Arxiu d'etiquetes: en castellà

Asociación, La

(Barcelona, 1 abril 1868 – juliol 1868)

Periòdic obrerista en castellà. Tingué un total de 14 números.

Fou dirigit per Josep Roca i Galès, defensà un ideari cooperativista i es mostrà favorable al grup demòcrata individualista i enemic de la intervenció de l’estat en el camp de l’economia.

Arimon i Marco, Francesc

(Barcelona, 1868 – València, 1934)

Escriptor en castellà. Educat a Madrid, formà part de la redacció d'”El Liberal”. Visqué alguns anys a València, on treballà per a l’Editorial Guerri, especialitzada en la publicació de novel·les per fascicles.

Seguint la línia valenciana del gènere fulletonesc (Ayguals d’Izco, Pérez i Escrig, Lluís de Val), popularitzà el pseudònim Mario d’Ancona amb obres com íSin justicia!, El soldado de la Paz, Gorriones sin nido, Madre, etc.

Alòs i Domingo, Concepció

(València, 22 maig 1926 – Barcelona, 1 agost 2011)

Novel·lista en castellà. S’inicià literàriament amb articles als diaris de Palma de Mallorca, on exercia el magisteri.

Traslladada el 1960 a Barcelona, continuà col·laborant a la premsa i publicà les seves novel·les d’intenció realista: Los enanos (1962), Los cien pájaros (1963), Las hogueras (1964) -premi Planeta- i El caballo rojo (1966).

Víspera, La

(Barcelona, març 1951 – novembre 1951)

Periòdic mensual, editat clandestinament, en castellà, que preconitzava la monarquia de Joan de Borbó i Battemberg, comte de Barcelona.

Volgué fer una crítica constructiva i raonada i una oposició digna sense ressentiment. Donava notícies que aleshores eren silenciades pel govern, tant sobre aspectes polítics internacionals com del país, econòmics i dinàstics.

N’aparegueren vuit números, fins que fou descobert per la policia i detingut i processat el seu principal responsable, Josep Lluís Melià i Sagnier.

Vida Sindical

(Barcelona, 16 gener 1926 – 13 març 1926)

Setmanari, subtitulat periòdico de los trabajadores. Continuà l’orientació de “Solidaridad Proletaria” i fou l’expressió de la reacció sindicalista davant els intents de crear un moviment obrer explícitament anarquista per part de D.A. de Santillán (des de “La Protesta” de Buenos Aires”) i de Manuel Buenacasa (des d'”El Productor” de Blanes i Barcelona).

Vida Deportiva

(Barcelona, 1945 – 1965)

Setmanari esportiu en castellà. Dirigit per Vicente Lorén.

L’època més brillant fou a partir del 1948, que el comprà Josep Vergés i Matas, propietari de “Destino”. El nou director era Carles Pardo.

Hi col·laboraren importants escriptors i redactors esportius de l’època, i Ramon Dimas hi aportava l’abundant informació gràfica.

Unión Obrera

(Barcelona, març 1921 – abril 1924)

Revista quinzenal. Òrgan oficial de la Corporació General de Treballadors – Unió de Sindicats Lliures. En fou director Joan Llaguia i Lliteres.

Com a portaveu del Sindicat Lliure, ocupà les seves pàgines a combatre els postulats teòrics i les activitats pràctiques del Sindicat Únic cenetista, i també dels socialistes, i a divulgar l’exemple dels sindicats cristians europeus.

Excepcionalment inclogué algun número solt en català.

Tribuna Socialista, La

(Barcelona, 11 agost 1931 – 11 octubre 1931)

Diari en castellà. Publicat com a òrgan de l’Agrupació Socialista local, aleshores escindida de la Federació Catalana del Partido Socialista Obrero Español.

De contingut violentament anticenetista, preocupat sobretot per la pugna interna del partit, i molt poc sensible a la realitat catalana, el diari acabà desapareixent per consumpció, poc abans de la reunificació de les dues branques del PSOE a Catalunya.

En fou director Josep Vila i Cuenca.

Tribuna, La

(Barcelona, 30 març 1903 – 20 juliol 1931)

Diari en castellà, independent. Canvià diverses vegades de format.

Concedia força importància a l’art -Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats-, a la cultura i a l’esport, a part les cròniques d’actualitat. Fou un diari àgil però de caire espanyolista. Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat.

Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat el setembre de 1919. Pel gener de 1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l’etapa anterior.

Fou, de fet, substituït per “La Noche”.

Anglora i Chaban, Eusebi

(Barcelona, 17 octubre 1832 – 15 gener 1875)

Escriptor en castellà i, esporàdicament, en català. Deixeble de Pau Piferrer, cursà estudis de dret, ocupà una modesta plaça a l’Archivo de Indias de Sevilla i, pare de família nombrosa, menà en general una vida difícil.

Concorregué a certàmens poètics diversos i deixà entre d’altres obres el llarg poema castellà La humana comedia (1871), i el recull Poesias (1875), on inclogué alguns dels seus poemes en català.

La seva poesia, en general de tema religiós, alterna els encerts de detall amb les caigudes i precipitacions.