Arxiu d'etiquetes: Conca de Barberà

Viern, barranc de *

(Vallclara / l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Nom que rep la capçalera del Francolí, entre els dos municipis.

Torrelles -Conca de Barberà-

(Vimbodí, Conca de Barberà)

Despoblat, esmentat encara el segle XVIII.

Torre d’en Bord, la

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)

Antic terme, esmentat el segle XIV.

Sants Metges, els -Conca de Barberà-

(Sarral, Conca de Barberà)

Santuari de Sant Cosme i Sant Damià, al sud-est de la vila.

Del primitiu edifici (del segle XV), de la qual només es conserva l’absis gòtic, fou reedificat entre el 1967 i el 1970 amb una funcionalitat moderna.

Destaca la façana amb un vitrall de 8×8 m on hi ha tota mena d’eines del camp.

Sant Magí de Rocamora *

(Pontils, Conca de Barberà)

Veure> Rocamora de Sant Magí  (antic poble i masia).

Roques d’Aguiló, les

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)

Poble, dins l’antic terme d’Aguilo, a l’esquerra de la riera de Clariana.

Rojalons

(Montblanc, Conca de Barberà)

Caseria, a l’est de Rojals, damunt de la serra que separa les valls de Lladrons de la de Variella.

Queralt, baronia de

(Anoia / Conca de Barberà, segle XII – segle XVI)

Jurisdicció senyorial concedida el 1140 a Pere (I) de Queralt. Centrat pel castell de Queralt i que comprenia la vila de Santa Coloma de Queralt (que passà aviat a ésser centre de la baronia) i els termes de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric.

El 1599 es convertí en comtat de Santa Coloma.

Montornès

(Montblanc, Conca de Barberà)

Partida i despoblat, dins el terme de Prenafeta, al sector nord-oriental.

Fou propietat del monestir de Santes Creus des del 1414.

Montalegre -Conca de Barberà-

(Pontils, Conca de Barberà)

Llogaret, al peu de la serra de Brufaganya, a l’esquerra de la riera de Sant Magí.