Nom aplicat a la pesta negra ocorreguda al Principat de Catalunya l’any 1348.
Foc de Sant Antoni, el
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1348
Copons -varis/es bio-
Andreu Copons (Catalunya, segle XIV) Arquitecte. Entre 1348 i 1369 treballà a l’església de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
Berenguer de Copons (Catalunya, segle XIV) Cavaller. El 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya, dirigida per l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Elisenda de Copons (Catalunya, segle XIV – Vallbona, Urgell, 1348) Abadessa de la comunitat de Vallbona de les Monges (1341-48). Era germana de Ponç de Copons, l’abat de Poblet. Durant el seu abadiat fou construït el magnífic cimbori del monestir.
Emerenciana de Copons (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVI – Toledo, Castella, 1650) Religiosa caputxina. Professà en 1602 a mans de la fundadora de l’orde Àngela Margarida Prat. Fundà els convents de València, Alzira, Madrid, Granada i Toledo. Gaudí de gran fama per les seves virtuts.
Jaume de Copons (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Serví com a veguer el rei Jaume II el Just. El 1308, arran de la supressió de l’orde del Temple, i en compliment de la disposició reial, anà a emparar-se del castell templer de Puig-reig. Hagué de retre’l amb amenaça de força, després d’una negativa inicial del seu defensor, fra Galceran de Biure.
Joan de Copons (Catalunya, segle XV) Diplomàtic. El seu empresonament per ordre de la reina Joana Enríquez fou un dels detonants de la definitiva ruptura entre la Generalitat i la corona (1462). Un cop alliberat, el Consell del Principat li encomanà diverses missions diplomàtiques prop d’Enric IV de Castella, Lluís XI de França i Eduard IV d’Anglaterra.
Pere Romeu de Copons (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV) Cavaller. Serví a Sardenya. El 1408 era capità del castell de Longosardo.
Ramon de Copons (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1331 havia d’anar a la frustrada croada contra Granada que organitzava Alfons III el Benigne. Fou lloctinent o portantveus del procurador de Catalunya durant part del regnat de Pere III el Cerimoniós. El 1343 intentà, davant els murs de Perpinyà, la rendició de Jaume III de Mallorca. Participà també, com a membre del consell reial, a la segona campanya del Rosselló (1344).
Centelles i Gruny, Bernat de
(Catalunya, segle XIII – 1319)
Fill il·legítim de Bernat (III) de Centelles. Castlà de Sitges, que fou legitimat pel rei Jaume I de Catalunya el 1263.
Es casà amb Saurina de Terrassa, posseïdora de les castlanies de Terrassa i d’Eramprunyà i el casal de Vallparadís, i se’n separà després.
Llur filla i hereva fou Blanca de Centelles i de Terrassa (Catalunya, segle XIV – 1348) No tingué successió dels seus matrimonis amb Guillem Galceran de Cabrenç i amb Guillem de Calders. Fundà la cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís al seu casal de Terrassa (1344), traslladada posteriorment a Montalegre.
Boixadors, Bernat de -varis-
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV – 1343) Fill o potser germà de Guillem de Boixadors. Adquirí la castellania i feu dels Prats de Rei (Anoia) i del castell de la Manresana (Segarra), i morí, sembla, sense successió. La seva herència passà a la branca de l’almirall Bernat de Boixadors.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV – 1348) Fill gran de l’almirall Bernat de Boixadors. Morí en retornar de Sardenya. Pare del següent Bernat.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Fill de l’anterior Bernat i nét de Bernat de Boixadors. Posseí diversos feus a Sardenya, concedits al seu avi i al seu pare, i heretà les terres de la branca primera dels Boixadors: Boixadors, Sant Pere Sallavinera i Sant Mateu de Bages. Participà en la guerra contra Castella en el front d’Aragó. El succeí el seu germà Ramon.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV – segle XV) Fill de Berenguer de Boixadors i de Francesca de Timor. Comprà a Pere III de Catalunya la jurisdicció dels llocs heretats dels seus pares i prengué part en les bandositats entre els Oluja i els Sacirera a Cervera, dins el bàndol dels primers. Fou el pare de Joan.
Bernat de Boixadors (Lleida, segle XIV – segle XV) Botiguer i ciutadà de Lleida. Fou paer per la mà mitjana (1386), comprà a la ciutat el castell i lloc d’Alfarràs (1400) i originà el llinatge dels Boixadors senyors d’Alfarràs, Ivars de Noguera, Andaní (Segrià) i Pinyana (Llitera), que s’extingí el 1697, i l’herència passà als Ribes, després marquesos d’Alfarràs.
Anglesola, Galvany d’ -varis-
Galvany d’Anglesola (Catalunya, segle XIV – Epila, Aragó, 1348) Noble. Pertanyia a la branca dels Anglesola que tenia possessions a Aragó. En 1343 era un dels caps destacats de l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Mallorca per desposseir Jaume III. Comandava una galera del comboi d’invasió. El mateix any participà a la primera campanya del Rosselló, i l’any següent a la segona, que consumaria la despossessió del rei Jaume. En 1347, havent esclatat la pugna entre Pere III i la Unió aragonesa, formà amb aquesta. Morí lluitant a la batalla d’Epila, on els unionistes aragonesos foren batuts.
Galvany d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Noble. En 1354 acompanyà Pere III de Catalunya a l’expedició a Sardenya, durant la qual seria presa definitivament la plaça de l’Alguer.
Gastó, Ramon
(Millà, Noguera, segle XIII – València, 1348)
Canonge i després bisbe de València (1312-48).
Fou canceller de la corona catalano-aragonesa (1320-25) i conseller del rei Jaume II el Just. Mort aquest, residí habitualment a València, on s’oposà a les pretensions territorials del bisbe de Sogorb i defensà, a la cort valenciana del 1329, els furs valencians.
El 1345 fundà una càtedra de teologia a València.
Épila, batalla d’ -1348-
(Épila, Aragó, 21 juliol 1348)
Victòria de Pere III de Catalunya sobre la noblesa de la Unió aragonesa, comandades per l’infant Ferran d’Aragó, germà del rei. El cap de la noblesa es va haver de refugiar a Castella.
Poc temps després a Saragossa, les Corts aboliren els privilegis concedits a la Unió.
Elionor de Portugal
(Portugal, 3 febrer 1328 – Xèrica, Alt Palància, 30 octubre 1348)
Reina de Catalunya. Filla d’Alfons IV de Portugal i de Beatriu de Castella.
Fou la segona muller de Pere III el Cerimoniós, amb qui es va casar a Barcelona el 15 de novembre de 1347 . Es traslladà amb el seu marit a València en plena revolta unionista, més endavant partiren cap a Terol i, a causa de la pesta negra, se n’anaren a Xèrica, on morí.
Cruïlles i de Mallorca, Gilabert (VI) de
(Catalunya, vers 1306 – 1395)
Almirall. Senyor de les baronies de Cruïlles, Peratallada i Begur; fill i hereu (1348) de Gilabert (V) de Cruïlles i Dionís (Catalunya, segle XIII – 1348) Governador de València (1329), com el seu pare Bernat de Peratallada. Es casà amb una filla natural del rei de Mallorca.
Gilabert (VI) fou fet cavaller a la coronació d’Alfons III el Benigne (1329), prengué part en la campanya del Rosselló (1345) i fou alcaid de Morvedre (1348). Participà en l’expedició de Sardenya (1354).
El 1355 acompanyà el rei Pere III el Cerimoniós a Avinyó, i el 1359 prengué part en la defensa de Barcelona contra l’estol castellà. En 1361-62 fou un dels negociadors de la pau amb Castella.
El 1371 fou enviat a Sardenya com a governador de Logudor, i s’hi distingí defensant Càller. El 1374 hom el nomenà capità general de l’illa en morir Berenguer Carròs.
Capità general de la mar el 1377, portà a terme la gesta de Porto Pisano, on foren cremades les galeres de Joan Galeazzo Visconti (1378). Més tard (1382) fou un dels qui portaren a Catalunya la reina Maria I de Sicília.
Governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya el 1384, defensà el país contra el comte d’Empúries, però fou després destituït per Joan I el Caçador (1387). Reconciliat amb el rei i reposat en la governació del Rosselló, defensà el comtat contra la invasió dels Armanyac (1392).
El 1369 adquirí la baronia de Rupit i fou també senyor de Creixenturri pel seu matrimoni (vers 1360) amb Elvira de Puigpardines (morta el 1395), però el 1381 vengué aquest domini a l’abat de Sant Joan de les Abadesses. El 1370 el rei li concedí una fira de 15 dies per a la seva vila de Peratallada.
El 1395 hom li confià el comandament de l’expedició de Sardenya,
En morir, ja molt vell, deixà un fill, Jofre Gilabert (I), menor d’edat, la paternitat del qual fou discutida pels Cruïlles de la línia de Calonge, que pretengueren el patrimoni del difunt i pledejaren, en va, davant el rei. Durant el plet el rei retingué les baronies.
Copons, Ponç de
(Catalunya, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1348)
Abat de Benifassà (1311-16) i XXXII abat perpetu de Poblet (20 maig 1316-29 juliol 1348).
Durant el seu abadiat Poblet conegué una època de prosperitat: prossecució activa de les obres, sobretot el cimbori, incorporació de noves possessions (Castellserà, la Fuliola, Tornabous, Bellmunt i Butsènit). En 1322-23 pogué ajudar amb fortes sumes al finançament de la conquesta de Sardenya.
Hom li deu l’ordre donada a Celestí Destorrents de copiar el manuscrit de la versió catalana del Llibre dels Feits de Jaume I, que es conservava al cenobi, còpia bàsica per a l’estudi del text i famosa per les seves miniatures.
Dades dels Països Catalans 