Arxiu d'etiquetes: 1773

Fontanelles i Calaf, Francesc Xavier

(Capellades, Anoia, 1773 – Barcelona, 1852)

Comerciant de colonials. Primer marquès de Casa Fontanelles (1849).

Establert a Vilanova i la Geltrú, durant el Trienni Constitucional s’establí a Barcelona. Organitzà un petit negoci de banca i des del 1842 fou comissionat del Banco de San Fernando.

Membre de diverses societats, era de la junta de govern dels Caminos de Hierro del Norte de España. Defensor del proteccionisme, el 1830 va ésser vocal de la Junta de Comerç.

El 1852 promogué un procés d’usurpació d’estat civil contra un impostor que pretenia d’ésser un fill seu segrestat el 1845 i que fou famós (durà fins al 1865) per les doctrines jurídiques establertes amb motiu de la seva discussió.

Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico

(Barcelona, 7 gener 1762 – 30 maig 1773)

Diari. Dirigit per P.A. Tarazona, que durà, segons sembla, fins al 28 de febrer de 1762, amb un total de 53 números.

Reaparegué el 1772, amb el nom de “Diario evangélico, histórico-político”, però només durà 6 dies, i fou substituït per un “Diario curioso, histórico, erudito, comercial, civil y económico”, del qual es conserven 419 números, que arriben fins al 1773.

Davant les dificultats de poder-lo publicar diàriament, continuà en forma de setmanari, amb el títol de “Semanario curioso, erudito, comercial y económico“, del qual sortiren 62 números.

Cermeño, Juan Martín

(Ciudad Rodrigo, Castella, 25 juny 1700 – Barcelona, 17 febrer 1773)

Enginyer militar. Comandant del cos d’enginyers a Catalunya i inspector general a Madrid.

Al Principat dirigí la reforma i ampliació del castell de Montjuïc (1751), la construcció del castell de Figueres (1752), intervingué en el projecte de la capella de la Universitat de Cervera (1751) i fou el responsable del projecte definitiu de la Barceloneta.

Andriani i Escofet, Lluís Maria

(Barcelona, 24 setembre 1773 – Madrid, 27 juliol 1865)

Militar. Germà de Sever Lleonard. La seva participació en la defensa de Tudela, durant la guerra contra Napoleó, li valgué el grau de coronel; l’agost de 1811 fou nomenat governador del castell de Sagunt.

Assetjat per Suchet, pogué resistir el primer assalt (28 setembre) i fou ascendit a brigadier; però després d’un segon assalt, hagué de rendir la fortalesa (26 octubre). Restà presoner a França fins al 1814.

Fou acusat d’haver rendit massa fàcilment Sagunt (acusació a la qual contribuïren les memòries del mateix Suchet) i es defensà amb una Memoria sobre la defensa de Sagunto en 1811 (1838).

Bolòs i Germà, Francesc Xavier de

(Olot, Garrotxa, 26 maig 1773 – 25 setembre 1844)

Farmacèutic i naturalista. Era net d’Antoni de Bolòs i Ferrussola. Tingué una participació important en el descobriment dels volcans de la Garrotxa i del Gironès, dels quals publicà una memòria Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de Olot (1820, 2a. edició, 1841). Inicià i sostingué durant molts anys les observacions meteorològiques a Olot.

Juntament amb Pierre André Pourret, féu exploracions florístiques, confeccionà un herbari amb 6.000 espècies, conservat actualment a l’Institut Botànic de Barcelona, i escriví Plantarum olotensium catalugus, en 24 volums i que romangué inèdit fins l’any 1936. També redactà un catàleg dels animals d’Olot, publicat el 1895. S’interessà també per la numismàtica.

Participà en el moviment artístic olotí de l’època i estimulà l’obra de diversos artistes; ell mateix es distingí per les seves pintures d’iconografia vegetal.

Fou membre corresponent de les Acadèmies de Ciències i Arts, de Medicina i Cirurgia i de Bones Lletres, de Barcelona, i es relacionà amb les grans personalitats científiques europees de l’època.