Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 19,89 km2, 101 m alt, 435 hab (2016)
Estès per la depressió empordanesa, al sud de Figueres i a l’esquerra del Fluvià, el qual forma en part el límit meridional del terme i al qual aflueixen alguns torrents.
La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà, i s’hi conrea la trilogia blat-userda-blat de moro, amb conreus intercalats de vinya i d’olivera; hi ha algun petit sector de regadiu. La ramaderia consta de bestiar boví i porcí. També hi ha una central productora d’electricitat i premses d’oli. Àrea comercial de Figueres. La població ha experimentat una lenta però constant davallada des de mitjan segle XIX.
El poble és al sector septentrional del terme; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 18,80 km2, 252 m alt, 15.912 hab (2016)
Estès per la vall del Congost, al començament de la plana vallesana, al peu dels contraforts dels cingles de Bertí i de la serra del Montseny. Al nord del terme el relleu és accidentat, amb pinedes, alzinars i pasturatges.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres i vinya); al regadiu, gràcies als regatges derivats del Congost, s’hi cultiva patates, llegums i arbres fruiters; la ramaderia (bovina i porcina), l’avicultura i la indústria, bastant diversificada: tèxtil, alimentària, de mobles, etc. A partir de mitjan segle XIX, el municipi va esdevenir també un tradicional centre d’estiueig, gràcies a les seves fonts d’aigües minero-medicinals (aigües de la Garriga, explotades comercialment) i a la construcció del balneari Blancafort, fet que també va provocat el creixement demogràfic encara no aturat. Àrea comercial de Granollers.
Al poble, a l’esquerra del Congost, es destaca el notable conjunt de torres d’estiueig modernistes i noucentistes.
Dins el terme hi ha el gran casal fortificat de Rosanes, l’església romànica de Sant Esteve, coneguda com la Doma, l’antic hospital i capella romànica de Santa Maria del Camí i les caseries de Querol i Gallicant.
Lligada històricament i geogràficament al Penedès, constitueix, de fet, el Penedès marítim. Limita al nord amb l’Alt Penedès, a ponent amb el Baix Penedès, a llevant amb el curs final del Llobregat i a migdia amb la Mediterània.
GEOGRAFIA FÍSICA – Comprèn la major part del massís de Garraf, terminació sud-est de la Serralada Litoral, que s’estèn entre la vall del Llobregat i la depressió del Penedès, i una fèrtil plana més o menys pròxima a la línia de mar, on es succeeixen els nuclis de població principals. El Garraf és un massís calcari, que presenta en aquesta zona un dels paisatges càrstics més interessants de Catalunya, accidentat per barrancades i engorjats; té els cims màxims a la comarca en el puig Bernat (606 m), puig de l’Àliga (417 m), la Talaia (315 m) i la Mola (532 m).
Mancada d’una xarxa hidrogràfica superficial (només se’n destaquen el Foix amb un embassament a mig recorregut que permet el regadiu de Cubelles, Vilanova i Sant Pere, i la riera de Canyelles), hi abunden els cursos subterranis, com el de la Falconera i l’Aigua Dolça.
El clima és de tipus mediterrani amb hiverns suaus, estius calurosos (la mitjana anual a Vilanova és de 16,6 ºC) i precipitacions escasses (la mitjana anual és de 530 mm). La vegetació constitueix el límit septentrional dels paisatges mediterranis dominats per la màquia de garric i el margalló.
POBLACIÓ – Garraf és una de les comarques que ha experimentat un creixement més important la dècada 1981-91: l’11,3%. El 85% de la població es concentra en el triangle Vilanova- Sitges- Sant Pere, mentre que l’interior, tot i l’augment espectacular d’algunes poblacions com Olivella, està gairebé deshabitat. Només el 3,2% de la població activa es dedica al sector primari, el secundari ocupa el 42,6% i el terciari, el 54,2%.
ECONOMIA – L’agricultura, en clar retrocés, resta reduïda a la vinya, el conreu tradicional de la comarca, i la pesca es concentra entorn del port de Vilanova. La principal indústria és la relacionada amb el metall i també hi tenen forta implantació la química, del cautxú i del plàstic. El sector més puixant, però, és el turisme, iniciat ja a final del segle XIX, principalment a Sitges, i que actualment s’ha escampat per tots els municipis litorals.
HISTÒRIA – Les coves de Sant Llorenç, a Sitges, o la del pantà de Foix donen testimoni del poblament prehistòric de la zona. També fou escala dels comerciants fenicis i grecs que tractaren amb els ibers, primers pobladors de les mítiques Adarró i Subur, i conegué la dominació romana, que hi establí un seguit de vil·les, sobretot a la costa. Com a part integrant de la regió natural del Penedès estigué indissolublement lligada a la seva història. Terra de frontera entre moros i cristians, des de començament del segle IX constituí una marca del comtat de Barcelona, centrada en el castell d’Olèrdola.
Les viles principals són d’origen medieval: Sitges, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Cubelles eren nuclis fortificats i se’n conserva algun vestigi a Olivella i en el traçat del barri de la Marina de la Geltrú. El conreu de la vinya i la seva elaboració -la famosa malvasia de Sitges i els vins negres de la regió- determinaren la prosperitat de la comarca, que arribà al punt culminant amb la liberalització del comerç amb Amèrica: els ports, especialment el de Vilanova i la Geltrú, començaren a viure una gran activitat, mentre un important contingent d’habitants d’aquestes costes provaren fortuna a Amèrica. Els indianos enriquits impulsaren importants projectes públics que van reviscolar la comarca, després de la catàstrofe que suposà la plaga de la fil·loxera del final del segle XIX.
Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 3,07 km2, 132 m alt, 193 hab (2016)
Situat a l’esquerra del Francolí, al sud de la comarca, al límit amb el Tarragonès. El relleu és lleugerament accidentat, amb pinedes i pasturatges.
El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura de secà (cereals, ametllers, avellaners i vinya), amb una petita zona de regadiu. Àrea comercial de Tarragona. La població, que va iniciar una davallada lenta però constant a partir de mitjan segle XIX, darrerament s’ha estabilitzat.
El poble és en un turó coronat per les ruïnes de l’antic castell dels Garidells. L’església parroquial (segle XIX) és dedicada a sant Joan.
El municipi basa la seva economia en el conreu de la vinya i l’elaboració de vi per la cooperativa agrícola del poble; altres conreus, bàsicament de secà (avellaners, ametllers, oliveres, arbres fruiters i hortalisses), completen l’oferta econòmica. La terra és conreada majoritàriament pels propietaris. La ramaderia, antigament força important, en l’actualitat és reduïda a granges de bestiar porcí i d’aviram. Àrea comercial de Móra d’Ebre.
Amb tot, la població ha experimentat una important davallada a partir de la fi del segle XIX, i part d’aquesta treballa a la veïna central nuclear d’Ascó.
La vila, d’origen islàmic, és en un turó, a l’esquerra de l’Ebre, dominada per l’església parroquial de Santa Maria; hi ha restes del castell de Garcia. A l’altra banda del riu hi ha l’estació de Garcia, al voltant de la qual s’ha format una caseria.
Municipi i capital de la comarca de la Terra Alta (Catalunya): 71,15 km2, 363 m alt, 2.999 hab (2016)
Situat al límit de la depressió de l’Ebre, al centre de la comarca i accidentat, al sud-est, per les serres de Pàndols i de Cavalls. Hi resten algunes hectàrees de bosc i pasturatges.
La vida econòmica local és la pròpia de la comarca, basada en el conreu de la vinya (que produeix l’anomenat vi de Gandesa), els cereals, l’olivera i els ametllers, i en les activitats industrials derivades (producció d’oli, vi i alcohol). Hi ha una cooperativa vinícola fundada el 1919. Altres petites activitats industrials i ramaderes (granges de pollastres, conills, gallines, etc) completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Tortosa. A partir del 1900 la població ha anat disminuint, amb uns mínims els anys 1960 i 1991.
La vila, que agrupa tota la població del municipi; es troba en un turó, prop de la serra de Pàndols. Hi destaquen l’església arxiprestal de l’Assumpció, de transició romànico-gòtica (segle XIII), monument històrico-artístic; la plaça porticada de l’Església; la casa senyorial dels barons de Purroi; la casa de la vila, del segle XV; l’edifici modernista de la cooperativa agrícola, i l’actual presó, antiga casa de la Castellania, amb elements dels segles XIII i XIV. Dins el terme hi ha el santuari i balneari de la Fontcalda.
Habitada primitivament pels ilercavons, se’n desconeix la possible població romana. Ocupada pels musulmans, fou reconquerida per Ramon Berenguer IV de Barcelona, el qual la concedí a l’orde dels templers, i, en dissoldre’s aquest (1312), passà a l’orde de l’Hospital. Sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, s’hi celebrà un Parlament General (1337). Al segle XIX fou assetjada diverses vegades per les tropes carlines durant la primera guerra carlina, però no pogueren ocupar-la; aixó li valgué la concessió del títol de ciutat (1838).
Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 16,33 km2, 502 m alt, 187 hab (2016)
Situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la frondosa vall de Gallifa, drenada pel torrent de Gallifa, afluent de la riera de Caldes per la dreta, que s’estén entre els cingles de Sant Sadurní i els contraforts septentrionals del massís del Farell, on hi ha les restes de l’antic castell (642 m alt), al peu de la serra de Granera, al nord de Sabadell. Hi abunden pinedes i pasturatges.
Agricultura de secà (cereals), de regadiu (arbres fruiters), complementada per l’estiueig. Àrea comercial de Sabadell-Terrassa.
El poble és a l’esquerra del torrent; destaca l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu, notable exemplar romànic. El castell de Gallifa, situat al Farell és esmentat ja el 999, on hi ha l’església també romànica de Santa Maria del Castell, modernament restaurada.
Dins el terme, hi ha, a més, l’església de Sant Sadurní de Gallifa, també romànica, i diversos masos d’interès.
Municipi del Montsià (Catalunya): 27,47 km2, 112 m alt, 748 hab (2016)
(ant: la Galera del Pla) Situat al centre de la comarca, al pla de la Galera, ampla depressió entre els contraforts sud-orientals dels ports de Beseit i la mola de Godall, al sud de Tortosa. Travessa el terme la rambla de la Galera, que neix als contraforts meridionals del massís del Caro i desguassa a l’Ebre, per la dreta, davant Camp-redó. La vegetació natural és formada per garrigues.
La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (oliveres, vinya, cereals, ametllers i garrofers). hi ha també una petita extensió dedicada al regadiu (arbres fruiters), complementada per la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura i la floricultura; tanmateix, la població ha disminuït durant les darreres èpoques, per bé que darrerament sembla estabilitzada. Àrea comercial de Tortosa.
La vila és a l’esquerra de la rambla de la Galera, al peu de la mola de Godall; hi destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, bastida el segle XVI, aprofitant una antiga torre de defensa.
Municipi del Bages (Catalunya): 39,48 km2, 481 m alt, 160 hab (2016)
Situat al límit amb el Berguedà, a l’esquerra del Llobregat, que limita el terme per l’oest. El terreny és molt muntanyós (contraforts meridionals de la serra de Pinós), amb pinedes i alzinars.
L’agricultura, bàsicament de secà (cereals), i la ramaderia (porcina), en expansió, són les bases de l’economia local, si bé part de la població treballa fora del terme en fàbriques de la conca del Llobregat. Àrea comercial de Manresa. El descens demogràfic, iniciat a partir del 1930, ha estat constant fins fa pocs anys.
El poble és al peu de les ruïnes del castell de Gaià; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, de la fi del segle XVII.
Dins el terme hi ha el poble de Vila-ramó i diversos caserius.
Municipi de les Garrigues (Catalunya): 16,18 km2, 581 m alt, 87 hab (2016)
Situat a l’est de la comarca, al límit amb el de la Conca de Barberà, de la qual la separen una línia de tossals, al sud-est de les Borges Blanques. El relleu és accidentat, i més de la meitat és improductiu, amb algunes pinedes, i drenat per una sèrie de rieres, tributàries, per l’esquerra, del barranc del Turull a l’Espluga Calba.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà, hi predominen els cereals, la vinya, les oliveres i els ametllers, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola. L’escassetat d’aigua és un problema crònic. Hi ha una granja de pollastres i una de porcs. Àrea comercial de Lleida. Tanmateix la població ha disminuït de manera constant durant tot el segle XX a causa de l’emigració.
El poble es troba a l’interfluvi de les valls de Cortals i de la Granada; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Dades dels Països Catalans 