(Catalunya, 6 març 1810 – 1812)
Demarcació administrativa, creada pel decret del governador general francès Augereau. El seu corregidor era ajudat pels sots-corregidors de Girona, Figueres i Olot.
Comprenia el territori que aproximadament tingué la província de Girona el 1833 (excepte la vall de Ribes, la Baixa Cerdanya i la part d’Osona a l’esquerra del Ter, que en romangueren excloses).
Perdurà fins a l’annexió de Catalunya a l’imperi francès.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1 desembre 1812 – Barcelona, 10 agost 1884)
Enginyer. Pertanyia a doctes corporacions i escriví obres pedagògiques de geometria i dibuix lineal.
(Girona, 1787 – 31 desembre 1812)
Publicació bisetmanal. Publicat amb diferents títols i llengües.
Amb el títol de “Gazeta de Gerona”, fou publicat en castellà del 1787 al 1800, i amb el de “Gaseta del Corregiment de Gerona” es publicava en català el 1810.
Amb el títol de “Gazette de Gironne”, fou publicat per l’exèrcit napoleònic en francès i català primer i, més tard, en francès i castellà. Sortí del 2 de gener al 31 de desembre de 1812 i se n’editaren 105 números. És remarcable per les cròniques oficials de guerra.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 19 gener 1812 – Barcelona, 22 febrer 1895)
Historiador i frare mercedari. Cronista (1862) i procurador general (1869) dels mercedaris a Espanya.
Escriví Nuevo viaje a Jerusalén (1846), Historia de la villa de Villanueva y la Geltrú (1869), Historia de las Redenciones (1873) i Biblioteca mercedaria (1875).
(Castellterçol, Moianès, 15 setembre 1812 – Veruela, Aragó, 1 novembre 1900)
Pintor. Estudià als seminaris de Vic i de Barcelona i després a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i hi exercí la pintura fins el 1880, que ingressà a la Companyia de Jesús.
Residí a Anvers, a l’Havana, a El Puerto de Santa Maria, a Barcelona, a València, a Saragossa, a Manresa i, finalment, a Veruela, i arreu hi deixà pintures, la majoria de temes religiosos i retrats (Jaume Balmes, el papa Lleó XIII).
Estigué dos anys a Castellterçol, on pintà l’altar i l’interior de l’església parroquial.
Fou, a més, un eminent miniaturista.
(Barcelona, 1812 ? – 1884)
Torner. Probablement fill de Pelegrí Forès i Madaula. Executà notables treballs de torneria.
Escriví diversos estudis de l’especialitat per a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, a la qual pertanyia.
(Barcelona, 1812 – 1877)
Jurista. Fill de Santiago Ferrater i Boada. Es llicencià en dret el 1837. Fou revisor i censor d’obres teatrals i professor de dret civil a la Universitat de Barcelona.
El 1842 fou un dels organitzadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. El 1844 fou relator interí de l’audiència de Catalunya, i el 1845, jutge de primera instància de Terrassa. El 1850 ascendí a relator titular de l’audiència, i el 1872 n’esdevingué relator secretari.
Amb Pau Ferigle, publicà una recopilació de les lleis i disposicions reials promulgades en 1833-41. Col·laborà amb Josep Antoni Elias i d’Aloy, amb el qual publicà Manual de derecho civil vigente en Cataluña (1845), reeditat el 1864 i el 1885.
Deixà una Memoria de impugnación de la soberanía independiente de Andorra (1845), un Código de Derecho internacional (1846), traduccions, etc.
(Barcelona, 29 juny 1827 – 1881)
Fill i successor de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi. Marquès de Palmerola i comte del Fonollar.
Fou un dels fundadors (1851) i president (1862-66) de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Fou germà seu Josep Maria Despujol i Dusay (Barcelona, 1812 – gener 1880) Escriptor i polític. Fou regidor de Barcelona i diputat per Tortosa. És autor de la traducció castellana, en vers, del poema L’Atlàntida, de Jacint Verdaguer.
(Barcelona, 1593 – 1812)
Institució d’ensenyament. Creada amb privilegi de l’emperador, amb el nom de Reial Col·legi de Santa Maria i Sant Jaume, pel jurista Miquel de Cordelles segons les disposicions testamentàries del seu oncle, el canonge de Barcelona Jaume de Cordelles, que n’havia redactat els estatuts.
Oferta la direcció als jesuïtes, esdevingué el centre d’estudis de les classes nobles i benestants de Catalunya, enfrontat sovint a l’estudi general; tingué càtedres d’història i geografia, llengua francesa, gramàtica i retòrica, filosofia moral, filosofia escolàstica i matemàtiques.
L’expulsió dels jesuïtes (1767) suposà l’inici de la decadència del col·legi, tancat definitivament durant la guerra del Francès, posteriorment fou enderrocat.
Aquest col·legi fou la seu de la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental.
(Barcelona, juliol 1812)
(o de les Metzines) Temptativa ordida contra l’exèrcit napoleònic que ocupava la ciutat durant la guerra del Francès, per un capellà, Jaume Coret, d’acord amb el capità general del Principat, Luis de Lacy, a fi d’emmetzinar el pa de la Ciutadella de Barcelona, l’aiguardent de Tarragona i les cisternes d’Hostalric i de Mataró.
Malgrat que la policia napoleònica descobrí la conspiració, els resultats de la qual ja havien fet estralls en la guarnició francesa, Coret pogué fugir de la capital, però Lacy l’empresonà després a Cardona, culpant-lo d’impostor.
El 1811 ja hi havia hagut un altre intent d’emmetzinar la guarnició francesa de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 