(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit per l’emperador Carles III de Catalunya al general Carles de Llorac i de Moixó.
Llorac, comtat de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Conca de Barberà
Illa, l’
Veure> Lilla.
Grony, el
(Bellprat, Anoia / Pontils, Conca de Barberà)
Cim (880 m alt) de la serra de Brufaganya, al límit dels dos municipis.
Figueroleta
(les Piles de Gaià, Conca de Barberà)
(o Figuerola) Llogaret, prop de Sant Gallard, poble del qual depenia.
Curull, punta
(Vilanova de Prades, Conca de Barberà)
Cim (1.023 m alt) culminant de la serra la Llena.
És anomenat també la Tossa.
Cogullons, els
Despoblat (1.042 m alt), dins l’antic terme de Rojals, a la conca del riu Brugent.
El 1950 era el nucli de població més alt de les muntanyes de Prades.
Codony, el
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Caseria i antiga quadra, a l’oest de la vila.
La serra del Codony (789 m alt), en gran part dins el terme de les Piles, separa la vall del riu Corb de la del Gaià.
Codoç, el
Vall tributària del riu de Milans.
Era una antiga possessió del monestir de Poblet.
Boixerons, riera del
Curs d’aigua de la Depressió Central Catalana, afluent esquerrà del riu Corb, format a la serra de Forès (Conca de Barberà); desemboca a Ciutadilla (Urgell).
Boix, riu de
Curs d’aigua, afluent esquerrà del Gaià, aigua amunt de Pontils. Neix a la serra de Queralt, dins el terme de Bellprat.
Dades de Catalunya 