(Castelló de la Plana, 1991 – )
(UJI) Centre d’ensenyament superior. Disposa de tres campus: el de la Penyeta Roja, el de Riu Sec i un situat al centre de la ciutat.
És la seu de l’Institut Universitari Lluís Vives.
Enllaç web: Universitat Jaume I
(Sollana, Ribera Baixa, 22 abril 1906 – Madrid, 22 abril 1991)
Psiquiatre. Es llicencià en medicina a la Universitat de València. El 1932 obtingué la càtedra de medicina legal a Santiago de Compostela. Després d’exercir com a catedràtic de psiquiatria a Salamanca, passà a Madrid, on des del 1960 fou catedràtic d’aquesta especialitat.
Fecund publicista, va escriure nombrosos articles sobre art, literatura, sexualitat i la seva relació amb la psiquiatria, on defensà posicions d’un moralisme purità. És autor de La angustia vital (1950), La agonía del psicoanálisis (1945) i El descubrimiento de la intimidad (1955).
(Barcelona, juliol 1980 – març 1991)
Revista mensual en català. Agafà el testimoni de la revista homònima (1926-33) per un equip encapçalat per Joan Senent i Josa. Foren publicats 73 números.
Fou una plataforma que permetia als científics catalans informar en el seu idioma de les seves recerques i difondre els avenços científics.
(Palma de Mallorca, 15 juliol 1917 – 28 maig 1991)
Periodista i escriptor. Fou un dels fundadors del diari “Baleares”.
Escriví en català la trilogia humorística Els nins (1951), Els homes (1954) i Les dones (1957) i algunes comèdies.
La seva producció castellana comprèn articles i assaigs periodístics, narracions, novel·les i l’autobiografia También en Palma crecen los niños (1968).
(Catral, Baix Segura, 7 març 1900 – Alacant, 1991)
Escriptor. Col·laborà a la premsa d’Alacant, Múrcia i Madrid. Exercí el magisteri. Dirigí l’emissora de Ràdio Alacant.
És autor de les proses i narracions: Páginas de juventud, Pinceladas (1924) i Monserrat y Cuadros, oriolanos (1925), i de l’assaig Campoamor en la poesía española (1947).
(Granada, Andalusia, 27 octubre 1914 – Barcelona, 23 desembre 1991)
Pintor. Als anys 1940 s’instal·là a Madrid, i després residí a París, Roma i Londres, fins que s’instal·là definitivament a Nova York el 1949. Ha estat sovint inclòs en el moviment action painting.
Considerat un dels pintors espanyols més importants de la segona meitat del segle XX.
(Barcelona, 1918 – 1991)
Metge i poeta. Lluità al front republicà (1936-39). Fou empresonat a la postguerra.
Ha publicat el volum Dret al pedrís (1965), de caire realista.
(Barcelona, 1908 – 25 agost 1991)
Pintor i dibuixant. Fou deixeble de Josep i Gabriel Amat i Pagès. Ha excel·lit com a aquarel·lista.
Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona i al de Figueres.
(Barcelona, 1907 – 1991)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Destacà com a aquarel·lista.
Algunes exposicions seves han estat presentades a Amèrica.
(Taradell, Osona, 1913 – 1991)
Pintor. Estudià a l’Escola Municipal de Vic.
Ha efectuat bon nombre d’exposicions i decorat algunes esglésies.
Dades dels Països Catalans 