Arxiu d'etiquetes: 1773

Cabezas, Francesc

Deixa un comentari

(Énguera, Canal de Navarrés, 1709 – València, 1773)

Arquitecte barroc i religiós franciscà. Les seves obres tenen un cert aire valencià orientalitzant.

Hom li atribueix el temple annex al monestir de Santa Bàrbara, a Alzira (1729), amb cúpula de ceràmica amb llanterna, element característic del seu art. Acabà un bon nombre d’esglésies ja començades, com la de Nostra Dona de Sales, a Sueca (1753).

La seva obra més important és el projecte de l’església de planta rodona de San Francisco el Grande, a Madrid (1761).

Com a escultor se li déu l’altar major de l’església de Sant Maur, a Alcoi (1748-53), amb un retaule d’un barroquisme desbordant, avui desaparegut.

Balanzat d’Orvay i Briones, Ignasi

2 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1773 – Madrid, 30 octubre 1837)

Mariscal de camp. Germà de Lluís.

Fou ministre de la Guerra (octubre 1837) en el govern d’E. Bardaxí.

Ferrer -varis/es bio-

1 Resposta

Andreu Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – Itàlia ?. 1801)  Religiós jesuïta. Passà a Itàlia l’exili forçat per l’expulsió del seu orde. Escriví en castellà diverses obres piadoses.

Antic Ferrer  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.

Bonifaci Ferrer  (Catalunya ?, segle XIV)  Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.

Esteve Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).

Esteve Ferrer  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744)  Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.

Francesc de la Concepció Ferrer  (Barcelona, 1773 – 1821)  Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.

Gregori Ferrer (València, segle XVI – 1604)  Poeta i prevere. Mestre en arts (1578) i catedràtic de filosofia (1588). Ingressà (1592) a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’Industria, on llegí diverses composicions poètiques, en general de tema religiós, i discursos. Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris (1586).

Guerau Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII)  Escultor. Demostrà especial encert en les imatges religioses.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, 1759 – 1833)  Polígraf. Estudià a Montpeller. Conreà la literatura, la música i la pintura. Excel·lí especialment en aquest darrer art, conreant sobretot els temes religiosos i més encara, el retrat. Entre els seus deixebles hi hagué el notable pintor Agustí Buades.

Joan Bartomeu Ferrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.

Joan Francesc Ferrer  (Barcelona, segle XVII)  Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.

Josep Ferrer  (València, segle XVII – 1682)  Franciscà. És autor d’obres filosòfiques en llatí.

Josep Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – segle XVIII)  Pintor. És autor d’obres de caràcter religiós.

Lleonard Ferrer  (València, vers 1623 – 1695)  Matemàtic i astrònom. Professà a l’orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690.

Lluís Ferrer  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.

Miquela Ferrer  (País Valencià, segle XVIII – 1804)  Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1777).

Pere Ferrer  (Illes Balears, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós.

Pere Joan Ferrer  (Illes Balears, segle XVIII – 1747)  Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l’alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada.

Plàcid Ferrer  (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645)  Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.

Simó Ferrer  (Barcelona, 1751 – segle XVIII)  Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l’època en la seva especialitat.

Vicenç Ferrer  (Barcelona, segle XVI – 1632)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.

Codolar, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1721 – Oviedo, Astúries, 1773)

(o Antoni)  Tractadista musical. Monjo de Montserrat, fou deixeble del pare Benet Esteve.

Escriví el tractat Examen musical, en què tracta de la tècnica musical de l’època, amb exemples vocals de compositors montserratins.

Fontanelles i Calaf, Francesc Xavier

1 Resposta

(Capellades, Anoia, 1773 – Barcelona, 1852)

Comerciant de colonials. Primer marquès de Casa Fontanelles (1849).

Establert a Vilanova i la Geltrú, durant el Trienni Constitucional s’establí a Barcelona. Organitzà un petit negoci de banca i des del 1842 fou comissionat del Banco de San Fernando.

Membre de diverses societats, era de la junta de govern dels Caminos de Hierro del Norte de España. Defensor del proteccionisme, el 1830 va ésser vocal de la Junta de Comerç.

El 1852 promogué un procés d’usurpació d’estat civil contra un impostor que pretenia d’ésser un fill seu segrestat el 1845 i que fou famós (durà fins al 1865) per les doctrines jurídiques establertes amb motiu de la seva discussió.

Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico

1 Resposta

(Barcelona, 7 gener 1762 – 30 maig 1773)

Diari. Dirigit per P.A. Tarazona, que durà, segons sembla, fins al 28 de febrer de 1762, amb un total de 53 números.

Reaparegué el 1772, amb el nom de “Diario evangélico, histórico-político”, però només durà 6 dies, i fou substituït per un “Diario curioso, histórico, erudito, comercial, civil y económico”, del qual es conserven 419 números, que arriben fins al 1773.

Davant les dificultats de poder-lo publicar diàriament, continuà en forma de setmanari, amb el títol de “Semanario curioso, erudito, comercial y económico“, del qual sortiren 62 números.

Cermeño, Juan Martín

5 Respostes

(Ciudad Rodrigo, Castella, 25 juny 1700 – Barcelona, 17 febrer 1773)

Enginyer militar. Comandant del cos d’enginyers a Catalunya i inspector general a Madrid.

Al Principat dirigí la reforma i ampliació del castell de Montjuïc (1751), la construcció del castell de Figueres (1752), intervingué en el projecte de la capella de la Universitat de Cervera (1751) i fou el responsable del projecte definitiu de la Barceloneta.

Andriani i Escofet, Lluís Maria

1 Resposta

(Barcelona, 24 setembre 1773 – Madrid, 27 juliol 1865)

Militar. Germà de Sever Lleonard. La seva participació en la defensa de Tudela, durant la guerra contra Napoleó, li valgué el grau de coronel; l’agost de 1811 fou nomenat governador del castell de Sagunt.

Assetjat per Suchet, pogué resistir el primer assalt (28 setembre) i fou ascendit a brigadier; però després d’un segon assalt, hagué de rendir la fortalesa (26 octubre). Restà presoner a França fins al 1814.

Fou acusat d’haver rendit massa fàcilment Sagunt (acusació a la qual contribuïren les memòries del mateix Suchet) i es defensà amb una Memoria sobre la defensa de Sagunto en 1811 (1838).

Bolòs i Germà, Francesc Xavier de

5 Respostes

(Olot, Garrotxa, 26 maig 1773 – 25 setembre 1844)

Farmacèutic i naturalista. Era net d’Antoni de Bolòs i Ferrussola. Tingué una participació important en el descobriment dels volcans de la Garrotxa i del Gironès, dels quals publicà una memòria Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de Olot (1820, 2a. edició, 1841). Inicià i sostingué durant molts anys les observacions meteorològiques a Olot.

Juntament amb Pierre André Pourret, féu exploracions florístiques, confeccionà un herbari amb 6.000 espècies, conservat actualment a l’Institut Botànic de Barcelona, i escriví Plantarum olotensium catalugus, en 24 volums i que romangué inèdit fins l’any 1936. També redactà un catàleg dels animals d’Olot, publicat el 1895. S’interessà també per la numismàtica.

Participà en el moviment artístic olotí de l’època i estimulà l’obra de diversos artistes; ell mateix es distingí per les seves pintures d’iconografia vegetal.

Fou membre corresponent de les Acadèmies de Ciències i Arts, de Medicina i Cirurgia i de Bones Lletres, de Barcelona, i es relacionà amb les grans personalitats científiques europees de l’època.