(Catalunya, 1340 – Balaguer, Noguera, 1408)

Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1347-1408). Fill de Jaume I d’Urgell i de Cecília de Comenge. Succeí el seu pare amb els Cabrera i els Rocabertí.

Actuà al costat del seu oncle Pere III el Cerimoniós contra el germà consanguini d’aquest, Ferran (1358), i en la guerra contra Pere I de Castella defensant Terol, Monreal i Daroca (1363) i acudint en ajut d’Oriola (1364).

El rei el féu lloctinent seu al Regne de València (1365) i com a tal recuperà Sogorb; després li donà la baronia de Fraga (1369).

No trigà a retirar-se als seus estats, on féu construir la seva casa de camp a Balaguer, el castell d’Agramunt, l’església de Castelló de Farfanya i el claustre d’Àger. Defensà el nord de Catalunya i Aragó contra la invasió del comte de Foix el 1396.

Es casà en primeres noces (1363) amb Beatriu de Cardona, de qui no tingué successió, i en segones, amb Margarida de Montferrat, de qui tingué el seu primogènit i successor Jaume II.