Arxiu d'etiquetes: 1812

Jofre -varis bio-

1 Resposta

Jofre  (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165)  Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.

Arnau Jofre  (Perpinyà, segle XIV)  Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Gaspar Jofre  (Catalunya, segle XVI)  Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.

Gaspar Jofre  (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII)  Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.

Josep de Maria Santíssima Jofre  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890)  Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.

Nicolau Jofre  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols.

Gaminde y Lafont, Eugenio de

Deixa un comentari

(la Corunya, Galícia, 1812 – Madrid, 1878)

Militar. Revoltat el 1868, s’oposà a l’alçament federalista de la Bisbal (1869).

Essent capità general de Catalunya (1869-72), reprimí la protesta popular contra les quintes (1870).

Castellví i Pallarès, Francesc

Deixa un comentari

(Bot, Terra Alta, 1812 – Girona, 1879)

Metge. Residí a Tarragona i a Girona. En aquesta darrera ciutat ensenyà filosofia, ciència a la qual dedicà nombrosos escrits.

Fou publicista actiu sobre temes mèdics i filosòfics. Es mostrà seguidor del tomisme.

Francesc Daniel Molina i Casamajó

Molina i Casamajó, Francesc Daniel

(Vic, Osona, 1812 – Barcelona, 5 juliol 1867)

Arquitecte. Un dels darrers representants del corrent classicista.

Entre altres projectes, féu el de la façana del teatre Principal, el de la plaça de Palau i el de la de Medinaceli, tots a Barcelona.

Però la seva obra millor és la plaça Reial de la mateixa ciutat (1848-59).

Miret i Terrada, Joan

(Tarragona, 1812 – Barcelona, 1891)

Agrònom i advocat. Home d’idees liberals, fou diputat a corts per Tarragona i president de la diputació provincial.

Molt interessat per la viticultura, el 1867 inicià estudis sobre els estralls de la fil·loxera a les vinyes de França, i féu un viatge d’estudis per veure les mesures que calia prendre si l’insecte arribava al nostre país.

Les seves opinions foren preses en consideració pels congressos antifil·loxèrics de Madrid, Reus i Saragossa, així com l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la qual cosa el portà a ocupar la comissaria règia en la direcció de la lluita contra la fil·loxera. Suggerí el replantament a base de peus de cep americà, considerat immune a l’insecte.

Fou president i gerent de la primera companyia ferroviària de l’estat espanyol.

Publicà Estudios sobre la Phylloxera vastatrix (1878).

miquelets -milícia-

(Catalunya, 1640 – 1812)

Membres d’una milícia, voluntaris o mercenaris, reclutats per les diputacions o juntes de guerra de Catalunya durant els segles XVII i XVIII.

El primer cos fou creat durant la guerra dels Segadors (1640-52) per lluitar contra Felip IV. Dissolt el 1652, ressorgí el 1689 per lluitar contra França i, de nou, fou dissolt el 1697.

Sota el regnat de l’arxiduc-rei Carles III es tornaren a reclutar i foren abolits pel règim borbònic. Estaven sota el comandament de militars, però solien ser indisciplinats i inexperimentats.

Aparegueren, de nou, amb motiu de la Guerra Gran (1794-95) i de la guerra del Francès fins que foren substituïts per la Milícia Nacional (1812).

Mataró, Llorenç Maria de

(Mataró, Maresme, 1812 – Tulcan, Equador, 1886)

Frare caputxí. L’any 1829 professà al convent de Sarrià.

Ordenat sacerdot durant l’exclaustració (1838), fou un notable predicador popular a les diòcesis del Principat.

L’any 1856 anà a Centreamèrica, on fou comissari general i missionà a Guatemala i San Salvador, d’on, exiliat, anà a Panamà i a l’Equador.

Una part de la seva correspondència, interessant per la història d’aquestes missions, fou publicada (Milà, 1890).

Lacoma i Sans, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1784 – Madrid, 1812)

Pintor. Estudià primer a Barcelona i després a Madrid (Academia de San Fernando).

Pintor de qualitat, practicà el gènere històrico-anecdòtic en quadres com Carles III posant en execució el projecte de poblar Sierra Morena, Retrat en grup de la familia del pintor, etc.

Tanmateix, la millor de les obres executades fou l’Autoretrat (1812); en aquesta obra es pot veure ja una ruptura amb la concepció rígidament neoclàssica, al mateix temps que aconsegueix de copsar millor la personalitat del retrat.

Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya -1808/12-

21 Respostes

(Lleida, 18 juny 1808 – Catalunya, 1812)

Organisme autònom. Format pels patriotes per tal de prendre la direcció de la lluita contra els francesos durant la guerra del Francès.

Era formada per un representant de cada districte o corregiment, a cadascun dels quals funcionava, en relació de dependència amb la Superior, una Junta Corregimental. La Junta Superior actuà amb plena autonomia durant poc temps fins que, en ésser formada la Junta Central o Suprema (1809) de la Península, hi envià dos representants.

Les seves funcions fonamentals foren l’organització i el sosteniment de les forces militars i l’administració general en matèria financera.

Durant els quatre anys i mig d’existència, les incidències de la guerra obligaren la Junta Superior a canviar de residència 22 vegades.

Fou suprimida per ordre de la Corts de Cadis i fou substituïda per una diputació de la provincia de Catalunya.

Junta del Clergat Regular -1812/14-

Deixa un comentari

(Catalunya, 1812 – 1814)

Organisme. Creat pel governador francès de Catalunya, Charles Decaen, per tal de separar els religiosos exclaustrats de la jurisdicció eclesiàstica ordinària a la qual havien estat sotmesos en ésser secularitzats, que es mostraven reticents davant el govern d’ocupació.

La presidí V. Sopena, dominicà.