(Vallclara / l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)
Nom que rep la capçalera del Francolí, entre els dos municipis.
(Vallclara / l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)
Nom que rep la capçalera del Francolí, entre els dos municipis.
Despoblat, esmentat encara el segle XVIII.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Antic terme, esmentat el segle XIV.
Santuari de Sant Cosme i Sant Damià, al sud-est de la vila.
Del primitiu edifici (del segle XV), de la qual només es conserva l’absis gòtic, fou reedificat entre el 1967 i el 1970 amb una funcionalitat moderna.
Destaca la façana amb un vitrall de 8×8 m on hi ha tota mena d’eines del camp.
Veure> Rocamora de Sant Magí (antic poble i masia).
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Poble, dins l’antic terme d’Aguilo, a l’esquerra de la riera de Clariana.
(Anoia / Conca de Barberà, segle XII – segle XVI)
Jurisdicció senyorial concedida el 1140 a Pere (I) de Queralt. Centrat pel castell de Queralt i que comprenia la vila de Santa Coloma de Queralt (que passà aviat a ésser centre de la baronia) i els termes de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric.
El 1599 es convertí en comtat de Santa Coloma.
Partida i despoblat, dins el terme de Prenafeta, al sector nord-oriental.
Fou propietat del monestir de Santes Creus des del 1414.
Llogaret, al peu de la serra de Brufaganya, a l’esquerra de la riera de Sant Magí.