(Catalunya, segle XIX)
Títol, concedit el 1876 pel pretendent carlí Carles VII, duc de Madrid, a Maria Soler i Martí, vídua del brigadier Marcel·lí Gonfaus i Casadesús, única titular.
Marçal, comtat de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1876
Güell i López -germans/nes-
Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.
Claudi Güell i López (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918) Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.
Francesca Güell i López (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976) Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Maria Cristina Güell i López (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957) Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.
Maria Lluïsa Güell i López (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933) Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.
Santiago Güell i López (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954) Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.
Goicoechea Cosculluela, Antonio
(Barcelona, 21 gener 1876 – Madrid, 1 febrer 1953)
Polític. Ministre de la Governació amb Maura el 1919, col·laborà en el projecte de reforma constitucional de Primo de Rivera.
Fundà Renovación Española (1932) i col·laborà amb l’alçament militar de Franco aconseguint l’ajut italià.
Dirigí la banca espanyola després de la guerra civil.
Godó i Llucià, Joan
(Igualada, Anoia, 20 febrer 1851 – 3 juny 1935)
Polític i empresari, conegut popularment com “el Morrut“. Fou alcalde d’Igualada.
Nebot dels fundadors de “La Vanguardia”, Carles i Bartomeu Godó i Pié.
Fou el pare de Joan Godó i Pelegrí (Igualada, Anoia, 5 desembre 1876 – 31 maig 1957) Industrial i polític. Fou alcalde d’Igualada del 1906 al 1914. El 1935 succeí al seu pare a l’empresa tèxtil de la Igualadina Cotonera.
Fuster -varis bio-
Ferran Fuster (Catalunya, 1878 – segle XX) Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.
Jeroni Fuster (València, segle XV – segle XVI) Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm “De profundis” (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.
Josep Fuster (Perpinyà, 1801 – 1876) Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.
Just Fuster (País Valencià, 1815 – segle XIX) Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.
Melcior Fuster (València, 1607 – 1686) Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.
Pere Joan Fuster (Illes Balears, segle XIV) Arquitecte. L’any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.
Ramon Fuster (Anglès, Selva, segle XIV) Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.
Ricard Fuster (Catalunya, segle XX – 1956) Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.
Tomàs Fuster (Castelló de la Plana, 1660 – 1714) Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d’escrits religiosos.
Valeri Fuster (València, segle XVI) Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis.
Figuerola-Ferrety i Martí, Manuel de
(Barcelona, 1876 – Madrid, 1965)
Diplomàtic i segon marquès de Rialb.
Era delegat d’Espanya a la V Conferència de Dret Internacional de l’Haia, que el 1936 fou delegat del general Franco per al bescanvi de presoners de la guerra civil.
Bové i Trius, Francesc de Paula
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1876 – 1950)
Mestre de capella i compositor.
Autor de diverses obres corals i de música religiosa, escriví El Penedès, Folklore dels balls, danses i comparses populars (1926).
Borrell i Pla, Juli
(Barcelona, 1877 – 1957)
Pintor i decorador mural. Fill de Pere Borrell i del Caso, i germà de Ramon Borrell i Pla (Barcelona, 1876 – 1963), el qual pintà cavalls, pintura mural i és autor de nombrosos ex-libris.
Juli conreà la pintura de gènere, el retrat femení i les composicions murals, especialment de caràcter religiós, pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes.
El seu fill i deixeble fou Pere Borrell i Bertran (Barcelona, 1905 – Madrid, 1950) Pintor. Conreà un tipus de pintura fantàstica que gaudí d’una gran acceptació al Madrid de postguerra.
Aureneta, L’
(Buenos Aires, Argentina, 1876 – 1890)
Setmanari en català. Publicat en tres èpoques (1876-77, 1878-80 i 1889-90).
Fundada i dirigida per l’advocat Antoni de P. Aleu, fou el primer periòdic en català a l’Amèrica del Sud.
Hi col·laboraren, entre d’altres, Valentí Almirall i Artur Masriera, i publicà, ja el 1878, una edició de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.
Postius i Sala, Joan
(Berga, Berguedà, 8 juliol 1876 – Solsona, Solsonès, 23 agost 1952)
Missioner claretià. Professà el 1892 i el 1900 s’ordenà de sacerdot. Es doctorà en ambdós drets a Roma.
El 1905 anà a Madrid, on organitzà congressos, fundà revistes, promogué missions i assolí fama de polígraf.
Conseller (1922) i sotsdirector de l’Institut Claretià, promogué la creació del Temple i del Col·legi Internacional de Roma; el 1934 fou procurador de l’Institut a Roma i consultor de diversos dicasteris de la cúria romana.
Publicà El Código Canónico… aplicado a España (1918) i obres de tema religiós.
Dades dels Països Catalans 