Arxiu d'etiquetes: 1812

Jofre -varis bio-

1 Resposta

Jofre  (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165)  Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.

Arnau Jofre  (Perpinyà, segle XIV)  Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Gaspar Jofre  (Catalunya, segle XVI)  Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.

Gaspar Jofre  (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII)  Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.

Josep de Maria Santíssima Jofre  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890)  Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.

Nicolau Jofre  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols.

Gaminde y Lafont, Eugenio de

Deixa un comentari

(la Corunya, Galícia, 1812 – Madrid, 1878)

Militar. Revoltat el 1868, s’oposà a l’alçament federalista de la Bisbal (1869).

Essent capità general de Catalunya (1869-72), reprimí la protesta popular contra les quintes (1870).

Castellví i Pallarès, Francesc

Deixa un comentari

(Bot, Terra Alta, 1812 – Girona, 1879)

Metge. Residí a Tarragona i a Girona. En aquesta darrera ciutat ensenyà filosofia, ciència a la qual dedicà nombrosos escrits.

Fou publicista actiu sobre temes mèdics i filosòfics. Es mostrà seguidor del tomisme.

Lacoma i Sans, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1784 – Madrid, 1812)

Pintor. Estudià primer a Barcelona i després a Madrid (Academia de San Fernando).

Pintor de qualitat, practicà el gènere històrico-anecdòtic en quadres com Carles III posant en execució el projecte de poblar Sierra Morena, Retrat en grup de la familia del pintor, etc.

Tanmateix, la millor de les obres executades fou l’Autoretrat (1812); en aquesta obra es pot veure ja una ruptura amb la concepció rígidament neoclàssica, al mateix temps que aconsegueix de copsar millor la personalitat del retrat.

Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya -1808/12-

21 Respostes

(Lleida, 18 juny 1808 – Catalunya, 1812)

Organisme autònom. Format pels patriotes per tal de prendre la direcció de la lluita contra els francesos durant la guerra del Francès.

Era formada per un representant de cada districte o corregiment, a cadascun dels quals funcionava, en relació de dependència amb la Superior, una Junta Corregimental. La Junta Superior actuà amb plena autonomia durant poc temps fins que, en ésser formada la Junta Central o Suprema (1809) de la Península, hi envià dos representants.

Les seves funcions fonamentals foren l’organització i el sosteniment de les forces militars i l’administració general en matèria financera.

Durant els quatre anys i mig d’existència, les incidències de la guerra obligaren la Junta Superior a canviar de residència 22 vegades.

Fou suprimida per ordre de la Corts de Cadis i fou substituïda per una diputació de la provincia de Catalunya.

Junta del Clergat Regular -1812/14-

Deixa un comentari

(Catalunya, 1812 – 1814)

Organisme. Creat pel governador francès de Catalunya, Charles Decaen, per tal de separar els religiosos exclaustrats de la jurisdicció eclesiàstica ordinària a la qual havien estat sotmesos en ésser secularitzats, que es mostraven reticents davant el govern d’ocupació.

La presidí V. Sopena, dominicà.

Girona, corregiment de -1810/12-

2 Respostes

(Catalunya, 6 març 1810 – 1812)

Demarcació administrativa, creada pel decret del governador general francès Augereau. El seu corregidor era ajudat pels sots-corregidors de Girona, Figueres i Olot.

Comprenia el territori que aproximadament tingué la província de Girona el 1833 (excepte la vall de Ribes, la Baixa Cerdanya i la part d’Osona a l’esquerra del Ter, que en romangueren excloses).

Perdurà fins a l’annexió de Catalunya a l’imperi francès.

Giró i Aranols, Andreu

Deixa un comentari

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1 desembre 1812 – Barcelona, 10 agost 1884)

Enginyer. Pertanyia a doctes corporacions i escriví obres pedagògiques de geometria i dibuix lineal.

Gaseta de Girona

Deixa un comentari

(Girona, 1787 – 31 desembre 1812)

Publicació bisetmanal. Publicat amb diferents títols i llengües.

Amb el títol de “Gazeta de Gerona”, fou publicat en castellà del 1787 al 1800, i amb el de “Gaseta del Corregiment de Gerona” es publicava en català el 1810.

Amb el títol de “Gazette de Gironne”, fou publicat per l’exèrcit napoleònic en francès i català primer i, més tard, en francès i castellà. Sortí del 2 de gener al 31 de desembre de 1812 i se n’editaren 105 números. És remarcable per les cròniques oficials de guerra.

Garí i Siumell, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 19 gener 1812 – Barcelona, 22 febrer 1895)

Historiador i frare mercedari. Cronista (1862) i procurador general (1869) dels mercedaris a Espanya.

Escriví Nuevo viaje a Jerusalén (1846), Historia de la villa de Villanueva y la Geltrú (1869), Historia de las Redenciones (1873) i Biblioteca mercedaria (1875).