Església.
(Llívia, Baixa Cerdanya, 1594 – Barcelona, 1672)
Religiós carmelità descalç.
Deixà manuscrita una notable Teología moral, en tres volums.
(Llívia, Baixa Cerdanya, 1859 – Barcelona, 1921)
Metge i escriptor. Estudià a Barcelona. Fou metge de la Casa de la Lactància i Casa-Bressol i de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona.
Publicà nombrosos treballs a revistes professionals; el 1883 fundà la “Revista de Higiene”, i el 1886, el “Boletín de Medicina y Farmacia”.
Col·laborà a la premsa política del seu temps, com a “La Renaixensa”, “L’Esquella de la Torratxa”, “L’Aureneta” i “Cu-cut!”, sovint amb els pseudònims d’Enric Xarau i Jordi Muntaner, i obtingué premis en certàmens literario-patriòtics.
Publicà obres de tema mèdic, com Banys de mar (1901), Higiene del ciudadano (1881) i Fecundació artificial humana (1882), i de tema històric i literari, com La prostitución (1894), L’abim (1911) i Blanca d’Alemany, teatrals, com Lo trinxeraire (1899) i Misèria! (1912), una novel·la i unes Tradicions de Llívia, publicades a la “Lectura Popular”.
(Llívia, Baixa Cerdanya, 12 novembre 1660)
Pacte signat entre Espanya i França, pel qual la vall de Querol i el territori que la unia al Capcir passava a França i Llívia quedava vinculada al Principat, amb la qual cosa es consumà la separació d’una part de la Cerdanya.
(Llívia, Baixa Cerdanya, 23 abril 1778 – Madrid, 11 gener 1839)
Metge, antropòleg i filòsof. Format a Barcelona i Montpeller. Fixà la residència a Madrid, on promogué la creació de l’Academia de Ciencias (1855).
Escriví un llibre intitulat La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología o en el conocimiento de la naturaleza del hombre (1838), en la qual desenvolupà el seu ideari rousseaunià i liberal amb influències de la frenologia alemanya.
Era de l’opinió que l’educació progressiva havia d’ésser la base damunt la qual se sustentaria una nova societat.
(Estavar, Alta Cerdanya / Llívia, Baixa Cerdanya)
Riu que separa els dos termes, afluent per la dreta del Segre, poc més avall de la confluència amb el riu d’Angost.
És format per la unió del rec de Rivals i de la riera d’Éguet, que devallen del roc de la Calm.
(Llívia, Baixa Cerdanya, 1792 – 9 febrer 1859)
Industrial. Intervingué en la fundació de la fàbrica El Vapor (1832), associat amb Josep Bonaplata i altres industrials, i n’exercí la gerència. Comprà els tallers de Bonaplata després d’ésser destruïts el 1835, i hi establí la seva foneria (1839). Fou un dels elements principals de la burgesia catalana.
Formà part de la Comissió de Fàbriques i en fou president durant el període 1838-40. Es distingí com a progressista i defensor del proteccionisme. Promogué la fundació de l’Institut Industrial de Catalunya (1848), entitat derivada de la Junta de Fàbriques, i fou un dels fundadors de La Maquinista Terrestre i Marítima (1855).
(Llívia, Baixa Cerdanya, 1815 – Barcelona, 27 febrer 1892)
(o Cuchet) Periodista i polígraf. És una de les figures de la Renaixença, a la qual col·laborà amb les seves poesies, recollides a les primeres antologies en català del segle XIX, i amb alguns assaigs històrics: El compromiso de Caspe (1851), Cataluña vindicada (1858) i Història del sitio de Girona en 1809 (1868).
Amb Víctor Balaguer fundà “El Conceller”, i fou un proteccionista aferrissat.
Escriví els estudis econòmics Ensayo económico político a propósito de la reforma de los aranceles (1851), La soberanía nacional en España (1868) i La guerra al sentido común (1869), entre d’altres.
(ort trad: Sareja) Poble (1.325 m alt), al nord-oest de la vila, al vessant dels darrers contraforts del Carlit.
L’església parroquial és dedicada a sant Josep.
Dades dels Països Catalans 