(Catalunya, vers 1340 – 1402)

Senyor de Calonge i de Bestracà. Fill i hereu de Berenguer de Cruïlles i de Bestracà, a qui succeí el 1350 sota la custòdia de la mare Agraïda de Mosset.

Vers el 1368 vengué Bestracà a Pere Blan, i el 1371 Calonge fou reincorporat a la corona per Pere III de Catalunya-Aragó.

Féu les primeres armes en la guerra contra Castella (1363); el 1371 fou almirall a Sardenya i lluità a Càller contra els Arborea; el 1375 actuà d’ambaixador a França prop del duc d’Anjou.

A la cort de Montsó de 1383 fou un dels dirigents de l’oposició, però després serví Joan I, i el 1391 fou camarlenc del rei Martí a Sicília, on es distingí en la repressió de la revolta dels barons. Fou premiat amb extenses baronies a l’illa, com la de Francofonte, que heretà el seu segon fill, Joan.

El 1393 era capità general de l’estol que havia d’anar a Sardenya, i després serví el rei Martí en la diplomàcia i en l’administració.

En morir el seu parent Gilabert (VII) de Cruïlles (1395), sostingué un plet, mal conegut, amb la línia principal del llinatge, resolt per la sentència del 1399, en virtut de la qual retornà la baronia de Cruïlles a la vídua, Elvira de Puigpardines, en canvi de 1.524 lliures.

El 1394 comprà el castell de Sant Esteve de Palamós.