Arxiu d'etiquetes: 1812

Cerdó i Oliver, Rafael

Deixa un comentari

(Muro de Mallorca, Mallorca, 1812 – Madrid, 1891)

Metge. Llicenciat a Barcelona (1839), el 1840 s’establí a València, on fou un dels fundadors de l’Institut de Medicina i redactor del seu butlletí. Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850, s’establí a Madrid.

Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca. Col·laborà a “Siglo Médico”. Era admirador de Bacon.

Publicà diversos treballs sobre l’ús del cerat simple (1841), els tumors encefalítics (1846), el càncer, el còlera, les aigües termals, i tractats teòrics sobre la pràctica de la medicina, com: Tratado de la verdad en medicina (1853), ¿Es inútil la teoría en la práctica? (1854), Defensa de Hipócrates, en contra de Pere Mata i Fontanet.

Castelló i Amat, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1787 – 1860)

Pintor. Deixeble de Vicent López, el qual va presentar-lo a Carles IV de Borbó per la precocitat artística de què havia donat mostra des de noi.

Fou acadèmic de mèrit i mestre de dibuix a l’escola de l’Acadèmia de Sant Carles, en el museu de la qual se’n guarden obres, d’altres figuren també a les esglésies de València i a col·leccions particulars.

Fou el pare de:

Antoni Castelló i Gonzalez  (València, segle XIX)  Pintor.

Vicent Castelló i González  (València, 1812 – 1872)  Pintor. 

Castalla, primer combat de -1812-

Deixa un comentari

(Castalla, Alcoià, 21 juliol 1812)

Acció bèl·lica durant la guerra del Francès. Foren derrotades les forces del general Enrique José O’Donnell (12.000 homes) quan intentaven d’expulsar els francesos de la foia de Castalla.

Després d’intentar de resistir dins la vila de Castalla i havent tingut 3.634 baixes, les tropes d’O’Donnell es retiraren a Alacant, ciutat que els francesos no aconseguiren d’ocupar aleshores a causa de la intervenció anglo-siciliana.

Com a conseqüència d’aquesta derrota, O’Donnell fou substituït per Francisco J. de Elío com a capità general de València.

Berenguer i Sabater, Ramon

Deixa un comentari

(Callosa de Segura, Baix Segura, 14 desembre 1768 – Jumilla, Múrcia, 18 novembre 1812)

Arquitecte. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles.

El 1790 va anar a viure a Múrcia, ciutat on deixà obres notables.

Bellver -escultors-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – segle XX)

Família d’escultors, iniciada pels germans:

Pere Bellver i Llop  (Vila-real, Plana Baixa, 1768 – València, 1826)  Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare (1810), deixà l’art.

Francesc Bellver i Llop  (València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)  Obscur imaginaire. Iniciador de la família d’escultors. Treballà preferentment a Madrid juntament amb els seus fills:

  • Francesc Bellver  (València, 1812 – Madrid, 1890)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. Fou el pare de Ricard Bellver i Ramon (Madrid, 1845 – 1924)  Escultor. Fou l’artista més notable de la família. De talent precoç, pensionat a Roma (1870); la seva obra més important fou l’expressiu Àngel caigut (1876), al Retiro de Madrid.
  • Marià Bellver  (Madrid, 1817 – 1876)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental.
  • Josep Bellver  (Àvila, Castella, 1824 – 1869)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. És l’autor dels lleons del palau de les Corts, a Madrid.

Barrera i Vilar, Pere

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1736 – ? , 1812)

Metge i botànic. Es doctorà en medicina a Tolosa.

És autor de Mémoire analytique et practique sur les eaus minérales du Vernet (1797) i de Flore topographique et méthodique des Pyrénées Orientales, continuada pel seu nebot Climent de Barrera.

Confeccionà un herbari de plantes rosselloneses.

Aurora Patriótica Mallorquina

9 Respostes

(Palma de Mallorca, 15 juny 1812 – 19 desembre 1813)

Diari liberal en castellà. Defensava la Constitució de Cadis. Deixà de sortir del 29 d’abril al 19 de maig de 1813; després reaparegué.

Malgrat la seva moderació, va ésser fortament combatut pel clergat i altres elements absolutistes, que perseguiren els redactors i fins i tot els subscriptors; els exemplars foren cremats, i la lectura prohibida sota pena d’excomunió major.

Alquié, Aleix

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1812 – França ?, 1865)

Metge. Professor de cirurgia a la facultat de medicina de Montpeller, autor de diverses obres mèdiques.

Amb el nom d’operació d’Alquié, hom ha descrit una tècnica de fixació de la matriu mitjançant escurçament dels lligaments rodons.

Albufera, ducat d’

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX – )

Títol atorgat per Napoleó l’any 1812, a favor del mariscal francès Louis Gabriel Suchet, com a recompensa d’haver pres la ciutat de València (9 de gener de 1812); el títol fou confirmat el 1819.

Mort el mariscal Suchet el 1826, el seu fill Napoleon Suchet (1813-77) esdevingué segon duc de l’Albufera. El títol es conservat pels seus descendents.

Ensems amb el títol, Suchet adquirí la propietat del lloc, que conservà fins a la retirada dels francesos de València (5 de juliol de 1813).

Essent la fotja l’ocell més apreciat de l’Albufera, el mariscal Suchet fou anomenat popularment a València Duc de les Fotges.

Aguiló i Forteza, Tomàs

12 Respostes

(Palma de Mallorca, 31 maig 1812 – 30 novembre 1884)

Escriptor. Fill de Tomàs Aguiló i Cortès, i cosí de Marià Aguiló i Fuster. Començà en castellà, però un cop iniciat el moviment literari de la Renaixença, va intervenir-hi com un dels seus propagadors a les Illes Balears.

Es donà a conèixer en publicar l’oda castellana A la conquista de Mallorca (1832). Inicià la seva obra catalana amb el llibre Poesies fantàstiques en mallorquí (1852). La seva obra poètica mostra dos aspectes diferents: un de to popular i humorístic en Rimas varias (1846-50) i un altre procedent del romanticisme alemany, tant d’estil com de contingut, en les Baladas escritas en mallorquín (1858), narracions en forma de romanç d’ambient fúnebre i misteriós. També publicà A la sombra del ciprés (1863).

Les seves Obras en prosa y en verso (vuit volums) es van publicar a Palma de Mallorca (1882-85). En castellà fou notable poeta religiós en Poesías Sagradas (1851).

Fou un dels fundadors de la revista “La Palma” i col·laborà a les revistes “La Fe” i “La Unidad Católica”. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Fou el pare d’Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló.