(València, 26 abril 1650 – 9 setembre 1698)
Escriptor en castellà. Catedràtic de dret a València.
Publicà la Fábula de Céfalo y Pocris (1680) i escriví nombroses comèdies barroques, representades amb èxit a València, a Barcelona, a la cort, etc, que restaren inèdites.
(Serrans)
Nom en castellà de la vila d’Ares d’Alpont.
(Palma de Mallorca, 1880 – 1900)
Diari catòlic en castellà. Aparegut de 1880 a 1890 i de 1896 a 1900. Dirigit per Miquel Maura, sostingué polèmiques amb “La Autonomía” (1884) i, sobre la Institución Mallorquina de Enseñanza, amb “El Isleño” i “El Palmesano” (1885).
Des del 1887 en fou director Antoni M. Alcover i prengué un to integrista. A la segona època fou dirigit per Artur Sarmiento, Bartomeu Singala i Francesc Antich. Desaparegué davant l’oposició de la jerarquia eclesiàstica. Publicà un almanac i un suplement literari (1880-86).
Nom castellà del municipi d’Alboraig.
(València, 1591 – 1594)
Institució. Agrupà intel·lectuals amb afeccions literàries i organitzà tres justes poètiques.
El castellà fou l’idioma predominant en les manifestacions dels seus membres.
(Lleida, 1832 – Madrid, 1906)
Escriptor en castellà. Residí a Madrid, on era conegut com a poeta i periodista.
(Vilassar de Mar, Maresme, 1825 – Barcelona, 1851 ?)
Poeta i assagista en castellà. Col·laborà a “El Genio”, “El Trovador” i d’altres revistes.
Els seus treballs literaris foren objecte d’una edició pòstuma.
Escriptor en castellà, més conegut pel pseudònim d’Eugenio Noel.
(Reus, Baix Camp, segle XIX – Saragossa, Aragó, 1861)
Escriptor. A la capital aragonesa fou director de dues publicacions periòdiques.
Escriví en castellà poesies i obres teatrals.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 