Arxiu d'etiquetes: 1412

Despont, Pere

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – Sagunt, Camp de Morvedre, 1412)

Cavaller. Secundà el governador de València Arnau Guillem de Bellera als seus esforços per expulsar les companyies castellanes que havien penetrat al reialme per engruixir els efectius del bàndol de Centelles, partidaris de Ferran I d’Antequera.

Morí amb el governador a la batalla de Morvedre, on les forces sortides de València resultaren vençudes pels invasors.

Als mesos precedents, un Pere Despont havia actuat d’enllaç entre el Parlament català i el papa Benet XIII.

Centelles i de Cervelló -germans-

4 Respostes

Eren fills d’Eimeric (II) de Centelles i de Vilanova, i també germans de Gilabert (VII) de Centelles i de Perellós.

Eimeric de Centelles i de Cervelló  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Baró de Torralbes. Fou el fundador de la branca de Gagliano i Pedralba. Majordom de l’infant Alfons. Es casà amb Òria de Calataiud, vescomtessa de Gagliano, i foren pares de Guillem Ramon (I) de Centelles i de Pere Sanxis de Centelles-Calataiud.

Guillem Ramon de Centelles i de Cervelló  (País Valencià, segle XIV – Sagunt, Camp de Morvedre, 1412)  Baró de Torralbes. Tots els germans intervingueren, com llur pare, en les lluites de bandositats valencianes contra els Soler. També lluità per la causa de Ferran I d’Antequera, durant l’interregne, amb el bàndol dels Centelles, i morí en la batalla de Morvedre.

Cardona i de Villena, Alfons de

3 Respostes

(Sicília, Itàlia, vers 1412 – 1452)

Primer comte de Reggio. Segon fill d’Antoni de Cardona i de Luna, virrei de Sicília, i d’Elionor de Villena. Amb el seu germà Pere, comte de Collessano, serví el rei Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Tots dos caigueren presoners a Ponça, juntament amb el sobirà (1435). Més tard es distingí a la batalla de Sessano (1444).

Establert a Sicília, s’hi casà amb Caterina de Peralta, baronessa de Chiusa. Fou fet comte de Reggio i mestre justicier de Sicília (1451-52). El seu llinatge fou continuat pel seu fill Antoni de Cardona i de Peralta.

Lleonard de Sorts li dedicà una llarga composició elogiosa.

Dalmau -varis bio-

1 Resposta

Dalmau  (Peralada ?, Alt Empordà, segle X – segle XI)  Primer vescomte de Peralada entre els coneguts. N’hi ha notícies de l’any 1010 al 1017.

Dalmau  (Tarragona, segle XV)  Joglar. Fou un prestidigitador extraordinari. Viatjà per diversos països i hi assolí grans èxits. La Inquisició espanyola el perseguí repetidament, atribuint a bruixeria la seva habilitat.

Bernat Dalmau  (Catalunya, segle XIV – Palerm, Sicília, Itàlia, 1412)  Abat de Santes Creus (1402-12). A la mort de Martí I l’Humà (1410), presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València (novembre 1410 – març 1411) i a Sicília (desembre 1411 – febrer 1412), preparatòries per al Compromís de Casp. Morí al castell de Solento (Palerm) sense poder acabar la segona missió.

Felip Ignasi Dalmau  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Fill de Sebastià Dalmau i Oller. Després de la guerra de Successió romangué a Barcelona. Obtingué de Felip V de Borbó el privilegi de cavaller.

Jeroni Dalmau  (Catalunya, segle XVI)  Jurista. És autor d’un Diccionari jurídic.

Pere Dalmau  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a les campanyes del Rosselló de 1343 i 1344, dirigides per Pere III el Cerimoniós per desposseir Jaume III de Mallorca dels seus dominis. Fou membre del consell reial.

Ramon Dalmau  (Catalunya, segle XI – Lleida ?, 1094)  Prelat. Fou elegit per aclamació bisbe de Lleida, confirmat pel papa Gregori VII. Destacà pel seu saber i per l’austeritat dels seus costums, la qual cosa el convertí en un eficaç reformador de la vida eclesiàstica. El seu episcopat pertany al període de dominació musulmana.

Alfons I de Gandia

18 Respostes

(Gandia, Safor, 1332 – 5 març 1412)

Comte de Ribagorça i Prades, marquès de Villena i duc de Gandia. Fill de l’infant Pere I d’Empúries i de Joana de Foix. Pel seu pare era cosí de Pere III el Cerimoniós. D’ell heretà els comtats de Ribagorça i Prades.

Fou capità general del regne de València. Ajudà Enric de Trastàmara en la seva lluita contra Pere el Cruel i això li valgué el marquesat de Villena. Posà fi a la invasió del comte d’Armanyac (1389-90) i, més tard, fou nomenat tutor d’Enric III de Castella.

El 1399 rebé el títol de duc de Gandia, gràcies als serveis prestats al rei Martí I l’Humà. Quan aquest morí sense fills, Alfons de Gandia presentà la seva candidatura a la successió, però morí el 1412 abans de celebrar-se la reunió de Casp.

Fou succeït pel seu fill Alfons II de Gandia.

Desplà, Ramon

5 Respostes

(Catalunya, 1412 – segle XV)

Fill de Ramon i d’Elisabet. Es casà (1436) amb Constança Serra i Destorrent.

Tenia una galera grossa i, viatjant sol o amb el seu germà Pere, mantingué relació comercial amb Llevant, Tunís, Almeria, etc.

En el govern municipal, es destacà durant el predomini de la Busca, partit en el qual actuà també el seu fill Ramon Desplà. Un altre germà seu fou Francesc.

Castellbó -varis/es bio-

Deixa un comentari

Arnau de Castellbó  * Veure> Arnau I de Castellbó  (vescomte de Castellbó, 1185-1226).

Elisabet de Castellbó  (Catalunya, segle XIV – França, 1412)  Comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbó (1399-1412). Muller d’Arquimbald I de Grailly i mare de Joan I de Foix.

Ermessenda de Castellbó  * Veure> Ermessenda de Castellbó  (comtessa de Foix, 1208-30).

Gastó II de Castellbó  * Veure> Gastó IV de Foix  (comte de Foix i vescomte de Castellbó, 1436-72).

Mateu de Castellbó  * Veure> Mateu I de Foix  (vescomte de Castellbó, 1381-99, i comte de Foix, 1391-99).

Pere I de Castellbó  * Veure> Pere I de Castellbó  (vescomte de Castellbó, segle XII).

Ramon de Castellbó  * Veure> Ramon II de Castellbó  (vescomte de Castellbó i Cerdanya, 1151-85).

Roger I de Castellbó  * Veure> Roger IV de Foix  (vescomte de Castellbó, 1230-65, i comte de Foix, 1241-65).

Roger Bernat I de Castellbó  * Veure> Roger Bernat II de Foix  (comte de Foix i vescomte de Castellbó, 1223-41).

Roger Bernat II de Castellbó  * Veure> Roger Bernat III de Foix  (comte de Foix i vescomte de Castellbó, 1265-1302).

Roger Bernat III de Castellbó  * Veure> Roger Bernat III de Castellbó  (vescomte de Castellbó, 1315-50).

Roger Bernat IV de Castellbó  * Veure> Roger Bernat IV de Castellbó  (vescomte de Castellbó, 1350-81).

Casp, Compromís de -1412-

68 Respostes

(Casp, Aragó, 24 juny 1412)

Acord adoptat del compromís pres a Alcanyís (Aragó) d’elegir nou jutges o compromissaris dels regnes de la Corona de Catalunya-Aragó -tres d’Aragó, tres del Principat i tres del País Valencià- per declarar el successor de Martí I l’Humà, mort sense hereu directe.

Els principals pretendents eren: el comte Jaume II d’Urgell, besnét per línia masculina d’Alfons II el Franc; Frederic de Luna, fill natural de Martí I el Jove; Lluís d’Anjou, nét per línia femenina de Joan I el Caçador; Alfons II de Gandia i Ferran de Trastàmara, besnét per línia femenina de Pere III el Cerimoniós.

Tot i que el pretendent amb més drets era el comte d’Urgell, la força i el nombre dels enemics del comte, l’animadversió dels parlamentaris aragonesos, la campanya en contra empresa per sant Vicent Ferrer i el papa Benet XIII, partidaris de Ferran d’Antequera, i les poques simpaties que despertava entre la burgesia, juntament amb la presència de tropes enviades per Ferran al regne de València, van fer necessària una solució pactada entre els parlamentaris d’Aragó i el Principat consistent en la designació de jutges que havien de resoldre el conflicte.

Els compromissaris, la majoria partidaris de Ferran, reunits a Casp, dictaren sentència favorable a Ferran de Castella, home poderós i favorable als interessos de l’aragonès papa Benet, i d’aquesta manera va ser introduïda la nova dinastia Trastàmara a la Corona de Catalunya-Aragó.

Bellera, Arnau Guillem de

4 Respostes

(Pallars, segle XIV – Sagunt, Camp de Morvedre, 27 febrer 1412)

Noble. L’any 1396 defensà el Pallars contra les tropes del comte de Foix. Fou veguer de Barcelona i del Vallès del 1399 al 1405, i lloctinent reial a Cervera (1406).

Des del 1409 fou governador general del regne de València amb la missió de pacificar les bandositats del regne. Contrari a Ferran I d’Antequera, actuà afavorint el bàndol dels Vilaragut en contra dels Centelles.

L’any 1412, en l’última acció important contra Ferran d’Antequera, s’enfrontà a un exèrcit castellà a la batalla de Morvedre i fou vençut i mort.

Els vencedors forçaren el seu fill, Arnau Guillem de Bellera, a passejar el cap del seu pare, clavat en una llança, entre llurs files.

Aquesta derrota facilità la resolució de la qüestió successòria en el compromís de Casp.