(Alt Urgell, segle XII)

Jurisdicció feudal, que comprenia originàriament les valls de Castellbó (dita de Castell-lleó fins a mitjan segle XI), d’Aguilar i de Pallerols.

El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbó al vescomte Guillem d’Urgell.

Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbó, besnét de Guillem, amb la vescomtessa Sibil·la de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell (després dit d’Àger), que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbó, després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt Urgell (vescomtat d’Urgell).