(Catalunya, 1155 – 1226)

Vescomte de Castellbò (1185-1226). Fill i successor de Ramon II i d’Ermessenda. Casat, ja el 1185, amb Arnalda de Caboet. Tenia en comanda d’Alfons I de Catalunya els castells de Sant Martí i de Miralles a Cerdanya.

Entrà en conflicte amb el comte Ermengol VIII d’Urgell, que veia en recel els nombrosos castells aixecats per Arnau I, però entre ells foren signats acords el 1190 i el 1194. També sorgiren dificultats amb els bisbes d’Urgell a causa dels dominis de la casa de Caboet, però el 1199 fou signada la pau; uns dies després, Arnalda de Caboet cedí al vescomte els seus drets sobre les valls de Caboet, d’Andorra i de Sant Joan; un nou acord el 1201 (confirmat el 1206) reservà els drets de les esglésies d’Urgell i d’Organyà a les tres valls.

El 1202 foren firmats els capítols matrimonials entre l’hereva dels vescomtes, Ermessenda, i el futur comte Roger Bernat II de Foix, fet que provocà l’oposició del bisbe i del comte d’Urgell; Arnau I fou fet presoner per Ermengol VIII, però recobrà la llibertat (1203) gràcies a la intervenció de Pere I de Catalunya. A la mort d’Ermengol VIII, Arnau féu costat a les pretensions de Ponç de Cabrera al comtat d’Urgell.

Adepte del catarisme, lluità en la guerra albigesa contra les forces de Simó de Montfort, donà asil als càtars i impedí els procediments eclesiàstics contra aquests. Una sentència de l’any 1269 ordenà que les seves restes fossin exhumades i separades de la sepultura eclesiàstica.