(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, a l’antic terme d’Horta. Al vessant septentrional del turó del Carmel o turó d’en Móra (267 m alt), punt culminant de l’alineació formada pels turons de la Creueta del Coll, del Carmel, de la Peira i de la Rovira, que separa Horta de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles; enllaça a la part més baixa amb la Teixonera i amb el nucli antic i l’eixample d’Horta.

Els anys 1920 era format principalment per torres d’estiueig; a partir del 1950 s’hi inicià la construcció a gran escala i d’una manera anàrquica, tot i que és considerat oficialment zona verda.

El fort pendent agreuja la manca de planificació urbanística. Els serveis i les comunicacions a mitjans del segle XX eren gairebé inexistents. La població és principalment d’origen andalús.

El santuari del Carmel (la Mare de Déu del Carmel), donà nom al turó i al barri. Al vessant meridional hi ha el parc Güell (1903).