Arxiu d'etiquetes: Pla de l’Estany

Viver, reclau

(Serinyà, Pla de l’Estany)

Jaciment. És la cova situada més al nord de tot el conjunt de Serinyadell, a la cornisa de la terrassa travertínica Usall-Espolla. És la que millor conserva el seu aspecte original.

Està dividida en dues sales, l’entrada que encara conserva el sostre intacte, i la galeria que té gran part del sostre enfonsat. Les primeres ocupacions són de l’inici del paleolític superior, i la darrera ocupació paleolítica és d’uns 15.000 anys.

Posteriorment, durant el neolític i l’edat del bronze, la cova fou utilitzada puntualment com a refugi, magatzem de cereals o lloc d’enterrament.

Vilert

(Esponellà, Pla de l’Estany)

Poble, situat al nord del terme, a la dreta del Fluvià.

De l’església parroquial de Santa Maria depenen les esglésies de la Trinitat i de Sant Esteve.

El lloc, que formà part del comtat de Besalú, fou de la jurisdicció del monestir de Banyoles.

Vilavenut

(Fontcoberta, Pla de l’Estany)

Poble, situat al nord-est del terme. L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní.

El lloc formà part inicialment del comtat de Besalú, i fou del monestir de Banyoles. Al segle XVII formava amb Ollers una batllia dels comtes de Peralada.

A uns 3 km del poble hi ha les restes d’una església romànica dedicada a sant Bartomeu, que, segons tradició, havia estat un priorat de monjos benedictins.

Vilar, estanyol de

(Porqueres, Pla de l’Estany)

Estany perifèric de l’estany de Banyoles, al sud-oest, prop de Porqueres.

Té 175 m de longitud, 70 m d’ample i 6 m de profunditat.

Des del 1949 és unit a l’estany de Banyoles per un canal.

Vilamarí

(Vilademuls, Pla de l’Estany)

Poble, situat a la vora de la riera de la Farga, a ponent de Sant Esteve de Guialbes.

L’església parroquial és dedicada a santa Maria; d’origen romànic, fou reedificada al segle XVII.

El lloc, esmentat el 1098 dins el comtat de Girona, després formà part de la baronia de Vilademuls.

Vilafreser

(Vilademuls, Pla de l’Estany)

Poble, al sector meridional del terme, a la vora d’una riera afluent a la de la Farga. L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní.

El lloc, esmentat el 1017, formà part del comtat de Girona i fou del monestir de Banyoles.

Vilademuls, baronia de

(Catalunya, segle XII – )

Jurisdicció senyorial que pertangué -ja al segle XII- als Vilademuls, dels quals passà als vescomtes de Rocabertí, després d’una curta possessió -sembla- dels comtes d’Empúries.

Al segle XVII comprenia, a més de Vilademuls, Terradelles, Sant Marçal, Vilamarí, Galliners, Vilademí, Parets, Santa Llogaia del Terri i Orfes.

Vilademí

(Vilademuls, Pla de l’Estany)

Poble, al nord-oest del terme, a la vora de la riera de la Farga.

L’església parroquial és dedicada a sant Esteve; dins el terme hi ha l’ermita de Sant Roc.

Formà part del comtat de Besalú, i després de la baronia de Vilademuls.

Ventajol

(Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany)

Poble, al sector occidental del terme.

L’església de Sant Feliu, antiga parròquia, és sufragània de la del Torn (Garrotxa).

El lloc és esmentat ja el 978.

Usall

(Porqueres, Pla de l’Estany)

Poble, situat al sector septentrional del terme, al nord del llac de Banyoles, a l’altiplà d’Usall, de travertí, a llevant de l’estany d’Espolla.

Centra la població, disseminada, l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol, romànica (segle XI), molt primitiva, similar a la de Mata, amb campanar d’espadanya.

El lloc és esmentat ja el 1017, i era possessió del monestir de Banyoles. Entre les masies del seu terme es destaca la de can Traver, que remunta al segle XIII.