(Anglesola, Urgell / Barbens, Pla d’Urgell)
Antic terme, esmentat ja el segle XIV, situat entre els dos municipis.
(Anglesola, Urgell / Barbens, Pla d’Urgell)
Antic terme, esmentat ja el segle XIV, situat entre els dos municipis.
(Barbens, Pla d’Urgell, vers 1525 – Barcelona, 1606)
Jesuïta. Company de sant Francesc de Borja a les missions per terres d’Espanya.
Capellà de la cort portuguesa, fundà a Lisboa l’església de Montserrat.
Escriví un estudi dels miracles de sant Francesc de Borja.
(Barbens, Pla d’Urgell, 20 desembre 1875 – Barcelona, 7 novembre 1920)
(Ramon Gener i Isant) Religiós caputxí (1891) i professor de filosofia i teologia.
Publicà una Introductio pathologica ad studium theologiae moralis pro confessoriis (1917) i unes altres obres sobre temes psicològico-morals, com també diversos articles a “Estudios Franciscanos”.
(Barbens, Pla d’Urgell, segle XVI – Lleida, 21 octubre 1582)
Prelat. Fou abat de Vilabertran i el 1580 fou consagrat bisbe de Lleida, després d’un temps de seu vacant que seguí a la mort del seu antecessor Miquel Tomàs.
La seva governació fou curta, i fou succeït a la seu per fra Benet de Tocco.
Poble, al camí de la Fuliola, format per unes quantes cases de camp al voltant de l’antiga església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu. Fou municipi fins a mitjan segle XIX.
La baronia del Bullidor fou comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà, i el 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot; el 1859 el títol passà als Dalmases.
(Barbens, Pla d’Urgell, 20 gener 1890 – Barcelona, 16 gener 1968)
Escriptor. Sota el títol comú d’El trobador de la Mare de Déu, ha publicat reculls poètics dedicats a la devoció mariana de diverses comarques de Catalunya.
Els títols dels seus llibres n’expressen l’abast geogràfic: Per les terres d’Urgell i les Garrigues (1960), Per la Segarra i Pla d’Anoia (1961), Per la Noguera i el Segrià (1963), Pel Pallars i Vall d’Aran (1964).
Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 7,56 km2, 283 m alt, 943 hab (2016)
Situat al nord-oest de Tàrrega, a la plana esquerra del Segre, al mig de la plana d’Urgell, al límit amb la comarca de l’Urgell.
La font principal d’ingressos del municipi prové d’una notable ramaderia, porcina i ovina, complementada per l’agricultura de regadiu, sobretot arbres fruiters (pera i poma), que s’alimenta del canal d’Urgell. Àrea comercial de Tàrrega.
El poble, vora el nucli de Seana, pertanyent al municipi de Bellpuig d’Urgell, és esmentat ja el 1099; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria.
El 1166 l’orde del Temple va adquirir el castell de Barbens i fou creada la comanda de Barbens. Extingits els templers, continuà com a comanda hospitalera.
El terme municipal comprèn també el nucli del Bullidor i el despoblat d’Aguilella, per bé que aquest es troba separat de la resta del territori pel municipi de Tornabous.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques