Arxiu d'etiquetes: Mancor de la Vall

Santa Llúcia de Mancor

(Mancor de la Vall, Mallorca Raiguer)

Santuari, al nord de la vila, dominant la vall.

L’església, esmentada ja el 1275, és una de les més antigues de l’illa. El 1603 fou donada al municipi de Selva de Mallorca; durant alguns any hi hagué ermitans.

Fins el 1925, any de la segregació de Mancor, tingué lloc un pelegrinatge anual del poble de Selva en compliment d’una promesa feta pels jurats.

Biniarroi

(Mancor de la Vall, Mallorca Raiguer)

Caseriu (500 m alt), situat al nord-oest del poble.

Mancor de la Vall (Mallorca Raiguer)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 19,87 km2, 245 m alt, 1.309 hab (2014)

Situat a l’àrea de contacte entre la serra de Tramuntana i es Raiguer, al nord d’Inca. El bosc cobreix el sector muntanyós amb predomini del pi blanc i de l’alzina.

Hi predominen els conreus de secà: arbres fruiters, oliveres, vinya, cereals. La majoria de la terra és explotada directament pels propietaris. Ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i porquí. Indústria del calçat. Àrea comercial de Palma de Mallorca. La població ha disminuït des del 1930, encara que en els decennis 1980 i 1990 començà una tímida recuperació.

La vila, d’origen islàmic, es troba en es Raiguer. Hi destaquen el santuari de Santa Llúcia de Mancor, l’església de Sant Joan (segle XVI) i la nova església parroquial (segle XIX).

El terme comprèn, a més, la caseria de Biniarroi, el llogaret de Massanella i les cases de Biniatzent. Es constituí municipi independent de Selva de Mallorca el 1925.

Enllaç web: Ajuntament

Amengual i Reus, Joan Josep

(Mancor de la Vall, Mallorca, 1796 – Binissalem, Mallorca, 1876)

Escriptor i filòleg. Doctorat en Dret (1817), visqué a Binissalem, d’on fou alcalde (1822). A Mallorca dirigí el “Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca”, “Es Prat i sa Bofera” i, possiblement, “Es Deixondidor”, per tal de difondre la seva ideologia liberal a l’illa.

Oposat a la castellanització de l’illa proposada pels Amics del País, escriví una Gramàtica de la lengua mallorquina (1835) i un Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (1858-78); el 1872 publicà una nova edició, ampliada, de la Gramática.

Traduí F.M. Samaniego i altres clàssics castellans i és autor de Poesies mallorquines (1850) i de diversos assaigs sobre història local.