Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà)

9 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 12,64 km2, 35 m alt, 647 hab (2016)

0baix_empordaSituat al nord de la comarca, entre el massís del Montgrí, a l’oest, i la serra de Valldevià, al nord de la Bisbal, al nord-est de Girona i prop de la costa.

L’activitat econòmica del municipi es basa en la ramaderia (bestiar boví, porquí i aviram), l’agricultura de secà (gra d’aresta, blat de moro i userda), la de regadiu (alimentat amb aigües procedents del Ter, mitjançant el canal del Molí), el turisme i el comerç. Àrea comercial de Girona.

El poble es troba sobre un turó, al peu del Montgrí. Hi destaca el conjunt monumental format pel castell-palau de Bellcaire, del segle XIII, i l’església pre-romànica de Sant Joan de Bellcaire (que era decorada amb pintures del segle XII, actualment al Museu d’Art de Girona). El conjunt ha estat declarat d’interès històrico-artístic i està en procés avançat de reconstrucció. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bellaguarda (Garrigues)

2 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 17,14 km2, 640 m alt, 307 hab (2016)

0garrigues(o la Pobla de Bellaguarda, o la Pobla, o Pobleta de la Granadella)  Situat al sud de la comarca, a la dreta de la capçalera del riu de la Cana. El terreny, accidentat per la serra la Llena, és ocupat per pinedes, rouredes i alzinars.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (dedicada principalment a l’olivera, a més d’ametllers, arbres fruiters i cereals), complementada per la indústria agro-pecuària i l’avicultura. Hi ha una cooperativa agrícola i una d’avícola. Tanmateix, la població ha experimentat una forta davallada durant el segle XX.

El poble es troba entre els barrancs de la vall Major i de Sant Pere, que es dirigeixen vers el Segre. L’església parroquial és dedicada a sant Antoni Abat. Formà part de la baronia de la Granadella.

El nom de Bellaguarda fou adoptat el 1937 per a designar el municipi que antigament s’anomenava la Pobleta de la Granadella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Belianes (Urgell)

8 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 15,69 km2, 373 m alt, 539 hab (2016)

0urgellSituat a la plana del riu Corb, al sud-oest de la comarca i al límit amb la de les Garrigues i el Pla d’Urgell.

La base de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) i l’agricultura de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) i de regadiu, aquesta alimentada amb aigua del canal d’Urgell. La indústria, derivada de l’activitat agrícola, i l’avicultura, en expansió, fan de complement.

El poble, esmentat ja el 1041, formà part de la baronia d’Anglesola; destaca l’església parroquial de Sant Jaume, d’estil gòtic, aixecada al segle XV sobre la primitiva església romànica; la casa del comú, també gòtica (segle XV), i el casal renaixentista de Cal Roc.

El municipi comprèn també l’antic terme dels Eixaders i el despoblat de Castellsalvà, on han estat trobades restes ibèriques i romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Begur (Baix Empordà)

34 Respostes

Municipi del Baix Empordà: 20,66 km2, 200 m alt, 3.957 hab (2016)

0baix_empordaSituat a la costa, a la zona del cap de Begur. El relleu litoral és abrupte, caracteritzat pels penya-segats.

La principal font d’ingressos del municipi prové del turisme i de la construcció d’habitatges, activitats que han desbancat els sectors agrícola (cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters), pesquer (particularment corall) i ramader (bestiar boví, porcí, oví i cabrum), i han poblat el municipi d’urbanitzacions i d’instal·lacions nàutiques i esportives.

La vila, a uns 2 km de la costa, s’esglaona a la falda d’un puig coronat per les ruïnes del castell de Begur, aixecat sobre una primitiva població romana. Destaquen algunes cases dels indians i l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic tardà.

Dins el terme, a més dels típics barris marítims de sa Riera, sa Tuna i Aiguablava, dels més moderns de Fornells de Mar i Aiguafreda, del gran hotel de Cap sa Sal i de l’antic convent de mínims, es troben el llogaret d’Esclanyà, on hi ha una torre medieval, i el barri de Son Moles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Biblioteca

Begues (Baix Llobregat)

13 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 50,44 km2, 399 m alt, 6.736 hab (2016)

0baix_llobregatSituat al sud-oest de la comarca, als contraforts nord-occidentals del massís de Garraf, al sud-oest de Barcelona. Travessen el terme la riera de Begues i la de Jafra. El terreny és accidentat, amb abundància de pinedes i pastures, però sobretot d’urbanitzacions.

El municipi, tradicionalment agrícola i ramader, s’ha convertit en un centre d’estiueig i de segones residències, circumstància que a partir del 1960 ha donat un nou impuls a la població i a l’activitat econòmica, centrada actualment en la indústria de la construcció, que explota algunes pedreres, i el sector de serveis. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és a banda i banda de la carretera d’Avinyonet a Gavà; destaca el barri de la Rectoria, al voltant de l’església parroquial de Sant Cristòfor, de base romànica.

Dins el terme també hi ha els ravals i les caseries de Santa Eulàlia, de Campamar, de la Barceloneta, entre d’altres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Club Futbol

Bausen (Vall d’Aran)

10 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 17,72 km2, 931 m alt, 64 hab (2016)

0vall_aranSituat just a la frontera amb el territori francès, al peu de la serra de Vacanera, a l’esquerra de la Garona, al nord de Lleida. El terreny, força accidentat, és drenat pel riu de Bausen, afluent de la Garona, i és cobert de pinedes, fagedes i avetars; també té bons prats naturals.

S’hi cultiven cereals, patates i farratges, però l’activitat principal es la cria de bestiar vaquí i oví, que aprofita les pastures d’altura i l’explotació forestal. Hi ha uns jaciments miners avui pràcticament abandonats, així com també una serradora i, al caseriu de Pontaut, una central hidroelèctrica. Àrea comercial de Viella.

El poble és situat en un coster, damunt la riba esquerra del riu de Bausen; l’església parroquial de Sant Péir Ad Vincula, del segle XVIII, conserva una estela cinerària romana.

Dins el terme hi ha el lloc fronterer del Pont del Rei (Et Pònt det Rei).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Batea (Terra Alta)

10 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 128,41 km2, 376 m alt, 1.967 hab (2016)

0terra_altaSituat en un terreny pla, entre l’Ebre i el seu afluent, l’Algars, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó. A la part muntanyosa del terme hi ha pinedes i garrigues.

L’economia del municipi es basa principalment en el conreu de vinya i l’olivera i en la transformació dels seus fruits en vi i oli, que és la principal activitat industrial del municipi. Durant el segle XX els conreus de la vinya han guanyat molta pobl_bateasuperfície per la recuperació de les terres que havien romàs sense conrear després de la fil·loxera. Aprofitant les aigües de l’Algars per als regatges s’hi cultiva una part de regadiu: cereals i alfals. Mentre que la ramaderia ovina té escassa incidència, s’han desenvolupat granges (conills i guatlles). També hi ha petites empreses de confecció.

El poble, que agrupa actualment tota la població del municipi, és en una plana, al peu dels tossals que formen les muntanyes de Batea; destaca el nucli antic o Vila Closa, amb la plaça Major, amb uns interessants porxos dels segles XIII i XIV, i la Torre Martí, casal d’origen medieval; l’església parroquial de Sant Miquel, del segle XVII, té una important façana barroca.

Dins el terme hi ha els antics pobles d’Algars i de Pinyeres, prop del qual hi ha el tossal del Moro, on s’han trobat restes d’un poblat ibèric, i el caseriu del Masnou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa

Bassella (Alt Urgell)

19 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 70,25 km2, 423 m alt, 235 hab (2016)

0alt_urgell(abans Castellnou de Bassella)  Estès a banda i banda del Segre, a la seva confluència amb la ribera Salada, des de la serra d’Oliana fins a la del Pubill, a l’extrem sud de la comarca. A la part muntanyosa hi ha boscos d’alzines i de pins.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, força mecanitzada i amb predomini del secà (blat, ordi i civada) sobre el regadiu (patates i alfals per al bestiar); i la ramaderia (granges de porcs i ovelles). Àrea comercial de Ponts. La població ha anat minvant des del 1910.

El municipi es troba afectat pel pantà de Rialb, inaugurat l’any 1999 i que ha inundar bona part del terme.

Al poble de Bassella, negat pel pantà, destacava l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, dita de la Garrola, i el pont penjant de fusta.

A més d’aquest nucli i de Castellnou de Bassella, dins el terme es troben els pobles i llogarets de la Clua d’Aguilar (amb l’església romànica de Sant Sebastià), Aguilar de Bassella, Altés, Guardiola de Segre, Saranyana i Ogern, la caseria de Mirambell, l’antiga església parroquial de la Salsa, la masia i antic terme de la Portella i l’antic hostal del Corb.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bàscara (Alt Empordà)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 17,50 km2, 66 m alt, 980 hab (2016)

0alt_empordaSituat al sud de la comarca, als contraforts de la serra que separa les conques del Fluvià i del Ter, al nord-est de Girona. Les terres no conreades són ocupades per boscos de pins i d’alzines sureres.

L’agricultura de secà (cereals, farratges i blat de moro) i de regadiu (hortalisses i fruiters), dominen l’activitat econòmica del municipi, complementada per la ramaderia (bestiar boví), l’avicultura i l’explotació del bosc i d’algunes pedreres. Depèn de les àrees comercials de Girona i Figueres. La població, que s’ha mintingut relativament estable entre el 1900 i el 1950, tendeix a minvar.

La vila és emplaçada a la riba dreta del Fluvià, prop de la carretera de França; conserva restes de la torre de la Presó, de l’antic castell episcopal de Bàscara; l’església parroquial és dedicada a sant Iscle i a santa Victòria.

El terme comprèn també els pobles de Calabuig i d’Orriols (on hi ha l’església de Sant Genís) i l’antic lloc romà de Cinyana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Baronia de Rialb, la (Noguera)

24 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 145,08 km2, 388 m alt, 240 hab (2016)

0nogueraSituat a la part baixa de la conca del Rialb, a la dreta del Segre, i estès cap al nord fins a la serra de Sant Quiri, al límit amb el Pallars Jussà. El terreny és força accidentat, amb abundància de boscos.

Els escassos recursos econòmics del municipi, limitats a l’agricultura de secà i, en part, a l’apicultura, com també la dificultat de les comunicacions, han provocat un progressiu descens de la població des de mitjan segle XIX.

D’altra banda, el poblament és molt dispers i repartit en un conjunt de grans masies i petites caseries disperses, i comprèn els pobles i llogarets del Puig de Rialb, Bellfort, Palau de Rialb, Pallerols de Rialb, Polig, Sant Cristòfol de la Donzell, Sant Martí, la Serra de Rialb, Vilaplana, el Cerdanyès, la Donzell de Sant Cristòfol i Gualter (que és el nucli habitat més important i on hi ha el monestir benedictí del mateix nom), a més de les caseries de les Olives i la Guàrdia, l’antic castell i monestir de Salinoves, i la casa de Confós. La casa de la vila és a la masia de la Torre de Rialb.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques