Arxiu d'etiquetes: Conca de Barberà

Avellà, coll de l’

(la Pobla de Cérvoles, Garrigues / Vilanova de Prades, Conca de Barberà)

Coll (975 m alt) de la serra la Llena, límit dels dos municipis.

Vila-salva

(Montblanc, Conca de Barberà)

(o Duesaigües) Antic nucli de població, precedent de la vila de Montblanc.

Fundat el 1155 per ordre de Ramon Berenguer IV, al pla entre el Francolí i el riu d’Anguera, el qual, en traslladar-se, el 1162, per ordre d’Alfons I, a l’altra banda del Francolí, prengué el nom actual.

Vilaperdius

(Pontils, Conca de Barberà)

Llogaret, al nord-est del poble de Santa Perpètua de Gaià, damunt el plans de Vilaperdius, que dominen per l’esquerra l’engorjat curs del torrent de Sant Magí, des de Montalegre fins a la confluència amb el Gaià, a Pontils.

El lloc, dins el terme del castell de Santa Perpètua, pertanyia al monestir de Bages, el qual el donà el 1068 a poblar a una família amb l’obligació de construir-hi una torre.

El segle XII existia ja l’església (Santa Maria), i amb el temps esdevingué una quadra.

Vallespinosa, baronia de

(Catalunya, segle XVII)

Títol concedit el 1656 a Miquel de Ramon i de Milsocors, senyor de Subirats, comissari general de la cavalleria, sembla que després d’haver estat confiscada la senyoria de Vallespinosa a Josep de Margarit i de Biure.

Valldeperes

(Pontils, Conca de Barberà)

Poble (670 m alt), al nord del terme, prop del límit amb el terme de Bellprat (Anoia), a la dreta del torrent de Sant Magí, aigua amunt de Montalegre.

Vall de Lladrons, la

(Montblanc, Conca de Barberà)

(o la Vall)  Antic terme. Esmentat el segle XIV.

Comprèn la vall del riu de la Vall (l’antiga vall de Lladrons), que davalla dels contraforts nord-orientals de les muntanyes de Prades, vora Rojals, i després d’un curs profundament encaixat (congost de la Vall), on hi havia el molí de la Vall, s’uneix al Francolí, per la dreta, fent de termenal dels termes de Montblanc i Vilaverd.

Trinitat, la

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Santuari, en una petita vall al sud-est de les Masies. És lloc molt frondós i ric de fonts.

L’església, existent el segle XIV, fou reedificada el 1790.

Segons una tradició, la imatge de marbre de la Trinitat es trobà sota una vella alzina, dita l’Alzina Sagrada, propera a la capella.

És lloc de molta devoció, on es fan aplecs el 16 i el 30 d’agost.

Torrents, els

(Vimbodí, Conca de Barberà)

Santuari (480 m alt), a la dreta del barranc dels Torrents, afluent, per la dreta, del riu de Milans (capçalera del Francolí), entre Vimbodí i Poblet.

El santuari sorgí el 1487, per iniciativa del monestir; l’edifici gòtic fou aterrat el 1714 i hom en construí un de més gran.

Torlanda

(Conesa, Conca de Barberà)

Antic lloc i castell, al sector meridional del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd.

El castell és esmentat ja el 1178 (abans fou anomenat Segura), dins el comtat de Barcelona. Al darrer quart del segle XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona; el monestir cedí Sarral i Cabra i adquirí Forès, Conesa i Torlanda.

Era pràcticament deshabitat a la fi del segle XVIII.

Tillar, el

(Vimbodí, Conca de Barberà)

Antiga granja de Poblet. Fou un centre d’explotació forestal.

El lloc és esmentat des de la fi del segle XII i, el 1332, fou posat sota la jurisdicció del veguer de Montblanc, amb els seu bosc i drets de caça, i el 1392 el monestir el comprà al rei.