Arxiu d'etiquetes: 1876

Bisbal i Barceló, Llorenç

9 Respostes

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca, 1 agost 1876 – Palma de Mallorca, 22 febrer 1935)

Dirigent obrerista i polític. Sabater d’ofici, fou un dels màxims lluitadors obrers de Mallorca. De formació autodidàctica -fou analfabet fins als 19 anys-, les predicacions de dirigents socialistes el feren membre del PSOE, partit del qual fou vocal del comitè nacional.

Col·laborà activament al setmanari “El Obrero Balear” (1901-36) i fou el fundador de la UGT de Balears (1925) i president de la Federació Socialista Balear (1932). Fou també regidor (1917-22) de Palma de Mallorca i organitzà l’abastament de la ciutat. De nou regidor (1931), es preocupà pel problema de l’atur forçós.

Bibiloni i Llaneres, Jeroni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1802 – 1876)

Escriptor franciscà. Catedràtic de la Universitat Literària de Mallorca (1826) i professor d’humanitats castellanes a l’Institut Balear (1835). Ajudà Joan Gamundí a ordenar la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca.

És autor de l’opuscle Cristiano-socialistas (1848), d’Explicaciones que en descargo de su conciencia y rectificación de sus ideas presentó el autor del folleto cristiano-socialista al Ilm. Don Rafael Manco, obispo entonces de la diócesis de Mallorca… (1855) i de diversos sermons i discursos.

Bellver -escultors-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – segle XX)

Família d’escultors, iniciada pels germans:

Pere Bellver i Llop  (Vila-real, Plana Baixa, 1768 – València, 1826)  Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare (1810), deixà l’art.

Francesc Bellver i Llop  (València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)  Obscur imaginaire. Iniciador de la família d’escultors. Treballà preferentment a Madrid juntament amb els seus fills:

  • Francesc Bellver  (València, 1812 – Madrid, 1890)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. Fou el pare de Ricard Bellver i Ramon (Madrid, 1845 – 1924)  Escultor. Fou l’artista més notable de la família. De talent precoç, pensionat a Roma (1870); la seva obra més important fou l’expressiu Àngel caigut (1876), al Retiro de Madrid.
  • Marià Bellver  (Madrid, 1817 – 1876)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental.
  • Josep Bellver  (Àvila, Castella, 1824 – 1869)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. És l’autor dels lleons del palau de les Corts, a Madrid.

Barrio y Fernández, Mariano

Deixa un comentari

(Jaca, Osca, Aragó, 21 novembre 1805 – València, 20 novembre 1876)

Cardenal, bisbe de Cartagena (1847-61) i arquebisbe de València (1861-76).

Féu palesa la seva posició contra les idees liberals a través dels seus escrits pastorals, s’oposà a la constitució democràtica espanyola del 1869 i polaritzà les protestes de l’episcopat contra la Constitució del 1876, que introduïa la llibertat de cultes.

Assistí al Concili Vaticà I i Pius IX el creà cardenal el 1873.

Ballester i Vilarroig, Josep

Deixa un comentari

(Vinaròs, Baix Maestrat, 24 novembre 1802 – Castelló de la Plana, 25 octubre 1876)

Polític liberal. Lluità contra els carlins, sobretot en el setge de Castelló de la Plana posat per Ramon Cabrera.

Fou comandant de la Milícia Nacional els anys 1832-40 i 1854 i participà en la revolució de 1868. Després fou alcalde de Castelló i diputat provincial.

Ballester i Tormo, Isidre

5 Respostes

(Nerpio, Múrcia, 12 agost 1876 – València, 13 agost 1950)

Arqueòleg i advocat. Diputat provincial de València, creà el Servei d’Investigacions Prehistòriques de València (1927), i en fou director. També dirigí el Centre de Cultura Valenciana.

Fundà la revista “Archivo de Prehistoria Levantina”, on publicà la majoria dels seus treballs.

Amengual i Reus, Joan Josep

2 Respostes

(Mancor de la Vall, Mallorca, 1796 – Binissalem, Mallorca, 1876)

Escriptor i filòleg. Doctorat en Dret (1817), visqué a Binissalem, d’on fou alcalde (1822). A Mallorca dirigí el “Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca”, “Es Prat i sa Bofera” i, possiblement, “Es Deixondidor”, per tal de difondre la seva ideologia liberal a l’illa.

Oposat a la castellanització de l’illa proposada pels Amics del País, escriví una Gramàtica de la lengua mallorquina (1835) i un Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (1858-78); el 1872 publicà una nova edició, ampliada, de la Gramática.

Traduí F.M. Samaniego i altres clàssics castellans i és autor de Poesies mallorquines (1850) i de diversos assaigs sobre història local.

Aguiló i Aloi, Maria Rosa

Deixa un comentari

(Catalunya ? , segle XIX – Barcelona, 17 octubre 1876)

Abadessa del convent de clarisses de Santa Clara de Barcelona.

Destacà pel seu saber i escriví alguns treballs literaris.

Güell i López -germans/nes-

5 Respostes

Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.

Claudi Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918)  Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.

Francesca Güell i López  (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976)  Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Maria Cristina Güell i López  (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957)  Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.

Maria Lluïsa Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933)  Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.

Santiago Güell i López  (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954)  Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.

Goicoechea Cosculluela, Antonio

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 gener 1876 – Madrid, 1 febrer 1953)

Polític. Ministre de la Governació amb Maura el 1919, col·laborà en el projecte de reforma constitucional de Primo de Rivera.

Fundà Renovación Española (1932) i col·laborà amb l’alçament militar de Franco aconseguint l’ajut italià.

Dirigí la banca espanyola després de la guerra civil.