Arxiu d'etiquetes: Pla de l’Estany

Garrumbert, riera de

(Cornellà del Terri / Fontcoberta, Pla de l’Estany)

(trad: Rigumbert) Afluent esquerrà del Terri, que neix al terme de Fontcoberta i desemboca al de Cornellà.

Farrés, la

(Fontcoberta, Pla de l’Estany)

(o Safarrés) Veïnat, al nord-oest del poble; conserva notables edificis dels segles XIII i XIV.

Cendra, estanyol de la

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Estany, situat a la perifèria de l’estany de Banyoles, d’uns 50 m de diàmetre.

Ha rebut aquest nom per tal com el fons és cobert per fang de color gris.

Casa-Missió de Banyoles

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1851 – )

Entitat diocesana. Fundada per Joan Planas, al servei de la predicació i atesa pel Col·legi de Missioners del bisbat de Girona, comunitat de clergues (uns 15, el 1971).

Des del 1863 resideix a l’antic monestir de Sant Esteve de Banyoles.

Carrer de Mata, el

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Raval, al sud de la ciutat, vora la carretera de Girona, al límit amb l’antic terme de Mata.

Pertanyia a l’antic terme de Guèmol.

Calç, el

(Porqueres, Pla de l’Estany)

(o Descalç)  Llogaret. La seva antiga església parroquial (Sant Maurici) depèn de la de Pujarnol.

Brió

(Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany)

(o Briolf) Poble, a la riba esquerra del Ser, aigua amunt de Serinyà.

És esmentat ja el segle X.

Bora Gran d’en Carreres

(Serinyà, Pla de l’Estany)

Veure> Carreres, bora gran d’en (cova amb jaciment paleolític).

Bastarra, collet de

(Mieres, Garrotxa / Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany / Sant Martí de Llémena, Gironès)

Coll de la serra que separa la vall de la riera de Llémena de la del riu Tort, termenal dels tres municipis.

Banyoles, margues de

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Formació de margues blaves del lutecià, amb Nummulites laevigatus i Assilina exponens, desenvolupada extensament a l’oest de la ciutat, localitat-tipus.