(Vimbodí, Conca de Barberà)
Santuari (480 m alt), a la dreta del barranc dels Torrents, afluent, per la dreta, del riu de Milans (capçalera del Francolí), entre Vimbodí i Poblet.
El santuari sorgí el 1487, per iniciativa del monestir; l’edifici gòtic fou aterrat el 1714 i hom en construí un de més gran.
(Conesa, Conca de Barberà)
Antic lloc i castell, al sector meridional del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd.
El castell és esmentat ja el 1178 (abans fou anomenat Segura), dins el comtat de Barcelona. Al darrer quart del segle XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona; el monestir cedí Sarral i Cabra i adquirí Forès, Conesa i Torlanda.
(Vimbodí, Conca de Barberà)
Antiga granja de Poblet. Fou un centre d’explotació forestal.
El lloc és esmentat des de la fi del segle XII i, el 1332, fou posat sota la jurisdicció del veguer de Montblanc, amb els seu bosc i drets de caça, i el 1392 el monestir el comprà al rei.
(Catalunya, 1716 – 1833)
Demarcació administrativa. Creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia les antigues vegueries de Tarragona i de Montblanc, que esdevingueren alcaldies majors.
El primer corregidor designat fou José de Armendáriz, el primer que ho fou a Catalunya.
(Conca de Barberà / Urgell)
Serralada, que limita els altiplans del sector segarrent de l’Urgell, continuació cap a l’oest de la serra de Forés, termenal dels municipis de Senan i Vallbona de les Monges, al nord, i l’Espluga de Francolí i Rocafort de Queralt, al sud.
Culmina a 804 m alt, prop de l’antic monestir del Tallat.
Darrerament s’hi ha construït un parc eòlic.
(Solivella, Conca de Barberà, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial concedida el 1599, en caràcter ple (civil i criminal), al menor Simó Berenguer de Llorac i Castelló.
Passà als Vilalba, òlim Meca, senyors de Guspí, i als Despujol, marquesos de Palmerola.
(Montblanc, Conca de Barberà)
Monestir de clarisses i santuari (la Mare de Déu de la Serra) (360 m alt), fora del recinte murallat, davant el portalot de la Serra. El santuari és esmentat ja el 1295.
La imatge de la Mare de Déu és d’alabastre i, segons la tradició, hi fou duta per la princesa grega Irene Làscaris, quan anava a Saragossa a fer-ne l’ofrena: el carro que duia la imatge s’aturà a l’indret de l’església.
L’església i el convent són gòtics. Es conserven diversos sepulcres gòtics d’abadesses i altres personatges. Presideix la plaça que s’obre davant el monestir la creu Verda o dels Miracles.
(Savallà del Comtat, Conca de Barberà)
Poble (784 m alt), a l’oest del terme, aturonat entre els torrents de Segura i el de Saladera, tributaris del riu Corb. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
El castell de Segura, del qual hi ha restes, és esmentat ja el 1123. El 1763 pertanyia al capítol de Tortosa.
(Pontils, Conca de Barberà)
Llogaret, al sud del terme de Santa Perpètua de Gaià, a l’esquerra del Gaià.
La seva església, arruïnada, era dedicada a sant Blai i fou bastida al peu del turó on s’alcen les restes de l’antic castell de Seguer.
(Conca de Barberà)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Coloma de Queralt.
