de l’Est (en 1938-39). Després de la guerra s’exilià a França i a Mèxic, on morí.

Jaumeandreu i Opisso, Josep Joan

(Catalunya, segle XIX – 1892)

Publicista. Fou redactor del “Diario Mercantil” de Barcelona. Col·laborà a d’altres publicacions periòdiques.

Es distingí com a crític literari i musical.

Granell -arquitectes-

(Barcelona ?, segle XIX – )

Família de mestres d’obres i d’arquitectes, iniciada per:

Jeroni Granell i Barrera  (Barcelona, segle XIX)  Mestre d’obres. Treballà a Barcelona a la primera meitat del segle XIX. Fou pare de Jeroni Granell i Mundet.

Jeroni Granell i Bartomeu  (Barcelona, 1892 – 1973)  Arquitecte. Fill de Jeroni Ferran Granell i Manresa, del qual continuà la manufactura de vitralls, que posteriorment ha continuat els seus fills.

Fuster i Valiente, Joan Antoni

(Palma de Mallorca, 9 març 1892 – Sitges, Garraf, 30 agost 1964)

Pintor. De família terratinent acomodada, estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma i a la de San Fernando de Madrid.

Tot i que s’inicià en el modernisme, en la seva evolució esdevingué el màxim representant del noucentisme a Mallorca. Exposà a Palma, Barcelona, Madrid i Buenos Aires.

Les seves visions de la terra, de la ciutat i del món mariner són una admirable síntesi plàstica dels ideals dels classicisme burgès de l’escola mallorquina.

El 1950 s’instal·là a Catalunya, primer a Begur i després a Sitges.

Ferrando, Moisès

(Reus, Baix Camp, 1892 – Argentina, segle XX)

Pedagog. El 1910 emigrà a l’Argentina. Hi dirigí algunes escoles.

De tornada a Reus, fundà la revista “El Amigo”, on féu bon nombre d’articles, defensant l’ideari catòlic.

El 1936 va tornar a viure a l’Argentina, on morí.