(Barcelona, 25 febrer 1878 – 1 octubre 1922)

Diari en castellà. En fou director Eusebi Corominas i Cornell (1878-1906). Era alhora informatiu i polític, dins el camp republicà possibilista. Es féu cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat.

Es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que Alejandro Lerroux hi publicà articles, secundats pels d’Adolf Marsillach i Lleonart; el diari caigué sota el control del partit radical i, el 1906, n’esdevingué director Emili Junoy i Gelabert, lloctinent de Lerroux a Barcelona, però tant aquest com la majoria dels redactors del diari abandonaren els radicals i se sumaren al moviment de Solidaritat Catalana.

El 1907 Romà Jori i Llobet n’esdevingué redactor en cap. Poc després, Lluís Companys i Laureà Miró intentaren de posar el diari al servei del partit reformista de Melquíades Álvarez, però l’adquirí el navilier Antoni Tayà (1915), que en confià la reorganització a Amadeu Hurtado. Aquest nomenà Romà Jori com a director, i assegurà la col·laboració d’importants periodistes, que donaren al diari un to catalanista i defensor de la classe obrera.

Però el 1921, per dificultats econòmiques, la família Tayà vengué el diari a la Federació Patronal, que en modificà l’orientació, però no pogué sostenir-lo. Adquirit al cap d’un any pel nou partit Acció Catalana, fou gradualment convertit en un diari en català. Completat aquest procés, el diari prengué el nou nom de “La Publicitat”.