Arxiu d'etiquetes: comtat Foix

Margarida I de Bearn

(Bearn, França, vers 1245 – Foix, França, 1319)

Vescomtessa de Bearn, Marsan i Gabardà, comtessa en part de Bigorra, baronessa de Castellvell i de Montcada (1290-1319) i comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, com a muller de Roger Bernat III de Foix.

Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn; el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema de Bearn, i, si aquesta moria sense descendència -com així fou-, aquests passarien a Margarida o a la germana Mata de Montcada.

Guillema, vídua de l’infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern (1302). Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit (mort el 1303) i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l’herència dels Montcada en nom de la seva mare (1309), enfront dels Armanyac.

Ximena de Barcelona

(Catalunya, vers 1095 – segle XII)

Comtessa de Besalú i de Foix. Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva primera muller Maria Roderic, filla del Cid.

Es casà el 1118 amb el futur Roger III de Foix.

Roger Bernat III de Foix

(Foix, França, 1243 – Tarascó, França, 3 març 1302)

Comte de Foix (1265-1302) i vescomte de Castellbó (Roger Bernat II). Fill i successor del comte Roger IV de Foix.

Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament (1252) amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat (1290) i les baronies de Montcada i Castellvell.

A la mort del seu oncle el comte Àlvar d’Urgell (1267) intervingué en les lluites successòries d’aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó. En signar-se la pau (1269), el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbó malgrat el crim d’heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda.

Li calgué, però, presentar-se davant els inquisidors, consentir que els cossos d’aquells seus avantpassats fossin desenterrats i bandejats del lloc sagrat i satisfer al monarca la quantitat de 45.000 sous.

No sotmetre’s al rei de França Felip III l’Ardit li costà la confiscació temporal del comtat (1272-75) i un any i mig de captiveri a Carcassona.

A Catalunya fou l’ànima de les dues rebel·lions nobiliàries dels anys 1274 i 1280, en la darrera de les quals fou fet presoner per Pere II el Gran a Balaguer. No fou alliberat fins tres anys més tard (1283), mitjançant la promesa de cedir a la corona el vescomtat de Castellbó, en canvi d’altres possessions que li foren assignades a l’interior del país i lluny de la frontera.

Un cop lliure es negà, però, a complir el pacte, i el 1285, desitjós de recuperar els seus dominis i àvid de venjança, participà personalment, al servei del rei de França, en la invasió del Principat.

Els cèlebres pariatges d’Andorra (1278-88), subscrits per ell amb el bisbe d’Urgell, Pere d’Urtx, constitueixen encara avui el fonament jurídic de la consenyoria andorrana.

També obtingué importants concessions dels seus nebots el comte Ermengol X d’Urgell i Àlvar d’Urgell, vescomte d’Àger, abans de llur marxa a la guerra de Sicília (1298).

Nogensmenys les seves pretensions en el comtat urgellenc toparen amb la resolta oposició de Jaume II de Catalunya-Aragó, al qual l’enfrontà semblantment l’ajut prestat al seu cunyat Arnau I d’Espanya, vescomte de Coserans, aspirant al soli comtal pallarès.

Roger Bernat II de Foix

(Foix, França, 1195 – 26 maig 1241)

Comte de Foix (1223-41) i vescomte de Castellbó (Roger Bernat I). Fill i successor del comte Ramon Roger I.

Pel seu primer matrimoni amb Ermessenda, vescomtessa de Castellbó i de Cerdanya, senyora de les valls d’Andorra, Cabó i Sant Joan, regí també aquestes possessions durant la minoritat de llur fill Roger IV de Foix.

El 1226 prestà homenatge al bisbe, Pere de Puigverd, per les valls, reiterat el 1232. Figura destacada de la resistència occitana contra la croada anti-albigesa (1211-26) es reconcilià amb l’església l’any 1229.

Això no obstant, la protecció atorgada als albigesos i la negativa a l’establiment de la inquisició en els seus estats li valgueren una nova excomunió del bisbe Ponç de Vilamur (1237), que no li fou llevada fins el 1240.

Tingué també diferències amb el comte Nunó I de Rosselló, a les quals posà terme un conveni (1233) completat per altres acords parcials (1236-37), que fixà els drets respectius al Donasà i la Cerdanya. El 1236 assistí a les corts de Montsó com a vassall dels reis de Catalunya-Aragó.

Les aliances matrimonials, per ell hàbilment promogudes, amb els Cardona i els Cabrera, successors aquests dels comtes d’Urgell, contribuïren considerablement a augmentar la influència i les possibilitats d’intervenció dels comtes foixencs en la política catalana.

Roger Bernat I de Foix

(Foix, França, 1130 – novembre 1188)

(dit el Gras) Comte de Foix (1149-88). Fill i successor de Roger III de Foix i de Ximena de Barcelona, i germà de Dolça de Foix.

Fou un fidel aliat del seu oncle Ramon Berenguer IV de Barcelona, que reconegué com a senyor i amb el consentiment del qual s’amullerà (1511) amb Cecília de Carcassona-Besiers, filla del vescomte Ramon Trencavell I.

Prestà semblantment homenatge al seu successor Alfons I de Catalunya-Aragó, que, després del tractat amb Ramon V de Tolosa sobre Provença (1185), el nomenà governador d’aquell comtat.

Volgué ésser enterrat al monestir de Bolbona, esdevingut cistercenc l’any 1150.

Fou el primer, segons sembla, a usar l’escut heràldic del seu llinatge, tres pals de gules sobre camper d’or. El seu fill i successor fou Ramon Roger I de Foix.

Roger IV de Foix

(Foix, França, segle XIII – 24 febrer 1265)

Comte de Foix (1241-65) i vescomte de Castellbò (Roger I, 1230-65). Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò (1230).

Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d’Urgell.

Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat (1241), l’abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se’n vassall immediat (1243).

El 1245 prestà així mateix homenatge a Jaume I de Catalunya-Aragó, pels castells de So i Queragut i les viles d’Évol i Estavar. Es negà, en canvi, a reconèixer la senyoria dels bisbes d’Urgell sobre les valls de Cabó, Sant Joan i Andorra.

Els greuges mutus foren sotmesos al tribunal del papa Innocenci IV (1243), sota la protecció del qual el comte posà els seus dominis. Després d’un llarg procés, en què acredità els seus dots diplomàtics, aconseguí, amb la deposició del bisbe Ponç de Vilamur i l’aixecament de l’excomunió llançada contra ell (1256), un assenyalat triomf personal. Roger també tingué conflictes amb el seu veí, el comte de Pallars.

Concertà casaments molt avantatjosos per a les seves filles: Agnès amb el comte Esquivat I de Bigorra, Sibil·la amb el vescomte Eimeric IV de Narbona, Felipa amb el vescomte Arnau I de Coserans, i Esclarmunda amb el rei Jaume II de Mallorca, els quals, d’altra banda, contribuïren en gran manera a reforçar el prestigi del seu llinatge.

Roger III de Foix

(Foix, França, segle XI – 1148)

Comte de Foix (1124-48). Fill de Roger II i de la seva segona muller, Estefania de Besalú.

En les rivalitats entre les cases comtals de Tolosa i Barcelona, mantingué una actitud neutral, favorable als propis interessos, si bé el seu casament amb Ximena de Barcelona (vers el 1117), filla de Ramon Berenguer III, marcà, de fet, una preferència que havia de contribuir a l’increment de les relacions amb Catalunya i a facilitar la política d’expansió occitana dels darrers comtes barcelonins i dels seus immediats successors.

Roger II de Foix

(Foix, França, segle XI – 1124)

Comte de Foix (1072-1124). Fill del comte Pere I i de Lergarda.

Participà a la primera croada (1095) i abans de la partença cedí a la seva cosina segona, la comtessa Ermengarda de Carcassona i Rasès, i al fill d’aquesta, el vescomte Bernat Ató I, els drets que tenia en aquells comtats i els reconegué també la successió en el comtat de Foix, cas de morir sense descendència legítima.

Excomunicat pels papes Urbà II i Pasqual II, a causa de la retenció indeguda de béns eclesiàstics, el 1111 signà un pariatge amb l’abadia de Sant Antoni de Pàmies, després d’haver-la restaurada, referent a les atribucions respectives sobre el castell i la vila del mateix nom, considerat com el més antic dels nombrosos convenis d’aquesta mena concertats pels comtes de Foix amb diferents monestirs i esglésies dels seus estats, abans dels famosos pariatges andorrans del 1278 i el 1288 amb els bisbes d’Urgell.

Roger I de Foix

(Foix, França, segle XI – 1067)

Primer comte de Foix (1035-67). Fill del comte Bernat I de Carcassona.

La plena possessió dels territoris, l’obtingué només després de la mort (1050/51) del seu oncle el comte Pere I de Carcassona, bisbe de Girona i germà d’Ermessenda, esposa de Ramon Borrell I de Barcelona, el qual, en virtut del testament del seu pare el comte Roger I de Carcassona i del conveni celebrat amb el nebot (1034/35), compartí amb ell el domini dels comtats de Carcassona i de Foix, el darrer fins aleshores encara no ben delimitat.

De la muller, Amícia, no tingué descendència i fou succeït en el comtat pel seu germà Pere I.

Joana d’Urgell

(Saragossa o Sixena, Aragó, 1414 – Saragossa, vers 1455)

Comtessa de Foix, de Cardona i de Prades. Filla del comte Jaume II d’Urgell el Dissortat i d’Isabel, filla de Pere el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià. Nasqué poc després de l’empresonament (1413) del seu pare al castell d’Urueña (Valladolid).

Morta la seva mare (1424), abandonà Alcolea, on residia, i s’instal·là a la cort de la reina Maria, esposa d’Alfons IV.

Es casà (1436) amb Joan I de Foix i, vídua al cap de poc, fou obligada a deixar el comtat de Foix (1444), i es maridà amb Joan Ramon Folc III de Cardona.